La vaca torna al ramat del Tour

Dels vells Tours només en queden instantànies en blanc i negre, entre les quals les meravelloses fotos que va fer Robert Capa per a Paris Match en l’edició de 1939 guanyada pel ciclista belga Sylvère Maes. Queden això sí les cares de sorpresa dels primers francesos que es van amuntegar a les carreteres per veure el pas dels corredors i, per què no dir-ho, de la caravana publicitària que des de 1930 amenitza la llarga espera a la cuneta per aplaudir, ahir, avui i sempre, el breu contacte amb el pilot; amb prou feines uns 20 segons si van tots junts i a 40 per hora.

La caravana publicitària no va néixer, no obstant, per amenitzar els espectadors. Ho va fer, com és lògic, perquè l’organització recaptés diners i, sobretot, per recuperar, almenys, la inversió d’assumir les despeses dels equips, abans que les marques comercials s’anunciessin en els mallots i els coulottes.

Tampoc, el 1930, estava molt clar que els vehicles precedissin al pilot, però sí que les principals marques franceses tenien gairebé l’obligació de recolzar el Tour. En aquest sentit va girar la crida que va fer Henri Desgrange, el creador de la carrera el 1903. I va ser, precisament, Léon Brel un dels primers que va veure clar que la màgia del Tour podia ser l’aparador perfecte per promocionar la seva marca de formatges en porcions La Vache qui rit (comercialitzada a Espanya com La Vaca que ríe), que havia creat el 1921. Aquest any, després de 15 anys d’absència, l’empresa formatgera torna a la caravana de la ronda.

Arriba la caravana, vehicles molts d’ells especials, que ocupen intercalats els dos carrils de la carretera, principalment rutes departamentals, el que a Espanya serien vies secundàries. Són uns 180, 40 minuts d’espectacle gratuït, una hora abans que apareguin els ciclistes. Reparteixen regals a dojo, molts no serveixen per a res, però fan les delícies dels nens.

El monstre va créixer tant que fins i tot es va guanyar alguna crítica per qüestions ecològiques i el malbaratament de combustible. Així, des del 2006, quan es va arribar al límit de 219 vehicles, la caravana es va anar reduint a poc a poc; menys anunciants, però més escollits.

Mig milió de tauletes

Notícies relacionades

Un exvicepresident del Barça nega davant del jutge que autoritzés comissions pel fitxatge de Malcom

Festa en un Camp Nou encara no tan diferent amb el primer entrenament del Barça de Flick

El 2024 tornarà a aparèixer un cotxe en forma d’estoig de formatge en porcions, acompanyats entre d’altres pels peluixos de lleó d’LCL, l’entitat bancària que patrocina el mallot groc; famosos a França com ho van ser els vehicles que Bic, que després seria l’històric equip amb el qual Luis Ocaña va guanyar el Tour de 1973, va començar a fer circular per la ruta de la carrera el 1955 amb la forma d’un boli. De fet, un any abans de la creació de la caravana publicitària, la marca de xocolates Menier va regalar el 1929 mig milió de tauletes als espectadors que sortien a rebre els ciclistes.

Avui dia, en 21 etapes, uns 20 milions de persones s’agrupen en total al llarg dels més de 3.000 quilòmetres per veure el Tour, amb tot el que representa, més enllà dels ciclistes. Encara sense caravana, el 1924, els pneumàtics Wolber ja van decidir anunciar-se en la carrera. Després va arribar el betum Lion Noir i els despertadors Bayard. D’aquests només sobreviu La Vache qui Rit com a marca degana en el ramat publicitari de la ronda francesa.