El "robot" que emociona el Girona

Estava a Ucraïna des de feia anys. Però ningú va reparar en ell. Només el Girona. Només la mirada inquieta de Quique Cárcel. Estava en el mercat europeu, aquest que es manté ocult per sota de les grans figures per qui es paguen 80, 90, 100 milions... O més. Artem Dovbyk estava al seu país, que viu una cruenta guerra amb Rússia des de fa gairebé dos anys. Però allà, i després d’una mala experiència a Dinamarca, no deixava de marcar gols. Per això, Cárcel el va voler portar a Montilivi fa anys. Però no podia perquè el Girona estava llavors a Segona Divisió, destí poc atractiu per a algú com ell que ha fet del gol un ofici i un art. I això en el futbol val molts diners.

No va ser d’un dia per l’altre. Una vegada descobert el potencial de Dobvyk es va necessitar un treball sigil·lós. Sigil·lós i silenciós per evitar que altres clubs se l’emportessin. El director esportiu del Girona, gràcies a les discretes gestions de Pere Guardiola, president del consell d’administració, va requerir treure primer de Kíiv Viktor Tsygankov. Aquest era el pas previ, i gairebé imprescindible, per portar Dovbyk, aquest davanter que porta 11 gols (només dos menys que Bellingham i tres més que Lewandowski), i que també ha repartit cinc assistències.

Tsygankov, el factor clau

Sense Tsygankov, a qui el Girona va tenir ben amagat durant dues setmanes al complex de golf de Caldes de Malavella, al costat de la seva ciutat esportiva de La Vinya, no hauria acabat venint Dovbyk. Allà viuen ara tots dos. De manera discreta, extremadament professionals com són aquesta parella d’ucraïnesos que ha fascinat a Montilivi.

Fa uns dies, la Rambla de Girona tenia una estranya i llarga cua junt amb l’icònic pont de pedra, el més antic dels que travessen el riu Onyar. Eren més de 300 persones que esperaven pacients l’arribada de Viktor (26 anys) i Artem (26) per firmar autògrafs. Van arribar sigil·losament a la porta de la Botiga del Girona, instal·lada en ple centre històric sense ser conscients que tots dos ja són unes celebritats. Més d’hora i mitja d’espera per rebre el tresor més esperat: l’autògraf dels astres ucraïnesos. Tsygankov, que s’expressa en un més que correcte anglès, ja comença a deixar anar alguna paraula en castellà. Dovbyk, res.

El fitxatge més car

Tot just porta quatre mesos a Espanya, temps més que suficient perquè hagi causat sorpresa amb el seu joc. El Girona va viure durant anys i anys de l’olfacte i saviesa a l’àrea de Stuani. Però va aparèixer Artem, el fitxatge més car de la història del club al pagar set milions d’euros pel 70% dels seus drets. El 30% restant se’l reparteixen el Midtjylland (Dinamarca) i el Dnipro-1 (Ucraïna). Amb ell, el Girona surt a l’elit, coliderant ara la Lliga amb el Madrid, i deixa el Barça de Xavi i l’Atlètic del Cholo a set punts. Abans eren Stuani i 10 més. Ara, no. Dovbyk és un nou diferent del capità. L’uruguaià rematava a l’àrea i gairebé sempre a la petita. L’ucraïnès enfonsa els defenses rivals a l’àrea, capaç com és de moure’s amb intel·ligència fora d’aquesta. És gran (fa 1,89 m), però extremadament coordinat, amb creativitat per entendre la seva complexa posició. Va de meravella en el joc aeri: suma quatre gols de cap, només superat per Harry Kane, del Bayern, que en va anotar cinc.

"És de primer nivell"

La seva sola presència condiciona el joc de l’enemic. Sigui quin sigui. Tingui el nivell que tingui. Altera el paisatge de qualsevol partit. La seva última temporada al Dnipro-1 ucraïnès (29 gols i vuit assistències en 39 partits) ja permetia endevinar aquest impacte. Però ningú es va fixar en aquest "robot", com l’anomenen de broma per La Vinya. Davanter inexpressiu, hieràtic, capaç d’ocultar les seves emocions, tot i que ara hagi afegit una celebració singular amb Yan Couto saltant tal com si fossin goril·les.

Així és a la gespa. Dins del vestidor, en canvi, resulta un jugador diferent. Somriu i se’l veu pròxim, tot i que la barrera de l’idioma frena aquestes emocions que sí que expressa amb els seus companys. Va venir per suplir el Taty Castellanos (13 gols en 35 jornades), que va marxar al Lazio, mentre ell va camí d’enderrocar tots els registres del seu antecessor: 11 gols en 17 partits.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

I ja en el seu primer gol a la Lliga revelava que el Girona havia fitxat un jugador gran. Era suplent a Sant Sebastià. Va entrar en el minut 64. Substituïa Stuani. I vuit minuts més tard (m. 72), Tsygankov, el seu amic, soci i company, va traçar una excel·lent jugada per la banda dreta abans d’assistir-lo. Un precís cop de cap i l’empat (1-1) . Preludi del fenomen Dovbyk que ha vingut després. Jugador precís i selectiu. No dispara de manra indiscriminada. Acumula 39 xuts, 20 a porteria i 11 gols. O sigui, un 55% d’encert.

"És un davanter de primer nivell", va explicar Xavi després de patir-lo en la derrota del Barça a Montjuïc (2-4). "És diferencial", va dir Míchel, el seu tècnic, valorant el paper de "Viktor, el seu amic" en aquesta adaptació exprés que trenca prejudicis. Ucraïna, Moldàvia, Dinamarca, Ucraïna... Allà hi havia el robot que emociona Montilivi. n