Decepció a Montjuïc

Hi ha dies en què ho tens tot de cara. Que la gent respon (36.428 espectadors), que tens gairebé tota la plantilla disponible, que recuperes la teva millor jugadora (Caroline Graham Hansen) d’una lesió. I tot això davant un rival que no t’havia guanyat mai. Condicions perfectes per conformar un partit sòlid. Al Barça li tocava fer el que sempre fa. Tanmateix, davant el Chelsea va patir una desconnexió inexplicable.

No era cosa de la gespa ni del reg, però la pilota rodava lent a Montjuïc. Les culers, propietàries indiscutibles de l’esfèric, no aconseguien fer-lo viatjar amb la velocitat habitual. Era com si el futbol estigués condemnat a anar a càmera lenta. Sense aquesta verticalitat i desimboltura que solen malgastar les blaugrana. Contra el Chelsea, el Barça es va quedar callat. Es va quedar perplex. Pot ser que per l’escenari o, simplement, perquè de vegades el cap va més ràpid que les cames.

Les culers ho van intentar amb menys ocasions del que també és habitual. Durant el primer temps, el Barça no va tenir ni un sol xut clar entre els tres pals. La pilota gairebé ni va passar per les botes de Graham Hansen, una cosa totalment simptomàtica del desgovern que regnava a l’equip local. El Chelsea va copiar aquesta mala dinàmica. Abonades al contraatac i totalment òrfenes d’estil propi, les angleses van sucumbir al pla de partit que plantejava el Barça. Tot i això, ni a les blaugrana matiexes els va acabar sortint com volien.

I, rere un cúmul de despropòsits, el Chelsea es va rescabalar poc abans del descans. La defensa culer va ser tova. Tant Irene Paredes com Ona Batlle van intentar rebutjar la pilota, que va quedar en terra de ningú, perfecta perquè el Chelsea l’aconseguís. Nüsken l’hi va adjudicar en la frontal i va habilitar Erin Cuthbert, que va bombar la pilota per la cantonada superior de la porteria. Ni l’empenteta de Cata Coll ni l’oposició d’Engen van poder fer titubejar un xut que va ser com una galleda d’aigua freda. No perquè el Chelsea no hagués avisat, sinó perquè confirmava els pitjors presagis.

El Barça va marxar a vestidors estupefacte. Tot es complicava i havia de canviar i remar molt l’equip de Giráldez si volia capgirar-ho. Ho va intentar tot just reprendre’s el partit, amb un xut creuat de Guijarro des de la frontal. La migcampista volia un altre gol marca de la casa, d’aquests que van directes al museu. Amb tot, Buchanan va interceptar la pilota amb el braç.

La col·legiada va assenyalar penal i Mariona va córrer cap a l’esfèric. El va agafar amb afecte i el va posar sobre el punt que marca els onze metres. Mentre es recol·locava la samarra, ajustant-se-la per l’esquena, i s’estrenyia la goma del cabell, la inquietud començava a apoderar-se de Montjuïc. Stéphanie Frappart es posava la mà a l’orellera i, instants després, arrencava a córrer cap al VAR. El fora de joc de Salma Paralluelo va frustrar l’oportunitat més clara que tenia el Barça d’igualar el marcador.

Amb la dissort van arribar els canvis. Alexia Putellas es va col·locar el braçalet quan va reemplaçar Ingrid Engen. La capitana va marcar un nou tempo per al partit en els seus primers minuts. Tot i això, el Chelsea es va abonar a les pèrdues de temps, que van desesperar el públic de l’Estadi Olímpic. Gairebé la meitat de la plantilla va tenir curiosament una molèstia a l’última mitja hora del partit. Entre xiulets dels seus aficionats, el Barça es desesperava. No hi havia manera de trobar porteria. El 0-1 ajusticiava la culers, que no van poder fer més que mirar el marcador amb cara desesperada quan la col·legiada va assenyalar el final del partit.

Pot haver sigut un ensurt a temps o la primera estocada perquè el Barça es quedi fora de la Champions. Tocarà lluitar-ho a Stamford Bridge, i més li val a aquest Barça recondicionar-se si vol mantenir la corona.

En l’altra semifinal, l’Olympique de Lió va recórrer a l’èpica i la història contra el PSG, al qual li va remuntar el partit (3-2). n

Barça: Cata Coll; Ona Batlle (Bronze, m. 62), Paredes, Engen (Alexia, m. 62), Rolfö; Walsh, Patri, Aitana; Graham, Salma i Mariona (Vicky, m. 73).

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Chelsea: Lawrence, Carter, Buchanan, Charles; Kaneryd, Cuthbert, Nüsken, Leupolz; James (Macario, m. 73) i Ramírez (Reiten, m. 92).

Gol: 0-1, Cuthbert (m. 40).