Landa es trenca la clavícula i també ha d’abandonar la Itzulia

A Amorebieta, el panorama no canvia gaire, la veritat. Un ertzaina, que protegeix la zona d’arribada –molt a prop ni s’han retirat els cotxes aparcats als carrers pels quals passa tres vegades el pilot–, escolta per l’emissora que una ambulància acaba d’evacuar un ciclista, i que n’han caigut cinc quan passaven per Mañaria, el poble de l’històric Julián Gorospe. No sap encara que el més malparat és Mikel Landa, evacuat en ambulància amb una fractura de clavícula i dues costelles trencades.

Landa cau, com ho van fer deu corredors més dijous, en una baixada perillosa com un llop famolenc; entre els accidentats, Vingegaard, Evenepoel i Roglic, les tres estrelles del firmament ciclista que van acudir a Euskadi. Vingegaard, dos Tours al sarró, acaba amb pneumotòrax, cinc costelles trencades i la clavícula. Arribarà a la ronda francesa, però la seva forma serà tota una incògnita.

«Van amb bicis que són F1, però ho fan per carreteres que disten molt de ser un circuit», afirma a la sortida de Vitòria un director espanyol. Landa, precisament, sabia que la baixada d’Olaeta era una trampa, que l’asfalt està aixecat per les arrels dels arbres i que calia amarrar la bici amb força. Per això, es va posar en la primera posició del pilot. Per la mateixa raó, Evenepoel, el seu cap, es va enganxar a la seva roda; darrere, Vingegaard i Roglic. «Però sempre passa igual –diu un altre director, que prefereix no ser citat–, es van colar alguns que no ho havien de fer, menys destres en les baixades, i es va organitzar l’infern».

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Pello Bilbao, en canvi, és dels més conscients, el que va ordenar als seus companys del Bahrain al començar dijous la baixada d’Olaeta, un port que ni puntuava, que es col·loquessin al fons del pilot i que no assumissin cap perill. Va obrar amb cap, raonament i va prémer les manetes del fre. Quedaven 32 quilòmetres per a la meta. No tenia cap sentit jugar-se la pell en aquesta baixada i comprometre ni més ni menys que el Tour.

I el mateix van fer els equips més dòcils, els pàries del pilot. Es va molt ràpid, massa, a Amorebieta s’arriba a 47 per hora de mitjana amb victòria a l’esprint del francès Romain Grégoire i amb el danès Mattias Skjelmose, que no és dolent, que ha guanyat la Volta a Suïssa, al capdavant de la general. Per ell s’han quedat en la Itzulia els periodistes que acompanyaven Vingegaard. A 47,2 per hora es crema un ciclomotor si recorre els 176 quilòmetres de l’etapa, en una Itzulia amb la pitjor sort del món i que es resoldrà avui en una única etapa interessant en què Juan Ayuso, a quatre segons del líder, intentarà donar el cop.