Tirar la tovallola

¿Quants de vostès han tirat o estan a punt de tirar la tovallola? Doncs aquí tenen un servidor. Sense crits, sense nervis, però amb molta decepció.

Sé perfectament que aquest pot ser el pitjor moment per tirar-la, abans d’una última jornada que ens ha de donar una classificació final digna per afrontar un play-off…, però el pitjor és que no tenim ni tovallola.

Tinguem clar que perdre la il·lusió és el pitjor que ens pot passar, i el món periquito transita per aquesta estreta línia que transcorre entre la decepció i l’afartament, perquè seria la primera vegada en la nostra història que l’equip no ascendeix immediatament després d’un descens.

Des del club s’ha mantingut històricament el discurs d’"aconseguir els objectius", una expressió pròpia d’un youtuber que amaga molta por d’afrontar públicament un missatge sincer i valent. Com m’hauria agradat sentir algun responsable del club dir: "No ascendir tindrà conseqüències", o bé "resulta imprescindible pujar a Primera". Tinc problemes d’oïda, per edat, però no recordo haver sentit aquestes frases, acompanyades d’una gestualitat dura i exigent. No les recordo.

Per contra, sí que vaig escoltar el discurs de Pere Milla, habitual enviat especial a la Lluna, tot un militant del Bob Marley Futbol Club i a qui sembla que cada vegada que parla no li vagi la festa: "S’ha de jugar el play-off amb alegria", al més pur estil Ramis.

Notícies relacionades

Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

Un soci periquito no vol sentir mai aquest discurs. Mai. Després que no es queixi si a l’estadi se senten xiulets quan toca la pilota, perquè ja van dues vegades que parla i dues vegades que fica la pota.

Total, que el primer resum de la 2023-24 i de la degradació és que ens vam jugar la possibilitat de l’ascens directe jugant a la Ciutat Esportiva Lezama 2 contra l’Amorebieta, que ni tan sols vam guanyar, i que ens va quedar la cara com la de Nico Melamed a la segona part, tot i que tampoc tinc clar que el del planter pensés en el club. I a més amb el 21 a l’esquena.