Xavi invoca el cruyffisme

Xavi desperta i la realitat el situa de nou davant el Madrid al qual ha batut com tot culer cobeja (0-4 al Bernabéu, 1-3 a Riad en l’última Supercopa), i el Madrid que l’ha martiritzat (0-4 al Camp Nou en la semifinal de Copa de l’any passat, 1-2 en el clàssic de Lliga de Montjuïc, el record més fresc) amb la mateixa proporció. Les experiències de Xavi davant el Madrid de Carlo Ancelotti retraten una igualtat total: quatre victòries i quatre derrotes, 14 gols a favor i 14 en contra.

Diferència conceptual

Xavi es va ficar al llit aquest dissabte reiterant la seva fidelitat al cruyffisme, "aquesta manera de jugar que fa que ens respectin tant al món", conscient que el seu Barça dista molt d’aquell prototip: almenys, des d’un punt de vista conceptual. Cruyff s’obsessionava que els seus homes dibuixessin triangles imaginaris i hi hagués dos extrems oberts; Xavi basa el seu atac en el quadrat central, amb només un extrem fix.

La continuïtat respecte al Barça original, més de 30 anys després, se sosté amb la filosofia futbolística. "La idea la tinc clara: consisteix a imposar el nostre ADN, dominar i treure la pilota al Madrid", va recitar Xavi d’un enunciat bàsic que es coneix de memòria, com si fos l’oració de cada nit abans de recolzar-se sobre el coixí.

Xavi va voler dissipar els dubtes que genera el seu Barça respecte al motllo que va construir el mite holandès, amb un missatge que s’ha pervertit amb el temps. Ningú ha dit mai que fos més important jugar bé que guanyar. El predicat cruyffista remarcava que els grans equips s’haurien de sentir obligats a voler jugar de manera atractiva com a contraprestació als aficionats.

Xavi entén que l’ideari que pregona és el mateix. "El camí és jugar bé. ¿Quan guanya el Barça sense merèixer-ho?", va preguntar a l’aire, evocant fases de partit contra "el Sevilla, l’Athletic, el Reial Madrid, el Girona, l’eliminatòria contra el Porto..." per mirar de reivindicar que la idiosincràsia del seu projecte no ha canviat amb el temps.

Cap exemple millor que l’1-3 de la Supercopa que va aixecar davant el Madrid. "Va ser el partit ideal", va dir amb la nostàlgia de sentir que el seu Barça no ha repetit una actuació igual en un any, i amb la il·lusió que la confluència de circumstàncies semblants (el rival, la competició, l’escenari, el mes fins i tot) alineï els astres necessaris per al triomf.

El Milan que no va continuar

Cruyff se situava, en la seva època d’entrenador, a la vorera oposada del llavors dominador futbol italià, que només busca i pretén el resultat. La italianitat que personifica Carlo Ancelotti, membre i emblema, no obstant, de l’equip més admirat de la història: el Milan dels holandesos que va entrenar Arrigo Sacchi. Un altre model etern que, malgrat tot, no va acabar d’arrelar. Potser perquè el Milan no va tenir un Pep Guardiola que el modernitzés. No va tenir, ni tan sols, Frank Rijkaard, exfutbolista vermell-i-negre, exentrenador blaugrana.

"Si juguem millor que el Barcelona, guanyarem en la majoria de casos. Però estaria content de guanyar tot i que no ho mereixéssim gaire", va reconèixer Ancelotti. També ho estarà Xavi. Els clàssics són l’excepció a qualsevol altre partit.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Davant el tercer duel de la temporada, el Barça es presenta "una mica menys en forma que el Reial Madrid", que acumula 20 partits invicte. Des de la derrota davant l’Atlètic en el derbi de Lliga, convenientment reparada en la semifinal de la Supercopa (5-3). Xavi es va confessar "més folgat i tranquil" que en l’edició del 2023, "perquè ja hem demostrat que el projecte és guanyador", tot i que aquesta vegada no ha viatjat a l’Aràbia com a líder de la Lliga, sinó com a tercer, per darrere del Madrid i del Girona, referent actual quant a eficàcia acompanyada d’atractiu.

La "manera de jugar" que persegueix el Barça és més pròxima si pot ajuntar al centre del camp Gündogan, De Jong i Pedri, una fórmula anecdòtica, ja que s’ha repetit amb la brevetat de l’esdeveniment recordable: cinc vegades en 27 alineacions. No es dona per segur veure’ls reunits avui per la recent reaparició de Pedri, ja que la seva fragilitat muscular aconsella una reincorporació al mig gradual. Malgrat que el tècnic el necessiti com a ningú per veure un Barça reconeixible que somia Xavi quan es fica al llit.