L’epidèmia silenciosa de les carreteres africanes

Amb la mort en un accident de trànsit del plusmarquista mundial de marató, el kenyà Kevin Kiptum, desapareix una de les estrelles que millor il·luminava aquesta especialitat, la cursa de llarg alè, practicada globalment entre aficionats de tot el món malgrat la seva èpica duresa. O potser per això. La seva desaparició frustra el gran duel dels Jocs de París entre ell i Eliud Kipchoge, que es presumia com un dels grans atractius de la cita olímpica a la capital francesa. La seva progressió l’assenyalava, a més, com el primer ésser humà capaç de córrer oficialment una marató en menys de dues hores.

Com la turberculosi i la malària, els accidents de trànsit a l’est africà arriben per la seva freqüència i gravetat al grau d’epidèmia. I afecten tothom, no només els passatgers del matatu de nou places carregat amb fins a 20 passatgers i diversos pollastres. També els campioníssims de la pista o de l’asfalt, figures imprescindibles als països en què l’atletisme és l’únic consol olímpic.

Massa accidents de reconeguts atletes en tan poc temps. Durant la pandèmia del coronavirus, el doble campió olímpic de marató, Eliud Kipchoge, va quedar encastat al seu cotxe entre dos camions, a la carretera que uneix Nakuru amb Eldoret, a Kenya. Afortunadament va sortir sense lesions del contratemps. El seu company de fatigues Geoffrey Kamworor, guanyador de la marató de Nova York el 2017 i 2019, no va tenir tanta sort i va veure interrompuda la seva meteòrica carrera per un accident similar. Recuperat, va tornar a recaure quan, fa tan sols uns mesos, el va atropellar una moto mentre s’entrenava.

Una tragèdia que es repeteix

La fatal i de vegades absurda tragèdia es repeteix massa sovint en aquesta part del món. Les autoritats kenyanes van col·locar fa una dècada al centre d’Iten, una de les capitals de l’atletisme de llarga distància, un automòbil destrossat sobre un pedestal, amb una llegenda que convida els conductors a ser més prudents per no acabar com el terrorífic i rovellat garbuix de metalls exposat. Però el mal estat de les carreteres, el safari ral·li de cada dia, l’excés de velocitat i l’absència de revisions als vehicles sumen a favor de la tragèdia.

La mort de Kelvin Kiptum mentre conduïa el seu vehicle des d’Eldoret a Kaptagat, un dels centres d’entrenament de l’elit kenyana, suposa una desgràcia en si mateixa per l’edat de l’atleta, 24 anys, més enllà dels seus valors com a esportista i plusmarquista d’una de les proves més icòniques de l’atletisme, la marató, la distància que va mitificar amb el seu sacrifici un soldat atenès anomenat Filípides.

Amb Kiptum viatjava el seu tècnic, el rwandès Gervais Hakizimana, també mort en l’accident, el seu descobridor quan el petit Kelvin, descalç, esgotava la seva gambada per emular el grup de corredors que Hakizimana entrenava en un bosc a prop de casa seva a Chepkorio.

El diamant kenyà va esclatar amb tot just 22 anys en la marató de València del 2002 al guanyar amb 2.01.53, el millor debut de la història dels 42 quilòmetres amb un registre que posava en qüestió la imbatibilitat del campioníssim Kipchoge. L’èxtasi esportiu d’aquest extraordinari atleta arribaria un any després, l’octubre del 2023, al millorar a Chicago la plusmarca mundial que Kipchoge havia aconseguit en la marató de Berlín i quedar-se a tan sols 38 segons de baixar de les dues hores en una marató oficial.

Kiptum es va convertir ipso facto en el successor de Kipchoge i en candidat a ser primer atleta que completaria 42 quilòmetres i 195 metres en menys de dues hores.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

L’imaginat i desitjat enfrontament entre un experimentat Kipchoge que busca el seu tercer or olímpic amb 39 anys, i un jove Kiptum amb 15 anys menys, però suficientment preparat per optar al seu primer títol olímpic en els Jocs de París, tenia amb l’ai al cor els runners de tot el món, ara consternats per la tràgica desaparició d’un dels seus herois.

Desapareix també la possibilitat, real, de córrer per sota de les dues hores ja que abans de la cita olímpica Kiptum havia confirmat la seva participació a l’abril en la marató de Rotterdam que organitza el seu mànager, el belga Marc Corstjens.