Una puntada de peu al paradís

Agonitzava el partit. I el Cholo va ser més Cholo que mai quan va fer dos canvis defensius per mantenir el 3-3. I Míchel va ser més Míchel que mai sent atrevit i descarat, tot simbolitzat en aquesta puntada de peu d’Iván Martín, ja en el temps afegit, per tombar l’Atlètic en un partit que pertany ja a la història. A la història de Montilivi, els fonaments del qual van tremolar amb un monumental gol que va esgarrapar l’escaire d’un atònit Oblak, i del futbol espanyol, europeu i mundial. ¿Què feies tu quan Iván es va inventar un gol del no-res, envoltat per tres jugadors de l’Atlètic? El Madrid no està sol al cim. Allà hi ha la majestuosa obra de Míchel, la immortal obra d’un equip que treu 10 punts a l’Atlètic i deixa estèril el triplet de Morata

La primera part va resultar un cant al futbol. Al futbol ofensiu del Girona, un equip atrevit, divertit, agosarat i diferent. Al futbol de Morata, el davanter capaç de mantenir l’Atlètic amb vida en uns volcànics 45 minuts inicials. Capaç de marcar dos gols cavalcant a l’esquena de la defensa de l’equip de Míchel, anotar-ne un, anul·lat per fora de joc, després de revisió del VAR, i després fallar la rematada més fàcil, ja en l’àrea petita de Gazzaniga.

Inici espectacular

Però tot va succeir el ritme, frenètic ritme imposat pel Girona, que va entrar com si fos un vendaval. Als dos minuts ja guanyava gràcies a la puntada de Valeri, aprofitant una pèrdua de Riquelme, castigada amb extrema crueltat pel conjunt de Míchel. Però abans, als 32 segons, Savinho havia galopat per la banda dreta per assistir Dovbyk, que va fallar una ocasió que no sol. Però el Girona es va aixecar amb enteresa d’aquesta errada anunciant a l’Atlètic que va de debò. Molt de debò. En 40 minuts li havia fet tres gols.

El cop amb la dreta de Valeri el va seguir l’esquerrana de Savinho aprofitant que Iván Martín va robar la pilota dels peus a Koke i va acabar en la jugada a pilota aturada –córner en curt– rubricada per l’oportunisme de Blind, un central ficat a ‘nou’ per uns segons.

Reacció atlètica infructuosa

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

A cada urpada del Girona, apareixia Morata per apaivagar l’ambient que sacsejava Montilivi, ple fins a l’últim racó, conscient com és la ciutat que estan vivint una cosa sorprenent. El partit va transitar en una perillosa anada i tornada tenint en compte l’atrevida defensa dissenyada per Míchel amb Yan Couto, Eric Garcia, Blind i Miguel. ¿N’hi ha algun amb veritable ànima defensiva? Va sorprendre el Cholo perquè va canviar l’ordre dels extrems (va enviar Savinho al flanc dret i va col·locar Valeri al flanc esquerre) per desordenar un desconcertat Atlètic. L’entrenador argentí va haver de reorganitzar l’estructura del seu equip per frenar la sagnia defensiva. L’espectacle del Girona era commovedor.

I Simeone va intervenir, ja en la primera meitat, i després després del descans, va aparèixer un altre Atlètic. Cinc minuts, cinc ocasions, cada una més clara, topant sempre les rematades de Morata, Griezmann i Marcos Llorente amb les mans o el cos de Gazzaniga. Ni una hora i sis gols demostraven que s’era davant el partit més apassionant de tota la Lliga. No hi havia treva. Ni descans portada la nit a una tremenda exigència física. I Simeone va tornar a ser Simeone perquè el Girona obrís, de nou, la porta del paradís amb aquesta puntada de peu d’Iván Martín.