Espanya s’abona a la plata amb McGrath i Llopis

Paul McGrath i Quique Llopis es van anotar ahir la segona i la tercera medalla per a Espanya –plata en els 20 km per al primer, també plata en els 110m tanques per al segon–, que s’afegeixen al bronze de Marta García en 5.000 i passa pantalla després de l’error en la marxa femenina de Laura García-Caro.

McGrath, atleta català de 22 anys de pare escocès i mare espanyola, va mantenir un intens duel a partir del quilòmetre 14 amb el suec Perseus Karlström. Les sabatilles alades del nòrdic van ser finalment suficients per doblegar el campió d’Europa sub-20 i sub-23, i ara subcampió absolut. Després de McGrath, el madrileny Diego García va aguantar com va poder la canícula romana a la vora del Tíber i va entrar en catorzena posició.

McGrath va néixer a Gavà, una localitat venerada en el món de la marxa amb el Prat, i la pàtria de María Vasco, la primera atleta espanyola amb medalla olímpica, és clar, en marxa atlètica.

Amb atletes com el gavanenc, el futur de la marxa espanyola sembla assegurat, no així la continuïtat olímpica d’aquesta especialitat, especialment dura.

Es va escampar el pànic entre els marxadors quan el seu estatus va ser qüestionat i a punt de sortir del programa olímpic fa un any. Espanya és una potència mundial en l’especialitat des dels temps de Llopart i Marín, els pioners a partir dels vuitanta, i en dones des que María Vasco es va penjar el bronze a Sydney 2000. El llegat esportiu en perill va mobilitzar, o va empènyer, l’inquiet Diego García Carrera a defensar el seu modus vivendi, ara des de la posició com a membre de la comissió d’atletes de la Federació Internacional (WA).

No només Espanya i Itàlia van pressionar. Els països llatinoamericans, amb una gran tradició en la caminada com Mèxic, l’Equador, el Perú o Bolívia, es van afegir al clamor per mantenir l’especialitat viva. I gràcies també a ciutadans com García, la WA i el seu president, Sebastian Coe, de moment han decidit prolongar l’agonia olímpica

Notícies relacionades

«‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘Diré al Barça que us contractin’»

El porter dels miracles

Mentrestant, Quique Llopis, el corredor de tanques de Gandia de 23 anys, va confirmar el seu gran estat de forma amb la plata en 110 m tanques i aconseguint marca personal (13.16), només superat per l’italià Lorenzo Simonelli (13.05). L’altre espanyol a la final, Asier Martínez, que defensava el títol i que va rebre una targeta groga per avançar-se a la sortida, va ser quart amb 13.45.

En la final masculina dels 5.000 metres, Adel Mechaal i Thierry Ndikumwenayo es van quedar sense metall a l’acabar quart i cinquè, respectivament, en una prova que va guanyar, sí, Ingebrigtsen amb 13:20.11, la seva millor marca del curs.