Clemente demana que els metges dels clubs impedeixin casos com els d’Ansu, Yamal o Gavi

Ho dic molt seriosament, ho dic com ho penso i ho comento amb plaer personal, com algú que se sent afortunat. Per divertit, per llenguallarg, per coneixements, per experiència, per reflexions originals, de vegades, fins i tot úniques. Que et toqui debatre en una tertúlia com la d’avui de ‘La Tribu’, amb Raúl Varela, a ‘A Diario’, de Radio Marca, amb Javier Clemente, el mític Javier Clemente i ho dic amb admiració, és superdivertit, original i n’aprens un munt.

Clemente, que no era la primera vegada, clar, que li preguntaven sobre el tema, ha criticat duríssimament que els futbolistes debutin a Primera o a la selecció amb 16 i 17 anys, i ha demanat que tot això es retardi perquè els nois no estan encara formats físicament per a aquest repte, per xocar amb homes experimentats, per jugar tres partits per setmana i, per tant, «com més partits jugues, més possibilitats tens de lesionar-te».

Plantar-se si fa falta

I Clemente, al final de la seva reflexió amb tots nosaltres (no tots estàvem absolutament d’acord amb ell, però sí que ens ha encantat escoltar-lo i debatre-hi), ha assenyalat els responsables dels serveis metges dels clubs perquè permeten que això passi. «Són ells i només ells els que han de decidir si un nen de 16 anys pot o no afrontar aquest salt, aquests reptes. Però, clar, com que no els deixen parlar, mai explicaran si estan o no a favor del que s’està fent ara». I va citar, clar, especialment els casos dels acabats de lesionar Gavi, Ansu Fati i Lamine Yamal.

«Estan traient nens que juguen molt al futbol perquè cal veure’ls, la gent vol veure’ls», va comentar Clemente. «Doncs que els vegin mitja hora. Recordo que quan va debutar Raúl amb Valdano al Reial Madrid, jo era seleccionador des de feia poc temps. Sí, sí, jo vaig debutar a Primera Divisió als 18 anys però era suplent i no anava a la selecció. A mi em van posar a parir perquè vaig fer debutar Raúl dos anys després. I jo deia que prou càrrega tenia ja de jugar al Reial Madrid i per això el convocava. Jugava a la sub-21, però no pel seu nivell, sinó pel seu potencial físic. El cremariem i ja en tenia prou de jugar al Reial Madrid i això és el que dic dels nanos».

«Yamal, amb només 16 anys, juga molt. Ha d’anar a una velocitat de joc més gran de la que li correspon per destacar», va continuar reflexionant l’exseleccionador espanyol. «Ha de fer més esforç que molts dels rivals i, quan va al xoc, ja ni t’explico. Això li va passar a Ansu Fati. Va xocar amb un tio de 28 anys i li va volar el genoll. Les cames, els ossos, els lligaments, els pulmons... tot requereix una preparació. No és el mateix amb 27 anys o amb 23 que amb 16. Els nanos són bons i estan ben formats, però han d’anar a esforços molt més petits».

Clemente lamenta que, per precipitar el debut d’un nen bo, bo («reconec que és una temptació veure’ls jugar com juguen i no posar-los amb els grans, però hem de pensar en el seu futur, en la seva llarga carrera»), hi hagi la possibilitat de, als dos o tres anys, perdre aquests grans futbolistes. «¡Ja tindran temps d’admirar-nos amb les seves filigranes!»

L’exseleccionador tem que molts entrenadors i metges no s’adonin que el ritme, la velocitat, el xoc, la pressió amb què es juga ara «no tenen res a veure amb el futbol dels 70 quan jugàvem nosaltres, ¡res a veure!» I, evidentment, ara els bons juguen molts partits. «Si jugues 150 partits tens, per descomptat, moltíssimes més possibilitats de lesionar-te, de fer-te mal de veritat, que si en jugues 50».

Paraula de doctor

I al final de la seva exposició, en la recta final de ‘La Tribu’, en ple acalorament de la xerrada i les idees, Clemente va posar el dit a la nafra: el paper dels metges responsables del control dels futbolistes joves, nens, de cada club, a qui va venir a assenyalar com els únics que podrien parar aquesta situació tan delicada i perillosa.

«A mi m’agradaria que parlessin els metges, però són treballadors del club i no obriran la boca», va començar dient Clemente. «Potser, el dia que els deixin opinar sobre això, explicaran que els fan anàlisis de sang cada dos per tres, que els miren el cor, el ronyó, el fetge i la vesícula i que són fantàstics, que els ho controlen tot i que són fantàstics».

Notícies relacionades

L’NBA del pare, el fill i Jordi Fernández

El Barça perd Laprovittola per a tota la temporada

Però el que no expliquen o no se sap si ho fan és la resta de la seva formació. «El que han de controlar i explicar-nos és analitzar la diferència d’esforç entre jugar en el juvenil un nombre determinat de partits, que això ho porten molt bé, i jugar amb professionals, o un partit de seleccions, o fins i tot una final de la Champions, com l’han jugat molts. Això és el que cal preguntar als metges. Escolti, doctor, ¿creu que anem amb prou garanties amb aquest noi?»

I l’exjugador, extècnic i exseleccionador basc va acabar la seva exposició, hi insisteixo, assenyalant els doctors dels clubs. «Els serveis mèdics han de ser responsables de tot això amb aquest tipus de jugadors, amb els nanos que són molt joves. No hauríem d’anar tan de pressa amb aquests nens, ¡si quan tinguin 20 anys continuaran fent fantasies com ara, però estaran més formats físicament, més fets. No correm tant amb ells».