El Barça s’escapa del viacrucis

Xavi, des de la seva saleta de càstig, va voler demostrar des de l’alineació que ja no hi ha partit d’entreguerres que valgui ni lloc per a la prudència. Per molt que homes com Lewandowski arribessin a la borrascosa nit de Montjuïc després de deixar-se l’ànima i els peus amb Polònia (210 minuts) o Lamine Yamal només tingués un respir amb Espanya per ser ovacionat al Bernabéu. Vitor Roque, doncs, no va abandonar el seu paper de reservista i Joao Félix va tornar al banc malgrat la seva revolució amb un grapat de clavells en el Metropolitano. Només va quedar fora Araujo perquè Iñigo Martínez fes parella amb un Cubarsí tantes vegades cervell del joc de construcció i que continua preparant-se per al seu duel amb Mbappé a la Champions.

Un dels que més van notar la falta de frescor va ser Lewandowski, malgrat que no sempre tingués ell la culpa [rematada amb l’espatlla enganxada al gep al travesser o control atribolat en un mà a mà] en els episodis que haguessin donat avantatge.

Mateo Busquets Ferrer, el sofert àrbitre, va estar més pendent del que li poguessin dir des del VAR que d’arbitrar amb sentit comú. Per a mostra, el gol anul·lat a Raphinha als 20 minuts. Fermín havia dirigit una passada a Lewandowski mentre Raphinha, a la llunyania, estava en fora de joc. El VAR va interpretar que la pilota anava per a ell. Lewandowski i Coco, mentrestant, es van disputar la pilota, tocant el defensa fins a dues vegades la pilota. L’acció va continuar fins que Raphinha va marcar. Els jutges van invalidar el gol.

Molt més clar va ser el gol que van anul·lar a l’ariet polonès just començar, amb un fora de joc que no va requerir aquestes interpretacions que han convertit el futbol en un exercici visual incomprensible.

Vent i pluja

Amb el vent assolant amb acarnissament i arrossegant la pluja als ulls dels futbolistes, el partit va tenir un altre brusc canvi. La valentia de Pimienta, sempre encomiable en una disciplina que requereix l’espectacle, comporta també riscos. El porter Alejandro Valle sortia cada vegada més lluny de l’àrea. I fins a l’estepa va sortir el meta a la recerca de Raphinha, al qual es va emportar per davant quan el brasiler atalaiava una passarel·la cap al paradís desplegada per Sergi Roberto. L’àrbitre es va mostrar ferm amb l’expulsió del porter.

Pimienta va reaccionar traient del partit Munir i ordenant als seus futbolistes que es posessin a defensar amb tot. A l’espera, això sí, que aparegués la bonaventura en alguna jugada episòdica. Va poder arribar amb un lliure directe de Coco.

Òscar Hernández, en el seu paper de capatàs interí, mirava de dir a Gündogan que s’apropés a l’àrea rival. Tot i que potser calia més que convidés els seus jugadors que atenguessin Lamine Yamal, que obria els braços. Fart.

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Però pocs es mouen millor en els embuts que els jugadors que no necessitin córrer per crear. Joao Félix va deixar el banc i va obrir en canal la defensa abans que Raphinha, després de cabotejar a gol amb una vaselina, li fes un petó al coll com a agraïment.

"Quan l’home es veu acorralat, desesperat o aïllat, recorre a l’instint de supervivència", va deixar escrit la naturista Delia Owens a La noia salvatge. Joao Félix, que va acabar revivint dimonis al travesser quan res li impedia marcar i sentenciar, només sap sobreviure així: amb aquest hipnòtic tremendisme que tant s’adapta al Barça. Perquè Moleiro va poder empatar per al Las Palmas en l’ocàs. Almenys, ja no plovia.