El Girona firma la tercera plaça a ritme de bon futbol

El conjunt de Míchel doblega el València (1-3) i sentencia el tercer lloc després de la sorprenent derrota de l’Atlètic contra l’Osasuna (1-4)

El Girona firma la tercera plaça a ritme de bon futbol

laia bonals

2
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Girona acabarà tercer de la Lliga aquesta temporada. Després de la voluminosa derrota de l’Atlètic de Madrid contra l’Osasuna (1-4), l’equip dirigit per Míchel firma una temporada històrica i, a falta d’una jornada, s’assegura el tercer esglaó del podi de la competició regular. La victòria a Mestalla, amb golejada inclosa (1-3), ratifica una vegada més el seu excel·lent estat de forma davant un València que no va saber sobreposar-se al domini del conjunt català.

El Girona va jugar totalment desacomplexat davant el València. Hi ha alguna cosa mística, de màgia, en aquest equip. Sembla que la pressió no és una creu, sinó una benedicció. Els de Míchel viuen el dia, disfruten cada oportunitat per engrandir una temporada que ja és de llegenda. Ningú a Girona oblidarà aquest any. Es recordaran gols, moments i victòries. Algunes golejades que quedaran per sempre en l’eco d’un equip que vol consolidar la seva irrupció el curs vinent.

A Mestalla, el Girona va tornar a ser ell mateix. Cap endavant. Va vehicular l’atac, sobretot per les bandes, on Tsygankov va ser incisiu. Precisament l’ucraïnès va trobar Savinho quan es va colar entre la defensa per, des de segona línia, arribar en el moment just per xutar la pilota dins de la porteria. Un cop va tocar la xarxa, el brasiler va girar i va córrer cap a la banqueta. Buscava un home, el seu líder, Míchel. Es van abraçar, a més de fer-se un parell de copets eufòrics.

L’ascendència de Míchel en aquest vestior és excepcional. El tècnic madrileny és l’exemple clar del que és convèncer un grup de jugadors. No es tracta d’imposar, sinó d’ensenyar, de donar recursos. Malgrat la reacció del València, al Girona no li van tremolar les cames. La fermesa i la pausa van permetre al conjunt gironí tornar-se-la, i de manera demolidora.

Va ser Artem Dovbyk qui va pujar el segon al marcador per al Girona després d’una acció en la qual Ivan Martín va firmar una conducció excel·lent que només va haver de rematar l’ucraïnès per firmar el seu 21è gol en la Lliga. El davanter del Girona és un altre dels exponents que expliquen l’èxit de la plantilla dirigida per Míchel. Tot i que no acabarà guanyant el trofeu pitxitxi en un any de somni, Dovbyk no va faltar a la seva cita amb el gol.

I si el Girona és futbol, també és insistència. La intensitat és innegociable per a Míchel i el seu equip, que va veure com Yarek Gasiorowski acabava encaixant la pilota en pròpia porteria després d’un centre de Tsygankov (m. 67). El 0-3 va fer que molts aficionats xes marxessin de Mestalla renegats davant la superioritat del Girona i l’abdicació del València. Els que van abandonar l’estadi es van perdre el gol de l’honor de Pepelu des dels onze metres a cinc minuts del final.

València: Mamardashvili; Foulquier (Thierry, m. 46), Mosquera, Cenk (Gayà, m. 61) (Almeida, m. 72), Yarek, Pepelu, Javi Guerra, Diego López, Canós, Hugo Duro (Peter, m. 46) i Marí (Yaremchuk, m. 61).

Notícies relacionades

Girona: Gazzaniga; Arnau, Eric Garcia (Juanpe, m. 69), David López, Daley Blind, Aleix Garcia, Yangel Herrera (Jastin, m. 73), Iván Martín, Tsygankov (Portu, m. 69), Savinho (Valeri, m. 73) i Artem Dovbyk (Cristhian Stuani, m. 79).

Gols: 0-1 (m.32), Savinho; 0-2 (m.58), Dovbyk; 0-3 (m. 67), Yarek (p.p.); 1-3 (84), Pepelu (p.).

Temes:

Girona