João Félix s’apaga al Barça

Va arribar l’últim dia de mercat. João Félix no venir sol perquè també va aparèixer a Barcelona l’altre João. Era Cancelo. Tots dos deixats, un per l’Atlètic, que se’l volia treure de sobre, i l’altre pel City, on Guardiola no es volia tornar a trobar amb el defensa portuguès. Signe de la feblesa econòmica del Barça des de fa anys, víctima del seu malbaratament perquè llavors va llençar els diners que ara no té.

Va malgastar fortunes amb Dembélé, Coutinho i fins ui tot Griezmann, a qui després va regalar. Així van aparèixer els Joãos a Montjuïc. A última hora per aportar qualitat a una plantilla encongida i raquítica, obligant, a més, Xavi a modificar la seva estructura tàctica, ara sota sospita pels dies negres que viu amb la derrota en el clàssic i a Hamburg.

A l’exatlètic li va trobar aviat col·locació al flanc esquerre de l’atac. On va jugar Gavi quan el Barça dels quatre migcampistes s’expressava feliç la temporada passada. A l’ex ‘citizen’ el va destinar primer al lateral dret –la seva posició natural per molt que a Manchester exercís també de lateral esquerre– i fins i tot li va inventar un rol (Madrid i Reial Societat) d’extrem-interior, que va tenir una vida efímera. Dos partits i marxa enrere de Xavi. 

Excel·lent inici

Cap enrere va també el rendiment de João Félix, un talent natural que no troba el lloc adequat. Amb Simeone mai va congeniar. Al Chelsea, i durant una curta cessió de sis mesos, tampoc es va consolidar. I a Barcelona, va començar de meravella irradiant llum i creativitat al joc ofensiu. Va firmar tres gols (un al Betis i dos a l’Anvers) i tres assistències en els primers quatre partits amb la samarreta blaugrana, transformat en un dels motors de l’atac.

Havia encaixat de meravella, com si el dibuix de Xavi estigués dissenyat a la perfecció per aquest futbolista nòmada que vol demostrar a tothom el que és. I sobretot a ell mateix. Un jugador diferent, decisiu. És jove (té 23 anys), però va aparèixer tan aviat en l’elit que fa la sensació que el temps se li acaba.

Aquesta excepcional arrencada va omplir d’esperança el tècnic, que a l’inici veia amb reticiència l’arribada del ¿davanter? portuguès. ¿Davanter? ¿Mitja punta? ¿Fals extrem? ¿Interior ofensiu? Tot això és aquest futbolista. «João Félix no només li agrada al president, ens encaixa a tots», va dir l’entrenador a inicis de setembre obrint els braços a la seva arribada. «És un talent natural, un jugador ràpid que pot jugar per l’esquerra, per dins, es pot adaptar a les tres posicions de dalt», va argumentar llavors Xavi.

I va ajudar aviat João Félix amb una excepcional entrada en l’univers culer. «Soc feliç», afirmava ell. No feia falta que ho digués. Se li notava en el joc. Sentia com si hagués tornat a l’inici amb el Benfica que va provocar que l’Atlètic pagués 127,2 milions d’euros per un jove de 19 anys per tapar la sortida de Griezmann al Barça. El club blanc-i-vermell va pagar una fortuna, com si fos el Barça amb Coutinho, Dembélé o Griezmann, per algú que mai va encaixar. Per això els primers passos com a blaugrana li van tornar la confiança en si mateix. 

Poc pes

Ara, en canvi, João Félix s’ha anat apagant. El seu futbol ja no és tan lluminós. El seu rendiment, tampoc. No és qüestió de gols, que també, sinó que el seu pes en l’equip ha disminuït, cosa que ha afectat l’estructura que va muntar Xavi. Hi ha molts Barça al cap de l’entrenador. Però necessita que hi hagi desequilibri i impacte a l’àrea contrària, una cosa que s’ha perdut els dos últims mesos.

Des del 19 de setembre el portuguès no ha celebrat cap gol. Va passar contra el Betis a Montjuïc coincidint amb el període que l’entrenador va qualificar com «el millor» de la seva etapa. 5-0 a l’equip andalús; 5-0 a l’Anvers. Va ser, i no es va saber llavors, la ‘setmana João Félix’.

Notícies relacionades

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen

Després, el buit. Després, 10 partits consecutius sense fer cap gol, símptoma més que evident del declivi ofensiu. Tant seu com del Barça. Ha deixat de marcar i fins i tot d’assistir perquè les seves dues últimes passades de gol (una a Granada i l’altra a Montjuïc, decisiu el seu regal a Marc Guiu) acrediten la inesperada apagada de João Félix.

I Xavi necessita que torni a encendre l’interruptor perquè ho va canviar tot, fins i tot el seu dibuix, per fer-li un lloc al Barça, potser l’última oportunitat, per dur que resulti sent tan jove com és, perquè el talent derroti la irregularitat.