Pogacar tritura els rivals a Lieja i aconsegueix un gran triomf en solitari

Les carreres de Tadej Pogacar, sigui la Lieja-Bastogne-Lieja d’ahir o la Volta del mes passat, s’acaben en un tres i no res. És igual que tinguin 254 quilòmetres com a Bèlgica o set etapes de combat com a Catalunya. En el primer atac del fenomen eslovè s’acaba la competició i ja se sap qui guanyarà la carrera.

És igual que hi participi Mathieu van der Poel (tercer) o Romain Bardet (segon), que va lluitar perquè el temps de Pogacar no fos una barbaritat, o Pello Bilbao (novè), o Tom Pidcock (desè). Ell roda en una autopista i la resta, per camins acabats d’asfaltar. Així ha sigut i seguirà almenys fins que Jonas Vingegaard es reposi de la caiguda a la Itzulia.

Notícies relacionades

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen

Pogacar va atacar en la Redoute, la cota més famosa de la degana, la carrera més antiga del firmament ciclista, creada el 1892, fa 132 anys, només interrompuda per les dues guerres mundials. Quedaven encara 34 quilòmetres perquè acabés la carrera; un món per a molts i un paradís per a ell.

Va arribar un canvi de ritme al qual només, i per tan sols 400 metres, va respondre Richard Carapaz, campió olímpic i guanyador del Giro del 2019. El ciclista equatorià va haver d’aixecar el peu, com tots, com un pilot immens quan Pogacar accelera la bici. La pròxima parada serà ja en el Giro, a partir del 4 de maig. Ell n’és el favorit.