La factura de l’exili a Montjuïc

La primera temporada fora de casa del Barça –del Camp Nou, s’entén– s’ha acabat i els blaugrana no s’han fet forts en la defensa de la talaia. Zero de quatre en títols en l’anàlisi general; 19 victòries en 24 partits, amb un empat (3-3 amb el Granada) i quatre derrotes que van anar augmentant el llindar del dolor: amb el Reial Madrid (1-2), el Girona (2-4), el Vila-real (3-5, i punt d’inflexió de la monumental crisi que encara s’arrossega) i l’1-4 amb el París Saint-Germain que va acabar aniquilant els últims brins d’il·lusió. Segon punt d’inflexió, però només referent a assistència a l’estadi.

Mitjana de 40.984

A la inhòspita muntanya han peregrinat 983.617 culers de tota raça i condició, per més que s’hagi incidit en la infidelitat de l’abonat (només 17.064 van seguir l’equip) i l’atracció del turista feliç de pagar el que sigui per veure el Barça, igual que el passatger acudeix a Londres a un musical i paga a preu d’or la butaca darrere d’una columna.

Aquestes 983.617 persones repartides en 24 partits donen una mitjana de 40.984 espectadors per partit. Menys de la meitat de les que acudien al Camp Nou. Tan cert com que a Montjuïc caben menys de la meitat que en el temple mig enderrocat (99.354 era l’aforament en la seva esplendor, 94.408 era l’últim després de la demolició parcial de la tercera graderia l’octubre del 2022). La mitjana sobre l’aforament oficial de 49.472 potencials assistents indica que l’índex d’ocupació ha sigut del 82,8%.

¿D’on venia el Barça? D’haver convocat en el curs 2022-23, el primer després de tres anys de restriccions per la covid, 2.084.923 persones en 25 partits. D’haver segellat la millor assistència d’Europa amb una mitjana d’ocupació de 83.396 espectadors i del 88,3% de l’espai (82,8% a Montjuïc). El precedent comparable (18-19) va registrar 2.233.332 persones en 29 partits i una mitjana de 77.011.

A les dades oficials del Barça caldria aplicar-hi una petita dosi de mirada exigent. L’aforament màxim presumptament habilitat es va depassar tres vegades: contra el Madrid (50.112), la primera derrota, amb el malastruc de Mick Jagger a la grada; contra el Nàpols (50.301) i contra el PSG (50.309), en el comiat d’Europa i inici del declivi de la confiança en l’equip.

Abans del cim europeu, la pitjor entrada es va registrar amb l’Almeria (34.471), seguida sorprenentment de l’Atlètic (34.568). Des de la dolorosa derrota contra Mbappé i Dembélé i Luis Enrique, el descens va baixar al rècord de les 30.167 persones contra el València, un tempestuós dilluns es pot remarcar; les 35.829 contra la Reial Societat i les 35.8223 persones del comiat contra el Rayo.

Un accés enutjós

Pujar a Montjuïc es va dibuixar com un enuig amb totes les restriccions de mobilitat decretades per l’Ajuntament que el Barça es va esforçar a dissimular amb llançadores i autobusos gratuïts. La incomoditat va allunyar l’abonat en la presentació de la campanya del trasllat amb un augment encobert dels seients (abril del 2023), preus que es van rebaixar a la meitat en la rectificació un mes després.

Notícies relacionades

El Nàstic cau a Màlaga (2-1) i ha de remuntar a casa per pujar a Segona

María Herrera triomfa en la primera carrera del Mundial femení de motos

Amb el temps es va saber que l’abonat (17.000 dels 83.000 del Camp Nou) havia de ratificar la seva assistència cada vegada i que no tindria una butaca fixa, sinó que seria mogut en benefici, pel que sembla, dels turistes, que pagarien més per un dia. Per això s’ha mantingut un cert esperit lúdic a la grada, com va quedar reflectit en la insòlita onada del Barça-València, amb 2-2 al marcador després de les derrotes contra el PSG i al Bernabéu, i no es va propagar el mal humor del culer local.

A l’any en l’exili s’hi afegirà mig més. Les previsions de tornar al Camp Nou al novembre s’han retardat al gener del 2025. Tampoc les previsions d’assistència en el pressupost actual s’han complert, i els comptes de taquillatge són inferiors als previstos. El club ha invertit 20 milions a arreglar l’estadi, i no ha pogut cobrir les nombroses deficiències del recinte, notablement descuidat per BSM, l’empresa que el gestiona.