El cisma de Xavi amb el periodisme

Sempre atent al que es diu i s’escriu d’ell, el tècnic de Terrassa va passar una factura guardada des de fa quatre mesos contra Ramon Besa, periodista d’El País, al qual va criticar, sense anomenar-lo, el titular de la derrota contra el Xakhtar Donetsk en la fase de grups. Un titular que tenia clavat i que titllava l’equip blaugrana com "el bufó d’Europa" i que al·ludia no només al rendiment del Barça de Xavi, sinó a l’historial recent a la Champions amb altres entrenadors.

Referent indiscutible

El periodisme esportiu va sortir en tromba en defensa de Besa, un referent indiscutible des de fa anys en la informació i opinió sobre l’actualitat blaugrana. Un autèntic pal de paller. "Es va parlar que érem el bufó de la Champions, crítiques injustes de periodistes que en teoria són del Barça. ¿Era necessari això? ¿Què fem ara amb allò del bufó? Ja n’hi ha prou", va exclamar Xavi amb ressentiment.

Una declaració que va modificar el focus des del moment en què va ser pronunciada. De l’excitació pel pas a quarts a la Champions, de l’emocionant rendiment dels joves de La Masia, de la decisiva intervenció del mateix Xavi i de l’alleujament per a les arques del club, es va passar a parlar abundantment de la reprimenda inesperada de l’entrenador. En el si de la mateixa directiva també van causar estupor les seves paraules.

L’ecosistema del Barça és de naturalesa crítica. No li agrada a Xavi, disconforme amb el que llegeix o sent sovint sobre el seu equip. Ho ha manifestat en diverses rodes de premsa. Si en el postpartit contra el Nàpols va recordar el periodista d’El País, en la prèvia va llançar un dard a Alfredo Martínez per un article, després del partit contra el Mallorca, al diari Sport titulat: "Amb això no arriba per al Nàpols".

A Xavi, l’únic entrenador que ha contractat un assessor de premsa al Barça, no sembla importar-li que pugui haver trencat ponts amb periodistes amb els quals intercanvia o intercanviava missatges de WhatsApp. En el seu entorn s’aclareix que no se sent en conflicte, no es penedeix de la seva pulla i considera que si a ell li toca tolerar les crítiques, el periodisme ha de fer el mateix.

Koeman, Setién i Valverde van haver d’encaixar els últims anys judicis molt severs, molt més que Xavi, sobre la manera de jugar del Barça. Cap es va regirar amb tanta fermesa com ho fa ara el tècnic català. Luis Enrique menja a part. També Louis van Gaal, si rebobinem més enrere.

Xavi no deixa de ser una rara avis a la banqueta del Barça, per aquest contacte directe que ha buscat amb determinats periodistes amb els quals ha mantingut una relació de confiança. Freqüentment han sigut missatges reprovatoris pel que s’ha publicat als diaris o s’ha dit a les ràdios i les teles. En els últims temps ha mirat de reprimir-se, segons algú pròxim a ell.

"Mala bava"

En l’intercanvi del novembre amb Besa li recriminava, segons va revelar el mateix periodista a la cadena SER, "mala bava" en el titular en qüestió. El periodista va confessar sentir-se ferit per aquesta apreciació. "Pot ser que jo m’equivoqui, però em sap greu que vegi mala fe", va dir, incòmode davant la possibilitat que es generi un debat entre un periodista i l’equip.

Certament, es corre el risc que el cisma fomenti un corporativisme periodístic que a la gent pugui resultar-li aliè o feixuc. El mateix Besa s’ha mostrat conscient d’això en les seves intervencions radiofòniques, que ara desitja tallar.

Notícies relacionades

"Aquest any em penedeixo de no haver-hi anat"

El Barça estrenarà l’estadi amb el Gamper

Alhora, pot ser que Xavi calculi que aquesta col·lisió pública sigui útil com a eina aglutinant al vestidor. La premsa com a enemic exterior és un recurs antic en l’esport professional. Segons diuen des de la Ciutat Esportiva, la paraula bufó va quedar gravada també entre alguns jugadors. Besa va demanar perdó en les seves intervencions d’ahir per si algú s’havia sentit ferit.

En el cas de Xavi, segons la tesi més estesa de l’actual moment, tindria en el punt de mira aquells periodistes que considera afins al guardiolisme, els quals no li voldrien cap bé. Una apreciació estranya que podria vulcanitzar-se si divendres el Barça i el City s’aparellessin en el sorteig de quarts.