L’Espanyol respira i goleja el Mirandés

L’Espanyol va respirar. Davant el Mirandés, els periquitos van tornar a dominar (3-0) amb certa autoritat i, liderats per un Martin Braithwaite decisiu, el conjunt entrenat per Luis Miguel Ramis supera un altre matchball.

Malgrat el resultat final, el primer conjunt que va començar anotant no va ser l’Espanyol. El Mirandés, sobre el 20 de joc, va veure com el col·legiat anul·lava el que hauria sigut el seu primer gol. Antonino La Gumina partia de fora de joc instants abans de posar la pilota al fons de la xarxa. L’àrbitre no va tenir dubtes i va assenyalar la posició antireglamentària del davanter de l’equip burgalès. Luis Miguel Ramis esbufegava des de la banda. Havia anat de poc i va demanar una reacció dels seus futbolistes. El partit va ser de córrer des de l’inici, escenari gens favorable per a la calma i el control que necessita el conjunt periquito.

Braithwaite lidera

I el bàlsam va arribar en menys de cinc minuts. Martin Braithwaite va ser l’encarregat de servir una falta enganxada a la frontal d’àrea, al mateix balcó de l’àrea. Malgrat topar amb un defensa, la trajectòria de la pilota no va variar fins que va tocar el fons de la xarxa. Mentre el seu equip ho celebrava, Ramis va tornar a esbufegar, ara d’alleujament.

No obstant, des d’aquell gol, la pilota poques vegades es va desenganxar de les botes del conjunt comandat per Alessio Lisci. El Mirandés va aconseguir la pilota i l’Espanyol va quedar relegat a algun contraatac que no va comportar perill. Després de diversos intents, va arribar el descans i els locals van marxar a vestidor quedant per davant al marcador.

El vaivé va continuar amb un intercanvi d’ocasions que van posar contra les cordes els porters dels dos equips. Malgrat els intents, el marcador es va mantenir amb el mínim avantatge per al conjunt de Ramis, que des de la seva àrea tècnica anava fent ganyoes. Ja en la prèvia havia deixat clara la necessitat de fer un pas al capdavant. L’Espanyol necessitava guanyar com fos i, amb un partit tan obert a aquelles hores, les coses es podien complicar en un no res. Estava massa igualat sobre la gespa perquè el tècnic periquito pogués considerar que el partit estava guanyat.

Notícies relacionades

Jordi Alba: «Em motiva més l’Hospi que continuar jugant. Tant de bo arribar a Primera»

El Bisbal Bàsquet denuncia «que algú enregistrava les jugadores mentre es dutxaven»

Com si pogués sentir els seus pensaments, Álvaro Aguado va posar terra pel mig i va ampliar el marcador. Arribant de segona línia, va aprofitar una pilota de Pere Milla, va deixar passar amb molta destresa i el va rematar amb la dreta. La pilota va impactar al guant esquerre de Ramón Juan, però el rebuig li va tornar a caure al centrecampista blanc-i-blau, que llavors no va permetre que ningú s’interposés entre ell i el seu primer gol com a periquito.

I si amb el 2-0 el partit ja semblava encarrilat, Braithwaite va posar la guinda al pastís deu minuts abans del final. Aquesta vegada des d’onze metres, el davanter va batre Juan segons després que l’àrbitre assenyalés la pena màxima a favor dels periquitos per una mà dins de l’àrea. Quan el col·legiat va tocar el final del partit, Ramis no només va respirar, sinó que també se li va escapar un tímid somriure.