Fermín brinda el gol i l’abraçada per acomiadar bé Xavi

Xavi era història per a Laporta, i de la mateixa manera que no li va voler fer cas al llarg de l’última setmana, el va ignorar l’últim dia, en el tancament de la Lliga de Sevilla, amb el motiu justificat de la celebració de Sant Jaume.

Xavi se sabia història al Barça, i no va voler equivocar-se dissabte al prendre la paraula a la sala de premsa per opinar de la decisió de Laporta ni diumenge sobre la gespa del Sánchez Pizjuán. Va alinear els onze que amb més fidelitat ha alineat, indiferent als sentimentalismes, que no ha vist en la seva destitució i que tampoc va aplicar al triar l’equip. Una formació que es recitaria de memòria si es recordés en el futur per algun dels seus títols.

Incògnites indesxifrables

Va jugar Lewandowski, de qui pretenia prescindir i a qui ha substituït amb fruïció, i va marcar el seu sisè gol en cinc jornades, des que l’equip va malgastar les seves il·lusions al Bernabéu; va jugar l’enyorat Pedri, tantes vegades absent; va jugar l’apartat Fermín, tan útil en la pressió i l’arribada, que li va dedicar el golàs de l’1-2; van jugar els nens Cubarsí i Lamine Yamal, el llegat més valuós de Xavi, que interromp la seva carrera sent l’entrenador que més nois menors de 20 anys ha alineat un tècnic a la Lliga des del 2005.

Xavi deixarà sense resposta altres incògnites indesxifrables, com la sobtada suplència d’Araujo o el recent ostracisme de Joao Félix. El Barça va acabar amb Oriol Romeu al camp, el migcampista que iniciava una nova era, abandonat aviat i que representa la caiguda d’un equip.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

El Barça es va expressar amb les característiques que l’han distingit al llarg dels 143 partits que ha dirigit Xavi amb 90 victòries. Es van repetir tics com el desgovern en algunes fases, la projecció constant en atac per la banda de Lamine Yamal, parades rellevants de Ter Stegen, dos pals que van elevar a 30 els gols frustrats…

Ja en plena nit, Xavi, davant els micròfons de DAZN, va seguir dient adeu: "Per mi hauria continuat". I alguna queixa: "Tinc la sensació que tot el que he fet ha causat terratrèmol. Que m’han apuntat molt. No he pogut treballar amb calma ni tranquil·litat. És una pena. No s’ha valorat prou la feina. Però no puc fer res més que acceptar-ho".