Que la màgia t’acompanyi

En les anteriors sis visites a París, el Barça només havia guanyat una vegada: l’1-3 dels quarts 2014-2015. Només havia guanyat amb Luis Enrique a la banqueta. Com si el Parc dels Prínceps fos un estadi maleït, inexpugnable per als blaugrana, malgrat la fluixeta història europea del PSG. Luis Enrique, de nou, va ser testimoni del renéixer del Barça de Xavi. De l’injuriat Barça de Xavi, l’únic equip de quarts que ha guanyat a domicili.

El primer doblet de Raphinha.

Entre els centenars d’abraçades que va repartir Ronaldinho, una va ser per al seu compatriota Raphinha. Li va transmetre una dosi de la màgia que el caracteritzava. Va ser una dosi generosa, tant que Raphinha va marcar els primers gols en la Champions de la seva vida. No només això: no havia anotat un doblet en quatre anys, des que militava al Rennes, abans de passar pel Leeds. Alguna cosa d’esotèrica hi va haver en el gol d’Andreas Christensen. Era la primera pilota que tocava el defensa danès, acabat d’aparèixer al camp, sacrificat en la formació inicial en benefici de De Jong, a qui va substituir en la reaparició del neerlandès. Christensen inclús va haver d’ajupir-se en el salt per poder rematar de cap a l’àrea de porteria. La primera intervenció de Pedri, que també reapareixia, va ser una assistència que va suposar el 2-2. Però això no era notícia.

Dembélé segueix igual.

Va tornar a casa Dembélé, el jugador "intransferible" de Xavi, "el més desequilibrant" de Luis Enrique, i els afectes de dos entrenadors no han canviat Dembélé. Continua igual. Igual d’imprevisible i voluble en el camp. Irritant en un dia dolent, fascinant en el bo, sempre cridaner. Va tocar la versió dolenta de Dembélé en el joc col·lectiu, sufragada, no obstant, amb el golàs que va marcar. Després d’una primera meitat horrorosa davant Joao Cancelo, que no és el defensa més rigorós del Barça, una jugada després del descans va unir les dues cares de Dembélé: va fer una mala passada a Mbappé, però el rebuig d’Araujo li va caure als peus. Va fer un conat d’aquests que havia repetit milers de vegades en els entrenaments davant De Jong, Kounde i Araujo i els tres se’l van empassar. La patacada va doblegar la mà de Ter Stegen. L’única novetat en la vida de Dembélé es troba en la seva salut: ja no es lesiona.

Donnarumma, un porter sota sospita.

Nen prodigi des del seu debut professional amb 16 anys al Milan, Gianluigi Donnarumma ha complert els 25 i ha deixat de ser el successor de Buffon, l’etiqueta amb què se’l va consagrar en el sempre precipitat joc de les comparacions. Va condemnar el PSG en una eliminatòria contra el Madrid i va multiplicar les seves indecisions ahir a la nit contra el Barça. Molt fluix de mans, no va transmetre res de la seva seguretat als seus en cada acció delicada que es va presentar en l’àrea. I, és clar, va fallar en dos que van acabar en gol: en la centrada de Lamine Yamal que va rematar Raphinha en el 0-1 i en el córner de Christensen en el qual va desaprofitar tot l’avantatge de la seva envergadura (1,99 metres i 90 quilos) i la prerrogativa de poder utilitzar les mans.

El somriure de Ronaldinho i la serietat de Figo.

Notícies relacionades

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Harry Kane, l’astre sense títols

Ambaixador del PSG (va jugar a París entre el 2001 i el 2003) i del Barça (2003-2008), Ronaldinho va repartir somriures i abraçades sense parar. Entre ells, a Raphinha. Ja ho feia sense aquest simbòlic càrrec, ara amb raó de més. Complimentat com un heroi parisenc, tot i que només milités dues campanyes al Parc dels Prínceps, va inaugurar una línia de relació comercial entre els dos clubs, avui transformada en una línia d’alta tensió.

Luis Figo es va asseure a prop d’ell a la zona noble, però sense la passejada pel terreny de joc. Va repartir molts menys somriures i abraçades. Va contraure mèrits per ser una llegenda del Barça, de la qual cosa va abominar amb el grapat de mentides amb què es va gestar el seu fitxatge pel Reial Madrid i la seva actitud de rebuig posterior a tot el que fes olor del Barça i de Barcelona. Ara és ambaixador de la UEFA.