Bàsquet

"El jugador es va menjar la persona"

El base del Masnou va explicar durant la seva presentació com a jugador del Barça els problemes de salut mental –un «estrès crònic», va detallar–

pels quals ha passat els últims mesos.

"El jugador es va menjar la persona"

FC Barcelona

3
Es llegeix en minuts
JORDI GRÍFOL

"Tornem a ser aquí". El dorsal 9 del Barça torna a ser propietat de Ricky Rubio. El base del Masnou, vestit amb una dessuadora grisa i uns pantalons texans blau cel, es va asseure en un tamboret a la tarima de l’Auditori 1899, va agafar el micròfon i es va obrir completament. Va voler ser el primer a parlar en la seva presentació oficial com a jugador blaugrana, abans que ho fessin el president Joan Laporta i el directiu responsable de la secció, Josep Cubells.

"El jugador de bàsquet es va menjar la persona", va admetre Rubio davant un Auditori 1899 ple, amb l’entrenador Roger Grimau i els jugadors Àlex Abrines, capità de l’equip, Nico Laprovittola i Jabari Parker presents. També, entre d’altres, el director general de la secció, Juan Carlos Navarro, i l’assistent Víctor Sada, amb qui va aixecar, juntament amb el mateix Grimau, la segona Eurolliga de la secció el 2010.

"He desenvolupat un estrès crònic i necessitava un temps per regular-lo. Mai hi vaig posar una etiqueta de depressió o trastorn d’ansietat. Volia entendre per què havia arribat a aquest punt i per què m’estava passant", va detallar Rubio, que va voler explicar el procés que l’ha mantingut allunyat de les pistes des de l’agost de l’any passat, quan va abandonar la concentració de la selecció espanyola abans del Mundial asiàtic.

Dos factors

Hi ha dos factors que van propiciar els seus problemes de salut mental: "Hi ha hagut un factor intern i un d’extern. L’intern és la meva manera de pensar. Hi havia uns mecanismes que m’havien portat a jugar al més alt nivell, però que no eren sostenibles tot i que pensava que sí. Ara hi veig una altra via, amb uns mecanismes sostenibles. Seré igual d’exigent, però d’una altra forma".

"El factor extern va ser el mateix bàsquet, vaig sentir que me n’havia d’allunyar. No ho vaig poder fer a Cleveland, ho havia de fer a casa meva. No sabia qui era. Vaig passar molta por, però m’han fet veure que aquesta por es pot controlar. No és el mateix tenir por que tenir nervis", va puntualitzar.

Rubio va voler agrair que es respectés la seva privacitat durant tot el procés de recuperació i el suport que li van brindar tant la selecció espanyola com els Cleveland Cavaliers. "La federació podia haver-me empès a continuar jugant i va optar per pensar en la persona abans que el jugador", va assenyalar el jugador, que va tornar a la pista amb la selecció la passada setmana contra Letònia i Bèlgica.

Recuperar l’espurna

Va arribar a pensar que el bàsquet s’havia acabat: "Des de l’1 d’agost, cada dia que em despertava, el bàsquet s’havia acabat. Havia desaparegut la persona. Ho he après, m’he construït de dins cap enfora i és una cosa que costa moltíssim, però que és molt gratificant".

Passejant per la muntanya amb el seu fisioterapeuta, va voler parlar de bàsquet de nou, després de diversos mesos sense voler saber res del seu esport. Va tornar a recuperar aquesta espurna. "Després de tres o quatre mesos vam començar a parlar de bàsquet per primera vegada. Vaig pensar que si tornava el cuc als 50 o 45 ja no podria jugar; amb 33 sí, així que vaig decidir donar una altra chance al bàsquet", va relatar.

Molèsties al genoll

Notícies relacionades

A principis de febrer, Ricky li va demanar al Barça entrenar-se amb ells, sense compromís. "El que vaig demanar no era fàcil, entrar en un club professional a mitja temporada i demanant unes condicions no habituals... i ho van acceptar en tot moment. El vestidor m’ha acceptat i m’ha respectat, m’ha tractat com un més des de l’inici", va comentar.

Després de la tornada a les pistes amb la selecció espanyola, el partit d’Eurolliga del Barça divendres contra el Mònaco al Palau semblava l’escenari de retorn amb el Barça. Però el base no va jugar més de 13 minuts contra Bèlgica per unes molèsties al genoll. "No és res greu, estic ajustant la nau. Són sis mesos sense jugar un partit. Avui ha sigut el dia de la firma i estic a disposició de l’staff. Arribo a un equip que va rodat, cal veure com i quan entrar-hi". Rubio va voler treure importància a les molèsties, tot i que continua sense voler posar data a la seva tornada amb la samarreta del Barça.