La nit de Barbastre que superarà la de Julio Iglesias

A Mateo Blanco li costa dormir aquests dies, presa dels nervis. "Em costa molt", assenteix. Té 10 anys, alumne de cinquè de primària i jugador de l’aleví C del modest Barbastre. Serà aplegapilotes en el partit de Copa d’avui entre l’equip del poble i el Barça. Són els seus dos equips favorits, però vol que guanyi el Barbastre. "Serà molt maco perquè podrem veure jugadors que aquí mai podem veure", assegura.

També li costa dormir a Rafael Torres (1961), president. Ha somiat més d’una vegada amb el partit, sense saber veure el marcador final. Es desperta per les nits. "És una barreja de nervis i il·lusió, però de moment em poden els nervis. Són preocupacions contínues. És impressionant, horrorós. És un ritme frenètic. He volgut moltes vegades no haver guanyat l’Almeria". Ensenya el telèfon mòbil: 114 trucades perdudes. Llegeix i contesta els whatsaps a la nit.

El partit ha alterat el dia a dia de la ciutat, de 17.000 habitants. I del club, que només ha jugat dos anys a Segona B (1989-1990 i 2006-2007) i un, el present, a Segona Federació: el seu últim rival va ser la Reial Societat C. Barbastre encara recorda la visita del Barça B de Guardiola a la final del play-off d’ascens a Segona B del curs 2007-2008.

Aquest diumenge hi haurà 5.700 persones a l’estadi, moltes en grades supletòries. Les entrades s’han esgotat i l’entitat ha guanyat 500 socis per arribar a 1.300, comptant els 350 nens del futbol base. Tots han retirat la seva entrada: "Els quedarà de per vida. Els diran bojos, però sempre podran dir que van veure el Barça a Barbastre". "Sense cap dubte serà l’esdeveniment més important de tota la història de Barbastre", emfatitza Torres. El partit, apunta, superarà en públic el concert de Julio Iglesias de l’any 2001.

Una vegada a la vida

El centrecampista Kike Rausell (1995), criat a Barbastre i referent per al futbol base, diu que al poble no es parla de cap altra cosa: "Pel carrer veus il·lusió en la gent. Són dies superbonics, meravellosos". "Jo mai m’hauria imaginat poder tenir un partit així: ni jo ni ningú. Soc feliç de poder viure alguna cosa així almenys una vegada a la vida", afirma. El seu besoncle era José Antonio Zaldua, jugador del Barça en els 60 finat el 2018. Ell no ha trepitjat mai el futbol professional. Només ho ha fet un futbolista de la plantilla: Javito, amb dos partits a Segona. L’equip s’entrena al vespre perquè la majoria treballen.

Rausell va ser pare fa dos mesos de la Valentina: "És molt petitona i no se n’assabenta, però tindré moltes fotos i quan tingui ús de raó li explicaré que el seu pare va jugar un partit així". Encara no sap quina samarreta demanarà, però emmarcarà la seva: "Estarà com una relíquia a casa".

L’extrem català Gonpi (2001), mentrestant, admet que el partit és el millor regal de Reis de la seva vida. "He tingut molta sort", afirma com si fos un nen.

El Barbastre ha arribat a setzens després de donar la sorpresa contra la Ponferradina i l’Almeria. Ningú esperava ni tan sols superar la primera eliminatòria i jugar amb l’Almeria, el 6 de desembre. El president tenia un vol a Zuric per visitar Alsàcia amb la família. Va renunciar-hi. La família va volar al matí, mentre ell estava patint a la llotja.

Napoleó i Hitler

Quan va acabar el partit va córrer cap a Barcelona i va pujar a un altre avió per reunir-se amb ells. Va trucar al seu llibreter de capçalera perquè li guardés els diaris del dia, però Gerardo Encinar li va contestar que ja s’havien esgotat.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

"El paper cada vegada va a menys, però quan passa alguna cosa així la gent vol tenir el seu record i al mòbil no tens aquest record. Aquí es manifesta el poder del paper cap als records", diu Encinar (1967). Veurà a l’estadi com el Barça corre davant de la publicitat de la Librería Moisés. Alerta: "El normal és que el Barbastre perdi, és clar. Però el Barça ho passarà malament aquí. ¿Què els va passar a Napoleó i Hitler quan van enviar les seves tropes a Rússia? Van caure pel fred".

El president conclou amb una llicència d’índole històrica: "Guanyar el Barça és un somni, però de vegades els somnis es compleixen. Al final jugaran onze contra onze: onze grans jugadors del futbol mundial contra onze xavals de Barbastre que tenen una il·lusió tremenda".