Jordan Díaz s’emporta l’or en una memorable final de triple salt

L’espurnejant rivalitat entre Jordan Alejandro Díaz Fortún i Pedro Pichardo va proporcionar una memorable final de triple salt entre el vigent campió olímpic i l’aspirant a destronar-lo a París. Díaz és havà i Pichardo, de Santiago de Cuba, una cosa que per tradició sol ser irreconciliable, un derbi esportiu i social constant convertit ahir a la nit en un intens duel sobre un passadís de salt en flames.

Tots dos van demostrar que la seva topada després de la semifinal a la zona mixta no era cap broma. "Que ell salta 18 metres, doncs jo en salto 18,01", va replicar Díaz a la típica fanfarroneria de Pichardo, popular entre la família atlètica lusitana per les seves constants disputes amb rivals directes com Nelson Évora. Però pel que sembla, tots dos anaven de debò.

L’espanyol, de 23 anys, arribava lleugerament tocat i amb la prevenció de saltar el just a Roma. Però va haver d’anar a totes. Volia assegurar en el primer i rematar en el quart. L’experimentat portuguès, de 31 anys, va saltar abans, un bon registre per començar, 17,51 en el primer intent. Díaz li va contestar sense descompondre’s, amb l’amplitud i lleugeresa que el defineixen, volant cinc centímetres més que el portuguès, 17,56. Aquest li va tornar el cop en el següent amb quatre centímetres sobre l’apostat, 18,04 metres.

Èxtasi en el cinquè: 18,18

Díaz va respondre millorant, 17,82, a tan sols cinc centímetres del seu rècord d’Espanya, però insuficient per emportar-se un títol que semblava allunyar-se. Li quedaven quatre intents. Va arriscar. Nul en el tercer, però impecable en el quart, rècord d’Espanya, 17,96. "Vingaaa", va cridar l’hispanocubà. Pichardo es va reservar. Quedaven dos intents i Jordan Alejandro millorava en cada salt, 14 centímetres en l’últim. L’èxtasi per al triplista hispanocubà, tècnicament insuperable, va arribar en el cinquè intent, segellat amb 18 metres i 18 centímetres, un nombre inoblidable que val una medalla d’or continental, un rècord nacional d’alta volada i una previsible revolució a París.

Notícies relacionades

El Barça ultima el fitxatge del jove extrem suec Roony Bardghji, que aniria al filial

El silenci de Nico Williams davant la tempesta a Bilbao: desconnexió a les illes Maurici i a l’espera del pagament de la clàusula

Pichardo va aterrar a Portugal el 2017, a temps per donar un or olímpic a Tòquio a la seva pàtria d’adopció. Díaz va desertar el 2022 aprofitant una reunió d’atletisme a Castelló i va recalar a la joieria que gestiona Iván Pedroso a Guadalajara. Gràcies al padrinatge d’Ana Peleteiro i en el moment just per ser nacionalitzat per la via ràpida i ser a París amb la samarreta ‘rojigualda’, o rosa. De moment, suma la setena medalla per al seu país d’acollida.

Avui es disputa l’última jornada de l’Europeu amb 10 finals i cinc espanyols en les dues sèries de 10.000, Fátima Diamé en longitud, les vuit dones del relleu 4x100 i 4x400, el quartet masculí de 4x400 i els dos del 1500, Adel Mechaal i Ignacio Fontes.