"És l’any més important de la nostra vida"

¿Sempre és l’últim a sortir de la piscina?

Dels últims sí, sempre. Em prenc el meu temps, em dutxo tranquil... No m’agrada anar amb presses. Prou patim en l’entrenament com per anar amb presses.

Han aconseguit l’or europeu, que es resistia. Fa dos anys, l’or mundial. ¿Les finals perdudes adquireixen significat al guanyar?

Crec que no se li ha de donar gaire més significat del que té perdre. Cal intentar treure aprenentatges de les derrotes perquè de l’únic que serveix perdre és per guanyar.

Solen destacar el bon grup humà que conformen.

El companyerisme és una part del que defineix a aquest grup. Quan vinc a entrenar-me amb la selecció estic content. Ara que visc fora tinc ganes de passar temps amb ells. Per a mi són amics, i això és un gran fet diferencial.

¿Com va viure el gol que va valer la medalla?

Va ser un moment molt feliç, d’emoció i eufòria màxima. Però això només és el primer pas d’un any que serà el més important de les nostres vides. Queda el Mundial i els Jocs Olímpics, i vaig amb l’ambició al màxim.

¿L’ambició és el que el mou a continuar?

Sí. Aquest és un gran any, jo sempre prefereixo competir que entrenar i, tot i que és dur pel volum de competicions, escolliria mil vegades un any així.

Amb prou feines han passat 15 dies de l’or Europeu i ja toca disputar el Mundial. No els dona temps a disfrutar l’èxit.

És cert. És part del nostre esport, hi ha moltes competicions tant pel que fa a clubs com a seleccions. Vagi bé o vagi malament, al cap d’una setmana ja tornes a estar amb el teu club. Això té una part negativa, que és que no pots assaborir la victòria, però en cas de perdre sempre tens una altra oportunitat.

El gol el va posar en el focus. Però aquest focus dura poc.

Dura molt poc o pràcticament gens. Però és el que hi ha, és el nostre esport. No soc una persona de queixar-me i crec que si la selecció segueix en aquesta línia any rere any a poc a poc aconseguirem el suport mediàtic o la repercussió que crec que mereixem.

Fa dos anys va fitxar pel Novi Beograd de Sèrbia. ¿És dur estar lluny de casa?

Ho és. M’agrada estar amb els amics i la família i es fa dur. Però és el que jo vaig escollir, sabia al que anava i crec que ha sigut un aprenentatge vital i professional increïble que tornaria a escollir mil vegades.

Allà estan més ben valorats.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

En altres països que no són Espanya es valora millor l’esport. El waterpolo és un dels esports principals a Sèrbia. És increïble com es considera l’esportista .

Toca disputar el Mundial, els Jocs Olímpics potser queden lluny...

En realitat no queden tan lluny. Cinc mesos passen volant i més amb aquest frenesí de competicions. Jo ja estic amb la mirada posada en els Jocs. Amb calma, però pensant-hi.