Els rotlles de primavera

"Joan Laporta és l’única persona del món que creu que ho pot aconseguir tot ell sol, absolutament sol, fins i tot contra tot el món. I ho creu perquè viu en un món paral·lel, en un món de ficció, en un món que ha creat ell i, sobretot, en un món habitat només per personatges que l’adulen i li diuen que sí a tot. El problema més gros del Barça o, pitjor encara, la raó per la qual es tà tan malament a nivell institucional, d’imatge, social, econòmic i esportiu és perquè Laporta viu sense tallafocs, no té ningú, dins del club, que li digui ‘això no es pot fer’. Ningú s’atreveix a dir-li el que pensa i, com que creu estar en possessió de la veritat absoluta, el precipici cada cop és més a prop".

El president del Barça i Elena Fort van compartir ahir una reunió insignificant, només positiva a nivell d’imatge per al president (d’aquí la foto institucional que va difondre el club), amb alguns grups de la suposada oposició, que van protestar el mes de desembre. El retrat que va obtenir un dels presents, que també defensa que "Laporta, cara a cara, continua creient-se el rei del mambo", és que la manera de governar el club passa, absolutament, per les mans de Laporta i dels amics que ha col·locat en diferents punts estratègics de l’entitat perquè es faci el que ell digui i de la manera que ell digui, "per això li sobren el CEO i el director general".

És evident que el que provoca que la gent sospiti que això acabarà malament és que l’equip de futbol, el cistell on Laporta ha posat tots els ous, sembla en caiguda lliure. La safata de rotlles de primavera que va volar diumenge, quan se celebrava l’Any del Drac xinès a Montjuïc, és només un símptoma més que el president té una facilitat enorme per perdre el control al témer que tot acabi escapant-se-li de les mans. I com que s’ha envoltat de gent que només li riu les gràcies, les possibilitats que això acabi malament comencen a ser enormes.

El desastre econòmic sembla cantat i, ara, comença a ser possible que aquells que han avalat per mantenir aquesta bogeria en marxa puguin perdre part del seu patrimoni, tot i que això fa encara més trasbalsada la situació, ja que ves a saber de què seran capaços per no perdre l’àtic o el patrimoni.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

El director de futbol ha ficat la pota fins al fons i després de provocar el desmentiment menys creïble de la història (és evident que fins i tot Laporta sap que el que va dir Deco és cert), la seva credibilitat i capacitat de gestió estan sota mínims. L’entrenador, que se n’ha anat sense marxar, que dimiteix sense dimitir, que s’espanta fent la sensació que és molt valent, que deixa el club tirat assegurant que ho fa "per amor al Barça", ja no sap com redreçar el rumb. I els jugadors han començat a fer la guerra pel seu compte, conscients de tot el que saben, veuen, senten i viuen. Fins i tot més d’un s’ha sentit prou maltractat per tolerar que, ara, els demanin que treguin l’entitat de la situació crítica.

La situació més adversa per a Laporta és que aquells directius que han avalat, que no són, ni de bon tros, tots, comencen a estar farts que els que governen el club, els integrants del camarot, del cercle personal de Laporta, no han posat ni un euro, mentre que ells acaben assabentant-se per la premsa del que es parla i es decideix. Aquest és un punt que pot fer esclatar-ho tot. No deixa de ser curiós que, coneixent com coneixien Laporta, aquests rics (o gairebé) es posin les mans al cap al ser menystinguts. És clar que si un es molesta a escoltar José Elías, fundador d’Audax, avalador de la candidatura i, per tant, el primer enganyat, ho entendrà tot.