L’entorn barcelonista, davant les denúncies a les obres del Camp Nou: «És una autèntica vergonya»

«Si tot el que ha sortit publicat és cert, i no tinc per què dubtar-ho, és una autèntica vergonya. Terrible per a la imatge del club i denigra l’activitat constructora d’aquest país. No es pot permetre que hi hagi empreses que facin coses així. Les constructores que treballem aquí fem les coses com Déu mana. Això és competència deslleial, és una xacra, desacredita molt el sector. I com a màxim representant de Construmat i de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) em sembla intolerable. La llei ha d’actuar, com amb qualsevol empresa establerta aquí. I és una cosa que ja vaig dir en el seu dia que passaria. Les coses costen el que costen. Miracles, a Lourdes. El sector és molt petit i tot se sap. I compte, Déu no ho vulgui, però si passa un accident greu, aquí palma tothom. En un contracte pots posar el que vulguis, però la llei és la llei. El propietari de les obres ha de controlar el que es fa i el propietari actiu de les obres és el Barça, no Limak. El Barça pot tenir un problema molt gros. Per molt que contracti un tercer, el club ha de ser el garant. Cal fer les obres en funció del conveni de manera escrupolosa».

«El Barça ha de ser escrupolós amb tot el que fa. No només a complir les lleis. És un exemple i és un aparador social que obliga a ser exemplar i està clar que aquí no ho està sent. Tenim pressa per acabar l’estadi i tornar a jugar al Camp Nou per no incrementar pèrdues i passen aquestes coses. Però resulta convenient recordar que el projecte que hi havia fins a ser modificat per l’actual junta indicava que es podien compaginar les obres amb jugar partits. La decisió d’anar-se’n a Montjuïc pertany a aquesta junta. I té la responsabilitat, tot i que la contractació dels treballadors no sigui seva, de vigilar que es compleixi la llei».

L’esplèndida investigació d’EL PERIÓDICO sobre les preocupants condicions laborals dels treballadors de les obres del nou Camp Nou demostra una vegada més que la funció del bon periodisme és fiscalitzar el poder, mani qui mani. Si el Barça vol realment ser més que un club ha d’acceptar articles dolorosos però necessaris com els que va publicar aquest diari. I el laportisme sectari que de sobte ataca el missatger haurà de començar a entendre que no és el mateix governar que estar a l’oposició. Si aquest escàndol hagués esclatat en el mandat de Bartomeu, molts dels que ara s’enfaden amb EL PERIÓDICO estarien impulsant una moció de censura o equivalent. De fet, la junta de Laporta no hauria de veure la denúncia d’EL PERIÓDICO com un atac sinó com una gran oportunitat per rectificar el que s’ha fet malament, millorar les condicions dels treballadors i pressionar Limak perquè no es repeteixin episodis vergonyosos com el del treballador que ha hagut de dormir en ple carrer. Pot ser que el club tingui molta pressa a acabar les obres, però el fi no justifica els mitjans. No tot val.

Des d’un punt de vista contractual o empresarial el Barça no és responsable de la contractació dels treballadors, però sí que ha contractat l’empresa que porta a terme l’obra, que és Limak. Just perquè és més que un club i té un paper social i és un referent en la societat, ha de vetllar perquè les coses es facin bé. És una cosa que ha d’assumir. És un aparador i té l’obligació de fer les coses de manera impecable.

Tot comença quan Laporta se’n va a Turquia per veure un partit del Galatasaray i Gündogan li presenta el president de l’empresa Limak. A la seva tornada a Barcelona, el president del Barça canvia la licitació del concurs per decidir qui reconstrueix el Camp Nou perquè pugui entrar i guanyar Limak. Això és ja un desprestigi per al Barça. La senyora Elena Fort diu ara que el Barça no té res a veure amb les condicions laborals dels treballadors que hi ha al Camp Nou: per descomptat que sí, senyor, ja que estan treballant per al club. Jo crec que Limak és conscient que no pot fer les obres per 960 milions d’euros (ho sap fins i tot Florentino Pérez, que és el que més sap d’obres), però la companyia turca està disposada, com a inversió de futur a Europa, a pagar aquest sobrecost. I les condicions de treball són de les empreses subcontractades, sí, però depenent de Limak, que per complir els terminis (això sí que té una penalització alta), forcen els treballadors, no només amb nòmines vergonyoses, sinó amb jornades de treball que són intolerables a la Unió Europea.

Es veia venir. De duros a quatre pessetes no n’hi ha. Si cal construir molt ràpid i ha de costar poc, complir la llei és més difícil. I parlem del Barça, de valors, de fer bé les coses i ser un model... És lògic importar obrers de fora, perquè aquí no n’hi ha, però han de treballar amb el que marca el conveni del sector, les condicions que toquen i al ritme que correspongui. El club ha de donar la cara per tot el que s’ha denunciat.

Només puc dir que les informacions que ha anat publicant EL PERIÓDICO són molt detallades, minucioses i provoquen certa esgarrifança en ple segle XXI, i més que aquestes situacions es produeixin a l’obra magna del Barça, a la casa dels culers. Fa certa por que es paguin salaris vergonyosos i fora de tota llei, amb horaris extrems, i no es pagui l’esforç extra d’aquests treballadors. Però per entendre el que està passant i el que pot passar al Barça, ja que no crec que les inspeccions que ha obert la Generalitat es tanquin de qualsevol manera, només cal recordar que Jordi Llauradó, l’únic directiu, que sabia d’obres, l’únic amb coneixements de constructor, va deixar el club abans que comencés tot. És a dir, alguna cosa devia veure, alguna cosa devia sentir, alguna cosa sospitava, ¿no? I, finalment, comparteixo tots els dubtes i sospites que ha provocat que el Barça, un club que està en un dels països del món amb millors i més grans constructores, contracti Limak, una constructora turca, desconeguda i allunyada de les lleis de la Unió Europa. Potser algun dia sabrem la veritat de tot això i els motius que canviessin les condicions del concurs per adjudicar l’obra.

Si sempre que parlem del Barça parlem d’alguna cosa més que un club de futbol, hem de demanar i fins i tot exigir que en tots els projectes en què està implicat –i aquest evidentment és el més important que afronta– es compleixin tots i cada un dels valors que predica l’entitat, evitant, per exemple, situacions poc menys que esclavistes que, pel que sembla, s’estan produint. És evident que tot està en mans de les empreses subcontractades però, de la mateixa manera que existeixen unes penalitzacions en el contracte amb Limak si no compleix els terminis de reconstrucció o es disparen les despeses, el Barça ha de vigilar que tota l’obra no se cimenti sobre l’esquena de treballadors explotats, tant en les jornades interminables com en nòmines abusives. El Barça, que representa tot un país, ha de fer les coses amb totes les de la llei, cosa que no sembla estar passant, tot i que sí que és a temps que passi.