Entrenar-se no és com competir

Ricky Rubio tenia 14 anys quan va debutar a l’ACB amb el Joventut. Era un nen prodigi destinat a triomfar. A’agost, després de gairebé 20 anys en l’elit del bàsquet i 12 temporades a l’NBA, va decidir parar per cuidar-se la salut mental. Estava concentrat amb la selecció espanyola abans del Mundial. Als 33 anys, i després de deixar els EUA, el base diu que es troba en la fase final de la seva recuperació i avui començarà a entrenar-se amb el Barça.

Ricky tornarà a fer anar la pilota. I, de moment, ho farà sense la pressió de la competició. "Un esportista que torna a les pistes després d’enfrontar problemes de salut mental ha d’abordar el procés de manera gradual i sense exigències", explica Lorena Cos, psicòloga esportiva. "Al no tenir associat el compromís de la competició, li resultarà molt més senzill gestionar els temps. Ara s’ha de centrar a recuperar les sensacions que el connectin amb el seu esport i que a poc a poc li aniran donant la confiança que necessita", afegeix.

"Que et puguis entrenar no significa que puguis competir", diu Xesco Espar, exentrenador d’handbol del Barça i expert en alt rendiment. "S’ha d’entrenar de manera progressiva i buscar la competició en els entrenaments. Una vegada se senti bé, podrà competir", afegeix. "Una manera d’afrontar el repte amb seguretat és recordant moments d’èxit personals i esportius. Pot ajudar els esportistes a connectar amb les seves fortaleses i generar sentiments d’autoeficàcia", diu María Cabrera, psicòloga de l’esport.

"La ment se me’n va anar a un lloc fosc", detallava el base del Masnou en el seu comiat de l’NBA. "Igual que les lesions se solucionen fora de la pista, els problemes de salut mental se solucionen deixant de competir. Quan tens problemes de salut mental greus perds la condició d’esportista perquè tens el cap en un altre lloc. Tornar a entrenar-se ajudarà moltíssim Ricky a recuperar-se del tot", explica Espar. Tenir clara la motivació per tornar resulta clau: "El més important és tenir-ne ganes, sentir-se bé, i tenir clar el motiu i la meta que et porten a voler tornar", relata Cabrera. El pas d’entrenar-se a competir comporta més implicacions. "Competir implica altres factors addicionals, com la pressió mental, l’execució sota estrès i l’adaptació a situacions de joc", afegeix.

Altres casos de grans figures

"No podia ni sortir a la pista", va explicar al seu dia el blaugrana Àlex Abrines. L’aler va passar per una depressió que el va fer abandonar el camp quan era a l’NBA. Va arribar a odiar el bàsquet. La gimnasta Simone Biles continuava acumulant medalles quan va decidir parar per cura-se l’ansietat. També van passar per experiències similars la tennista Naomi Osaka, el nedador Michael Phelps o l’exfutbolista Andrés Iniesta.

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

Els esportistes ja no tenen por de reconèixer-ho, tot i que els problemes de salut mental no són nous. "Abans també paraven, però no se n’explicava el motiu. Afortunadament, avui l’estigma associat als problemes de salut mental en l’esport està disminuint. Aquesta consciència i obertura més grans han portat a un canvi cultural que permet als esportistes reconèixer i abordar els problemes de salut mental sense cap temor", diu Cos.

A Espanya, una de cada quatre persones té o pot tenir algun problema de salut mental, segons l’OMS. "Els esportistes d’elit són gent més preparada per aguantar la pressió, però l’agressió mental que suposa l’alt rendiment és molt forta i hi ha moments en què la pressió és tan gran que poden cedir", afegeix Espar.