L’esperada tornada de Ter Stegen

Torna Marc-André ter Stegen davant el Granada. Ho va anunciar fa dies Xavi Hernández, content de poder anticipar una bona notícia, potser alleujat per recuperar un titular en una posició clau com és la porteria. Més enllà de ser el vigent trofeu Zamora al porter menys golejat del campionat passat, que no va poder revalidar, i capità de l’equip.

Ter Stegen reapareixerà després de diverses setmanes treballant a part abans de la seva reinserció final amb el grup, tot i que al terreny de joc els culers no el veuen des del 12 de novembre. No ha volgut ni que se’l vegi ni que s’informés de quina ha sigut la veritable lesió que ha tingut a l’esquena i que el va conduir finalment el 7 de desembre al quiròfan de la doctora francesa Amélie Léglise. A la mateixa taula d’operacions es va posar el 3 de gener Marcos Alonso, per una altra malaltia lumbar.

Aquell partit davant l’Alabès (2-1) no ha sigut tan recordat per tractar-se del comiat, aleshores desconegut, del porter alemany com pel gol als 18 segons de Samu Omorodion i que incidia en un dels mals de la temporada: la facilitat i promptitud amb què l’equip sol encaixar gols. Un mal que encara no ha acabat: de nou davant l’Alabès, Álex Sola es va plantar dues vegades a l’àrea blaugrana en un minut i dos segons.

Anada i tornada

Ter Stegen va marxar concentrat amb la selecció alemanya i al cap d’una setmana va tornar, amb uns dolors a l’esquena que li impedien fins i tot entrenar. Després d’un parell de setmanes de tractament alternatiu, no va quedar cap altre remei que la intervenció quirúrgica.

Els tres pals van passar a ser el domini d’Iñaki Peña, el pacient suplent, que veia davant seu l’oportunitat que feia tant temps que esperava. Ja no es tractava de partits aïllats d’alguna fàcil eliminatòria de Copa o un d’intranscendent de la Champions, sinó d’un període prolongat de temps i compromisos d’alt nivell. Hauran sigut gairebé tres mesos.

La casualitat per al comptador en el mateix nombre de partits disputats pels dos porters: els 17 primers van ser de Ter Stegen, i els 17 següents, d’Iñaki Peña, fet que brinda la comparació de rendiments. Els números corroboren la importància que ha significat l’absència del titular en els resultats del Barça, tot i que Ter Stegen ja es va mostrar més vulnerable que la campanya passad, més mal defensat pels seus companys, potser minvat per les molèsties lumbars que el van conduir al quiròfan.

Organització esquerdada

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

Ter Stegen va encaixar 15 gols en els 17 partits i va mantenir la porteria a zero en 8: entre aquests, en 6 dels 10 primers, abans que el Barça es comencés a esquerdar en la seva organització defensiva. Esquerdada del tot, Iñaki Peña ha rebut 32 gols i només ha conservat el marc a zero en tres partits: davant l’Atlètic i els dos davant l’Osasuna (el de la Supercopa i el de la Lliga).

Amb Ter Stegen es van perdre només dos partits (Madrid i Xakhtar Donetsk) i amb Iñaki Peña es van viure cinc caigudes: Girona (4 gols li va endossar), Anvers (3), Madrid (4), Athletic (4) i Vila-real (5), tots amb golejades no estrictament imputables a ell. Al contrari, al porter alacantí se li recorden amb més facilitat els punts que va salvar: una gran parada en una falta de Memphis Depay va salvar el triomf davant l’Atlètic (1-0); una altra gran intervenció va protegir l’agònic 3-2 amb l’Almeria amb cop de cap de Ramazani, i davant l’Osasuna (1-0) va posar una bona mà que va evitar l’empat.