El Girona arrabassa el liderat al Madrid i deixa el Barça a 9 punts

Com un equip gran, el que és, el Girona va liquidar l’Alabès en una nit pletòrica de futbol ofensiu, oferint una lliçó de contundència. Com un equip gran, el que és, va arrabassar el liderat al Madrid i va obrir una profunda bretxa de nou punts sobre el Barça. I fins i tot es va permetre el luxe de reservar Sávio en la mitja hora final, amb tot més que resolt.

L’excel·lència s’ha instal·lat a Montilivi, lloc de culte per admirar la moderna i coral obra aixecada per Míchel que va reunir gairebé 12.000 fidels en la freda nit gironina. La nit de Dovbyk, aquest gegant ucraïnès, que va sumar dos gols (en porta 10) i les entremaliadures de Yan Couto, un diminut jugador de regat sorprenent i punxant.

No estava Tsygankov, afligit d’unes molèsties musculars. Però Míchel no va modificar en res la seva estructura defensiva. Va posar Portu, però jugant per dins i no enganxat a la banda dreta, la llar del talentós jugador ucraïnès. Va col·locar allà Yan Couto, transformat en extrem dret. El partit era, en realitat, un exercici de paciència. De molta paciència perquè l’Alabès es va proveir entorn de la figura de Sivera, el seu porter. Samu, aquest portent físic que fa esgarrifar qualsevol camp i central enemic, esperava també el seu moment, cosa que obligava el Girona a ser extremadament pulcre i acurat en la passada per evitar errors que obrissin la porta al contraatac basc.

Exercici d’eficàcia

El guió de la nit, la freda nit de Montilivi, estava dissenyat abans fins i tot que l’Alabès arribés al vestidor. Míchel ho sabia. Per això, el tècnic va apostar per una línia de tres centrals, amb Eric Garcia (dret), David López (en l’eix) i Blind (esquerre). Calma i calma en l’elaboració del joc per aconseguir obrir la porteria contrària. N’hi ha prou amb repassar la jugada de l’1-0. Acció iniciada per Dovbyk. Acció finalitzada per Dovbyk. Entre aquest trajecte, la pilota va viatjar dels peus de Miguel, Sávio fins al xut de Yan Couto, repel·lit, i de manera felina, per Sivera. Era el lateral-extrem dret xutant amb la cama esquerra i la pilota, capritxosa ella, va caure al cap de l’ucraïnès. Un gol de nou. D’aquells nous vells que semblaven ancorats a l’àrea.

Era el seu novè gol a la Lliga (en suma quatre amb el cap) i amb un detall fonamental. Cinc d’aquests nou gols han significat el primer del Girona. No va trobar a faltar el seu compatriota perquè flueix el futbol a Montilivi com va quedar acreditat en el 2-0 amb el verí que va inocular Yan Couto per la banda dreta fins que va connectar amb Portu, el xut amb la dreta del qual va esquivar un munt de cames de l’Alabès. Quaranta-cinc minuts de control, cinc rematades, tres a porteria, dos gols. Com l’equip gran que és.

I Míchel va reservar jugadors

Notícies relacionades

Hansi Flick, sobre Lamine Yamal: «té una actitud molt professional, en la seva vida privada no m’hi fico»

El Barça amplia el seu acord de patrocini amb Spotify fins al 2030

A la segona meitat l’Alabès va voler-ho. Es va tirar, una vegada ja perdut tot, a l’atac, però no va comptar amb Yan Couto, un dimoni vestit de blanc-i-vermell, que va firmar una jugada messiánica per la banda dreta. No hi havia res. Bé, sí. Hi havia tres defenses del conjunt basc. A tots ells va fulminar el brasiler provocant un penal, llançat de forma estranya per Dovbyk. Estranya perquè va tirar suau i pel centre. Era el seu desè gol. Paraules majors per a un nouvingut a la Lliga espanyola.

Va tenir temps Míchel per pensar fins i tot en el duel davant el Betis d’aquest dijous. Fins i tot en aquests detalls, que van més enllà del rendiment, es nota l’entrada en "la nova dimensió", com l’ha qualificat el mateix tècnic. Va treure Sávio, va donar descans també a Iván Martín i va protegir Portu, el suplent de Tsygankov, a més d’haver de canviar Yan Couto, esgotat de tanta carrera, i reservar David López. Temps per a meritoris com Valery, Pablo Torre, Jhon Solís, Juanpe i Arnau, que va ser intocable al seu dia, però ara és actor secundari en un Girona que enamora. Enamora perquè no sent la pressió del Madrid ni tampoc el vertigen que se li suposa a algú que és en un lloc on no hauria de ser. Però és on es mereix convertint cada partit en el millor anunci del futbol, amb Montilivi fent l’onada.