Any III: Laporta, acorralat

L’ECONOMIA OFEGA.

La presidència de Joan Laporta viu amb la punta del ganivet punxant el coll. L’economia del FC Barcelona presenta ferides que la dessagnen i el temps corre en contra. Abans del 30 de juny ha de tapar les bretxes que el maquillatge comptable del curs passat no pot dissimular més.

Les veus d’alarma van sonant a babord i estribord. L’opacitat d’algunes vendes de patrimoni (les palanques) van servir per distreure LaLiga una estona i xutar la pilota cap endavant, però els terminis límit sempre acaben vencent. Per descomptat, mai s’ha de descartar cap altre driblatge d’última hora, especialitat de Laporta en la seva segona governança del club, rica en improvisacions.

De moment, continua sense equilibrar els comptes ordinaris. Cada any es produeix un desfasament d’uns 200 milions entre el que s’ingressa i el que es gasta. Aquest curs pinta de nou deficitari: la setmana passada va transcendir que els números vermells apunten a uns 30 milions. Podrien ser més. El deute continua altíssim, d’uns 1.200 milions. Els 1.500 que es deuen per l’Espai Barça es comptabilitzen sempre a part.

I després hi ha Barça Vision, l’entramat del negoci digital, una bombolla a punt d’explotar, tret de pirueta sobre la botzina. Recordem succintament la situació: Barça Vision es va valorar en uns 400 milions que estan validats per auditoria amb l’ulterior propòsit de sortir a Borsa. Però els 200 com a conseqüència de la venda del 49% a Orpheus Media i Socios.com no van aparèixer.

El primer pagament de 20 milions es va realitzar en el moment de la firma, l’estiu del 2022 . No en van arribar més i es va activar la repalanca. Va irrompre el fons alemany Líbero i l’empresa Nipa Capital, que representa un enigmàtic inversor xipriota, que en van aportar 20 més. Però, abans del 29 d’agost se n’havien d’entregar 40 més. Ni rastre. Ni amb pròrroga inclosa. Como se sap, Líbero va baixar del projecte i des del FC Barcelona asseguren que l’assumpte es resoldrà als tribunals. El problema és que se n’esperaven 60 més a final del present curs. I 60 més el juny del 2025. ¿Qui se’n farà càrrec? Sense cap d’aquestes quantitats, la sortida a borsa prevista ha descarrilat.

A Laporta li urgeix rascar sota d’aquesta màniga màgica. Com va alertar fa uns dies Víctor Font, l’excandidat presidencial, "hi ha 400 milions de beneficis vinculats a aquesta operació que poden desaparèixer de cop. Això obriria de nou un forat patrimonial molt gran i agreujaria la situació del fair play financer".

El president va confiar durant molt temps que el torrent de diners de la Superlliga li salvés les paperetes. Per les seves últimes declaracions, es veu que encara hi confia. Potser Florentino Pérez també conserva la fe. No es percep per Europa. Però, a diferència del Madrid, el Barça té pressa.

El passat 20 de febrer, LaLiga va comunicar una capacitat d’inscripció del FC Barcelona de 204 milions. Són 66 menys que els 270 de setembre passat, fruit de l’incompliment dels pagaments de la repalanca. Segons Javier Tebas, la massa salarial del club blaugrana supera els 400 milions.

Ha d’abaixar-la en aquests 204 milions i mentre no ho faci només podrà reutilitzar el 50% de cada venda de jugador en una nova inscripció. "El Barça té opcions. Tenen dos o tres jugadors de primer nivell que poden vendre’s. Amb això, solucionarien gran part del problema", va dir el mandatari.

De manera que tres anys i quatre palanques després, Laporta viu acorralat per l’economia, pendent de tornar al més aviat possible al Camp Nou i que la tresoreria del club no es desplomi abans que soni la campana.

LA BANQUETA CREMA EL PRESIDENT.

Està sol. Ell i Deco. Ningú més. Molta gent al seu voltant, però Laporta s’enfronta, potser, a la decisió que marcarà la segona i última part del seu mandat presidencial. No té la veu còmplice de Johan Cruyff, el guru que l’assessorava amb relaxades xerrades al Montanyà capaç de ser atrevit i rupturista.

Res més agosarat el 2003 que apostar per Rijkaard per fer girar el cercle virtuós. Res més rupturista que escollir el 2008 Guardiola, un principiant arribat del Mini, quan el més senzill i tradicional hauria sigut apostar llavors per Mourinho.

Però el primer Laporta tenia aquella valentia cruyffista fusionat amb la sapiència i sentit comú de Txiki Begiristain, el director esportiu que va construir dos projectes campions d’Europa (el 2006 amb el Frank i el 2009 amb el Pep) en menys d’un lustre.

Res d’això té ara el president del Barça, que ha transitat en l’inici del seu segon mandat en arenes movedisses. Es va trobar amb Koeman, herència de Bartomeu, a qui va maltractar fins a acomiadar-lo en un avió, de tornada de Vallecas. I després es va entregar a Xavi, que era bandera del pòster electoral de Víctor Font, a qui va derrotar en les eleccions de fa ara justament tres anys.

Però Laporta creia que el tècnic que s’havia format a Qatar havia de passar abans per l’erasmus del Barça Atlètic, com si fos Guardiola o Luis Enrique. No va ser així. Xavi va arribar directament al Camp Nou, on va conquerir la Lliga i Supercopa, títols que no van servir, però, per assegurar la viabilitat del seu projecte. I ha sigut el mateix entrenador que ha renunciat al gener, per molt que es quedi fins al juny.

Mesos d’avaluació per a Laporta en la recerca d’un nou entrenador (en tindrà tres en tres anys al seu segon capítol, un en el mateix marge en el primer), condicionat, a més, per l’enorme crisi econòmica que ofega el club. I sense símbols externs a què acudir a la recerca de consulta.

Guardiola, el "somni humit" de Laporta, és feliç a Manchester on el City li proporciona (i no només són diners) tot el que necessita. Però li toca al president, assessorat per la mirada de Deco, un executiu que s’enfronta a la seva primera decisió d’enorme calat, elegir el successor de Xavi. Molt més que un entrenador perquè s’haurà d’emmotllar a un escenari que no es correspon amb la grandesa del Barça.

Una decisió fonamental

Un club amb una història enorme, però sense diners. Una plantilla plena d’adolescents (Lamine Yamal i Pau Cubarsí) a qui se’ls exigeix com a símbols en un equip en què hi ha estrelles que ja estan de tornada (Lewandowski i Gündogan), mentre que la classe mitjana (De Jong, Raphinha i els cedits João Felix i João Cancelo) s’encalla i no enarbora el lideratge d’un equip que manca d’una paternitat clara.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Hi ha vestigis de Bartomeu, obra nova de Laporta i la casa segueix, tres anys després, sense construir-se amb pilars sòlids, tant que Xavi ja ha deixat dit que se’n va, fastiguejat que no se li reconegui la seva feina. Caldrà veure, per tant, la versió que triarà Laporta per a la decisió que condicionarà els seus últims anys.

O bé és convencional recolzat en la via alemanya (Flick, Nagelsmann i qui sap si fins i tot Tuchel) o bé s’atreveix amb De Zerbi (Brighton) o qualsevol altre tècnic jove que vulgui afrontar el repte. A no ser, és clar, que Deco acabi seduint Luis Enrique per tornar a Barcelona.