El Barça no troba remei

Va simular haver millorat. Fins i tot va atacar durant bona part de la nit amb paciència i criteri malgrat la seva inconcebible ineficàcia. Però ni així. En un no res, es va deixar portar pel seu turment, va tacar la genialitat de De Jong en el gol que va marcar gairebé sense voler un desesperant Joao Félix, i va permetre que Hugo Guillamón tingués temps d’endrapar un paquet de pipes abans d’empatar per al València. 

Ara que es discuteix qui va idear la convocatòria de la discòrdia de l’ensorrament a Flandes, amb el president exercint de malhumorat conseller i la resta assumint i executant, a Xavi li va quedar a València decidir sobre l’equip inicial. Faltaria més. I l’entrenador, que mai va ser un gran revolucionari, que sempre va intentar quedar bé amb tothom, va optar per la solució més fàcil de gestionar al seu camerino. Ni Lewandowski ni Kounde van pagar les seves deficients actuacions contra l’Anvers, i Cancelo va tornar al lateral dret.

Almenys, Lewandowski sí que va participar aquesta vegada en la dinàmica de joc, veient com Pedri i especialment Gündogan, una de les seves arestes al vestidor, l’alimentaven de pilotes. I el polonès, que venia de no tirar a porteria a Anvers, almenys va aconseguir rematar tres vegades entre pals en els primers 35 minuts. Tot i que sense cap encert. En la primera, va colpejar des de massa lluny perquè no va voler mirar a la seva esquerra. En la segona, va executar una estètica volea que també va repel·lir Mamardashvili. I en la tercera, va tenir més pa que formatge.

Van ser aquestes, junament amb un xut alt de Pedri, les millors opcions del Barcelona en un primer acte frenètic i que l’equip de Xavi va començar a la seva manera. És a dir, amb el cap afeblit. Araujo i Cancelo es van quedar mirant que l’àrbitre els concedís un servei de banda. Els futbolistes del València, molt astuts, propi de l’esperit adolescent imposat per Baraja, van anar a la seva i van trobar Yaremchuk, que va topar amb un extraordinari Iñaki Peña.

Notícies relacionades

Més futbol gratis des del balcó: el Barça-Getafe, també al Johan Cruyff

El Barça aposta per Ed Sheeran per a la samarreta del clàssic al Bernabéu

Tant és. El que va donar De Jong en el segon temps amb les seves passades amb periscopi ho van negar els atacants i els defensors. Va ser dur veure com fins a cinc futbolistes blaugrana es quedaven mirant Guillamón mentre aquest tramava l’empat a la frontal. Després, Ferran Torres i sobretot Raphinha van estendre el magma de decrepitud ofensiva.

Xavi s’ha acostumat a vestir de negre. Però encara li queda una mica més per ser Johnny Cash, que preferia les misèries de la realitat a l’artifici de la irrealitat. «Ah, m’encantaria portar un arc iris cada dia. I dir-li al món que tot va bé». ¿OI? n