‘Il Capitano’ lidera, fàcil, un podi amb Márquez i Acosta

"Brilla a casa" és el missatge que el veterà Aleix Espargaró (Aprilia), de 34 anys –que quan anava al col·le a Granollers s’escapava per veure i sentir les motos que corrien al Circuit de Catalunya– porta al casc aquest cap de setmana, a Montmeló, amb motiu del Gran Premi de Catalunya de MotoGP, on, de moment ¡i encara falta avui!, està aconseguint el límit de les conquestes: primer divendres, primer ahir, pole position i victòria en la carrera al esprint. D’acord, sí, per descart, però per paciència, per experiència, per intel·ligència, per saviesa i per determinació.

Il Capitano, que va ser impossible de superar des que, dijous passat, va anunciar la seva jubilació al final d’aquesta temporada, ha sigut un dels més llestos de la classe, juntament amb la parella de la temporada, sens dubte, el campioníssim Marc Márquez (Ducati) i el rookie Pedro Acosta (GasGas, és a dir, KTM), que el van acompanyar al podi virtual de la prova curta.

Falta d’adherència

Notícies relacionades

La sort va salvar Fermín

Un gran Quique Llopis es torna a quedar a un pas de la medalla

"Tots sospitàvem que seria una carrera on es requeriria paciència i, sobretot, saber quan pressionar. La nostra pista no té gens d’adherència", va comentar Espargaró al concloure la carrera i reconèixer que va tenir, com a mínim, tres salvades a l’estil Márquez. "Ha sigut una carrera de gat vell, de veterà", va comentar el seu pare Ginés. "Tots sabíem que calia ser pacient. Me n’alegro per ell perquè mereix un final feliç després d’una carrera tan tempestuosa".

La carrera a l’esprint va tenir la incertesa que, en efecte, pronosticaven tots al saber que la pista no tenia adherència. La prova més gran d’aquesta inestabilitat va ser que els tres líders, ¡grans líders!, el portentós i sorprenent espanyol Raúl Fernández (Aprilia), el magnífic sud-africà Brad Binder (KTM) i el bicampió italià Pecco Bagnaia (Ducati), se’n van anar a terra. Márquez, de nou prodigiós, va repetir la proesa de fa quinze dies a Le Mans, va sortir 14è i va segellar, de nou, una de merescudíssima plata després de superar al final de recta, en una de les seves bestials ajustades frenades, el Tauró de Mazarrón.