Duel majúscul entre dos models d’èxit

Ancelotti apel·la a les emocions i busca revenja per la golejada de l’any passat, mentre que Guardiola no es fia del tècnic blanc i espera que es tregui alguna cosa de la màniga. El City recupera Ederson, Walker i De Bruyne.

Duel majúscul entre dos models d’èxit

FERMÍN DE LA CALLE

3
Es llegeix en minuts
Fermín de la Calle

La nova geopolítica del futbol, reconfigurada a força de petrodòlars pèrsics, ha portat el Reial Madrid a jugar quatre de les seves cinc últimes eliminatòries de la Lliga de Campions a Anglaterra (Liverpool, Chelsea, Manchester…). Cosa que confirma, en realitat, que la Champions no està tan allunyada de la pretensiosa Superlliga de Florentino. Però el que es disputa avui a l’Etihad transcendeix el futbol. Es tracta d’un duel majúscul entre dos models d’èxit futbolístic (i empresarial). Un regat amb petroli i una gestió multicultural amb accent català i trets àrabs. L’altre és el triomf del maó i el personalisme d’un president que controla cada racó del Reial Madrid, la seva obra més faraònica.

Esportivament el City i el Madrid s’han convertit en la nèmesi de l’altre. Amb el Barça afeblit per la seva desastrosa gestió, el Madrid reconeix en els citizens el seu nou àlter ego. Guardiola va acabar de matisar el seu City campió mentre es llepava les ferides d’aquella derrota impensable al Bernabéu amb dos gols de Rodrygo en un minut. El Madrid, per la seva banda, s’ha reinventat des de les cendres del 4-0 de l’any passat. Ancelotti ha robustitzat el migcamp després d’aquella golejada que va tancar abruptament una època gloriosa.

El dilema aquesta nit, després del 3-3 de l’anada, és si es jugarà als escacs, tal com pretén Guardiola, o a les dames, tal com proposa Ancelotti. Carletto avisa que "hi haurà sorpreses però no màgia, Guardiola pot estar tranquil". Tots dos miraran d’imposar les seves fortaleses mentre rendibilitzen les debilitats rivals. El City és un equip amb alfils (Bernardo Silva o Grealish), torres (Rodri, Stones o Ruben Dias), reis (De Bruyne) i reines (Haaland). Mentre que aquest Madrid rocós és més diagonal i elèctric.

Tots miren Bellingham, que travessa el seu moment més espès de la temporada. L’anglès dota l’equip de consistència i comprensió futbolística. Amb la pilota als peus parla el mateix idioma que Kroos o De Bruyne, però té un punt d’exuberància ofensiva que l’acosta a Vinicius i Haaland. No obstant, l’epítom del Madrid 2024 és Federico Valverde. L’uruguaià és el sacrifici fet jugador, el primer defensor i l’últim atacant.

Un equip mutant

Surt amb tot el City que ha recuperat Ederson, Walker i De Bruyne. Guardiola tornarà a apostar per un equip mutant amb una línia de quatre en defensa que en atac es convertirà en tres amb Stones passant al migcamp per generar avantatges amb Rodri al pivot. Es tornaran a tacar de calç les botes Bernardo i Grealish, donant llibertat al mig a De Bruyne i a un Foden esplendorós amb Haaland per davant.

Notícies relacionades

Al davant Ancelotti alinea una defensa d’especialistes. Carvajal i Mendy tancaran els carrils, evitant el patiment a un Camavinga que l’any passat va ser torturat per Guardiola carregant el joc pel seu costat. A més serà Nacho qui acompanyi en l’eix de la defensa Rudiger, que va trobar la clau de com parar Haaland: "Cal frenar els que li passen la pilota". Amb Vinicius connectat i Rodrygo davant la seva víctima favorita, li toca moure fitxa a Bellingham. Un jugador que Florentino es va obstinar a fitxar per a aquest tipus de partits. Un cigne entre cocodrils.

Superbia in praelia (orgull en la batalla) diu l’escut del City. El que mostraran aquesta nit a l’Etihad tots dos per comprovar si el City té l’estómac ple després de la seva primera Champions o si la set de venjança blanca per la golejada de l’any passat pesa més. Molt més que un partit. Molt més que futbol.