Barça-Athletic: El juvenil Marc Guiu salva el Barça

El debut somiat. Sortir, marcar i donar la victòria a l’equip. Marc Guiu va viure una experiència inimaginable en la seva estrena professional. Amb el primer equip del Barça. Davant l’Athletic, un dels històrics. La glòria esperava Marc Guiu, un altre imberbe sorgit de la Masia, nascut a Granollers el 4 de gener del 2006, per tant, amb 17 anys d’edat, per tant, juvenil.

Era l’últim recurs que li quedava a Xavi, l’únic atacant a la banqueta per desembussar un partit tort al qual el Barça no li podia ficar mà per la seva falta d’efectivitat. Cada davanter va tenir una oportunitat, també Cancelo, i tots la van desaprofitar.

34 segons són suficients

No així Guiu, a qui João Félix va posar en carrera cap a la porteria d’Unai Simón, que a més va sortir tard i va permetre al davanter orientar-se, perfilar-se cap al centre i mirar per on li podia colar la pilota al porter.

En 34 segons, en molt menys temps del que es triga a descriure l’acció que el dispara a l’estrellat i que va començar a assimilar quan es va tombar al terra sense alè, espremut per tots, en el minut 94 quan aquest gol va cobrar tot el valor. El dels tres punts, que situa el Barça a un del Madrid (i a un del formidable Girona) abans del clàssic que, segurament, Guiu el viurà assegut si Lewandowski s’afanya per reaparèixer.

Amb reserves

Xavi es va sentir impel·lit a prescindir d’inici d’Araujo i Lamine Yamal davant la perspectiva dels partits davant el Xakhtar (dimecres) i el Madrid (dissabte), tots a Montjuïc. Dos jugadors rellevants, titulars, dels quals en queden pocs dempeus. Els sis lesionats han deixat el Barça esquelètic al reprendre la competició.

Hi va recórrer davant la incapacitat per tirar endavant el duel, mentre canviava el sistema recarregant l’atac. L’entrada definitiva va ser la de Guiu, que va allargar a 22 anys les visites de l’Athetic sense vèncer. A tot estirar, va poder tutejar el Barça, que va presentar un onze gairebé inapropiat, entre que Iñigo era titular per segona vegada i Fermín i Ferran acompanyaven Joao Félix al davant.

Les seves posicions inicials van anar canviant en la desesperada recerca de Xavi per trobar una solució, però el problema final era l’encert: Joao Félix va rematar al travesser (m. 9) i Simón va desviar un xut de Fermín (m. 13). Al començament del segon temps, Ferran va disposar de la seva oportunitat i després se li va presentar a Lamine Yamal.

Duel de carreres

Abans, durant i després, el pla era que la banda quedés expedita per a Balde en el duel de carreres que havia de mantenir amb Iñaki Williams, que no el va seguir ni una vegada. Algú havia de tapar o dissuadir Balde vista l’amenaça que generava i Valverde va sacrificar Guruzeta enviant-lo a la banda.

Tot un encert perquè es va acabar Balde a la mitja hora i va acostar Iñaki amb Sancet al centre. Reunir els més talentosos va fer sotsobrar el Barça. L’Athletic va recuperar molt a dalt la pilota, ocultant Gündogan i asfixiant Romeu, i va poder atacar gairebé sense esforç.

Nico, a l’altra banda, no va vèncer Cancelo. Quiets els dos, si el duel es dirimia entre la velocitat i l’astúcia, va vèncer l’ofici del portuguès, molt imprudent en ocasions en la passada, massa sobrat, col·leccionant pèrdues que van fomentar la inseguretat en un Barça al qual li faltaven líders.Només tenia Gündogan, un nouvingut que encara no s’atreveix a exercir d’amo. El futbolista més antic de l’equip, a excepció de Ter Stegen, allà a la porteria, era Gavi, amb 19 anys i en la seva tercera temporada amb el primer equip.

Sense paciència

Notícies relacionades

L’apoteòsic debut del juvenil Marc Guiu: gol als 33 segons d’entrar al camp

Pogacar s’agafa un dia de vacances en el Tour

La tercera de Xavi també, que no aconsegueix imprimir desimboltura en un Barça que s’encalla amb massa facilitat. El flux de passades va tendir a la verticalitat, sense paciència per a l’elaboració i, per tant, sense moure el rival tret d’amb passades llargues creuades, a les quals es va atrevir amb precisió Iñigo, molt millorat un mes després.  

Sense connexions ni automatismes, el Barça es va moure a impulsos, com un cotxe fred, símil apropiat per a la temperatura en descens que es registra ja a Montjuïc. Una passada vertical a Guiu va escalfar de nou l’estadi i els culers perquè l’estiu continuï fins a la visita del Madrid.