El sorprenent Girona

De tot el molt i bo que està fent el meravellós Girona de Míchel en aquesta Lliga, el més sorprenent no és el que més crida l’atenció quan un encén la tele per veure els seus partits. El seu vistós joc ofensiu és a més eficaç de cara a porta, ha marcat més gols que ningú fins ara, 46, sedueix qualsevol aficionat al futbol tingui els colors que tingui i, a sobre, l’ha portat a guanyar 15 dels 19 partits jugats en aquesta primera volta de campionat.

Tot això té un mèrit increïble, amb una plantilla a anys llum de la de Reial Madrid, Barcelona i Atlètic de Madrid quant a pressupost, però molt compensada i ben dissenyada pel seu arquitecte Quique Cárcel, que està rendint al 200% seguint a ulls clucs el discurs futbolístic del seu entrenador. Va ser també Cárcel que va rescatar Míchel de l’atur 7 mesos després de ser acomiadat de l’Osca anant cuer, just ara farà dos anys.

Notícies relacionades

Xabi Alonso confirma que no va parlar a soles amb Vinícius

Clyburn completa l’obra d’art de Shengelia a Belgrad

Si alguna cosa crida l’atenció del camí de Míchel a les banquetes són les seves sortides. Tant el comiat de casa seva, Vallecas, com la d’Osca van estar carregades d’emotivitat. En els dos casos els resultats justificaven l’acomiadament, però la foto dels quatre capitans al costat d’ell a Vallecas en el seu comiat, i el que el va aguantar la directiva de l’Osca a la banqueta quan els resultats el sentenciaven, és revelador. Míchel és un individu que deixa empremta, en l’àmbit futbolístic, però abans en l’humà.

Potser aquest camí a les banquetes forjat en la dificultat és el que l’ajuda a arribar als seus futbolistes com ho està fent a Montilivi. O la seva sinceritat i aquesta entrega incondicional al medi que l’envolta, sense por d’ensopegar en el seu acabat d’aprendre català per integrar-se a la seva ciutat i comunicar-se millor amb els seus aficionats. Les segones voltes de Míchel solen ser millor que les primeres... ¿Li donarà per al títol? Dependrà de la seva capacitat per mantenir aquesta exuberància golejadora, de mantenir aquest malbaratament de fe en el que fa ,però, especialment, i això és el que més sorprèn, d’una fortalesa mental exclusiva dels equips guanyadors, aquests que se saben sobreposar a qualsevol cosa.