La maneta de Nacho a Mbappé

Fa segles que Mbappé va arribar al Reial Madrid sense haver arribat. La ridícula sensació és inevitable, atesa la perpetuïtat del serial. Aquests dies, Marca oferia una eloqüent portada amb un muntatge de més de 60 primeres pàgines dedicades al culebró del francès. Més de dos anys amb el ¡que viene, que viene! i uns quants sobrecors pel camí. Per fi, ja sembla testat el fitxatge dels fitxatges de tots els fitxatges. Amb el xacal francès més a la vista que mai resultaran intrigants tant les megaxifres de l’acord com la sintonització del jugador amb el club, el vestidor i l’afició. Un ecosistema desconegut per al gal.

El Madrid no és el PSG, creat 68 anys després, quan els blancs ja acumulaven sis enamoraments sobtats amb la Copa d’Europa. No té res veure el pòsit d’una institució a dalt de tot de la reialesa futbolística amb la nouvinguda entitat parisenca. Darrere del Madrid no hi ha més fons sobirà que el de la seva esplendent història. A Chamartín, el club de Di Stéfano, Gento, Amancio, Butragueño, Raúl, Casillas, Cristiano… sempre ha estat per sobre del personal, fos del llinatge que fos. Primer, el club; després, l’equip, i més tard, tal o tal altra estrella de passada. Fa anys que Florentino Pérez va sortir escarmentat amb el egòmetre dels galàctics.

La cultura madridista

Mbappé serà del Madrid, però el Madrid no estarà als peus de Mbappé. Ningú li regalarà la Torre Eiffel i no es preveu que en la seva relació amb la casa blanca hi intervingui Pedro Sánchez, com va fer Emmanuel Macron entre el PSG i l’icònic futbolista del districte de la capital de Bondy.

Mbappé no només haurà de rebaixar la seva ja infinita tresoreria. Fins i tot el millor jugador del firmament haurà d’amarar-se de la cultura madridista i emmotllar-se en l’actual mancomunitat de la caseta. El fabulós davanter arriba amb un Mundial a la motxilla (Rússia 2018) i com a inoblidable actor principal –junt amb Messi– de la millor final d’un campionat del món (Qatar 2022). Però, al trepitjar Valdebebas, malgrat que no pertanyin a l’escumosa passarel·la de les celebritats, capitans com Nacho i Carvajal li podran gesticular amb una maneta a l’estil de Piqué. Ells, com Kroos i Modric –si el croat encara és camarada madridista–, el podran hipnotitzar amb les cinc Champions que els contemplen. Mbappé està sec a Europa.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Al camp, l’abrigament tampoc serà el mateix. A París, el seu pati particular, no va quallar la seva filiació de Messi i Neymar. A Chamartín, Vinícius i Bellingham, que es mouen pel radar que li agrada al gal, no són uns cames. I compte amb l’empenta de l’emergent Endrick i els sublevats Joselu i Ibrahim. Per descomptat, cap tindrà més pes que Mbappé, però el forçaran a alguna cosa més que un simple vedetisme. A la França de Mbappé, un grup de mosqueters amb Griezmann al capdavant es deixa el cor als ossos per la seva estrella. A La Castellana, el comboi és un altre. A més, els mesuradors de Florentino Pérez no són els de Nasser al-Khelaïfi, els antulls maternals no compten i Carlo Ancelotti se les sap totes.

Mbappé, fins i tot amb certs mims, haurà de ser el jugadoràs que és. Altrament, ja s’encarregarà Nacho d’assessorar-lo sobre com cal arremangar-se per il·luminar cinc Copes d’Europa. Més enllà dels diners, a Mbappé el Madrid el pot satisfer molt.