El Barça recrimina al jutge que pretengui ampliar les sospites del suborn fins al 2001

El FC Barcelona ha presentat aquest dilluns un recurs davant l’Audiència de Barcelona contra la interlocutòria del jutge Joaquín Aguirre, que instrueix el cas Negreira, en el qual imputava el club, així com el seu expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i dos exdirectius, d’un presumpte delicte de suborn. L’entitat blaugrana, a través dels seus advocats, rebutja de ple que el principal imputat en el procés judicial, l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, pugui ser titllat de funcionari públic i que aquesta entitat exerceixi la funciona pública. El Barça sosté que a l’invocar el suborn, el jutge «posa un retrovisor que mira fins a l’any 2001 en què s’inicien els pagaments vinculats a José Enríquez Negreira» i produeix «una mena d’elefantiasi processal» al projectar eventual condició d’imputat a altres juntes i altres equips directius, amb independència «del joc que pugui donar la prescripció del delicte».

El delicte de suborn es comet per «autoritat o funcionari públic» que rep o sol·liciti donació o retribució per realitzar en l’exercici del seu càrrec una acció contrària als «deures inherents a aques». Segons el magistrat, el pagament del Barça de més de set milions d’euros a l’exdirigent arbitral o al seu fill durant set anys s’enquadraria en aquest delicte i, per a això, equipara Enriquez Negreira com a funcionari, ja que, al seu entendre, el comitè tècnic és una entitat que exerceix unes funcions de naturalesa pública. D’aquesta manera, afirma que Enríquez Negreira «exercia funcions públiques» quant a vicepresident del comitè. Per això, l’equipara a un funcionari a efectes penals a l’introduir aquest delicte.

No obstant, el recurs presentat pels advocats del Barça, Cristóbal Martell i Marc Molins, afirma que això no és així. En primer lloc, perquè Enriquez Negreira no pot considerar-se funcionari públic perquè el seu nomenament es produeix per designació del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), «que no és autoritat», ni «tan sols funcionari». L’escrit afegeix que l’RFEC «tot i sent una entitat associativa de dret privat» i exercita per «delegació algunes funcions públiques», aquestes estan delimitades per la llei i «cap d’elles és realitzada» pel CTA, ni pel seu vicepresident. El text ressenya també que, per tant, els membres de l’esmentat comitè «no reuneixen les notes pròpies exigides» a l’article del Codi Penal que descriu el delicte de suborn.

Notícies relacionades

La sanció a Sainz pel GP de Miami afegeix més polèmica sobre la FIA

L’aposta feliç de Voulgaris

«En definitiva, resulta palmari» que Enriquez Negreira «no és nomenat per disposició expressa i immediata de la llei (com a habilitat), «ni ha accedit a funció pública» a través «d’elecció entesa per tal com arranjament a doctrina i jurisprudència a processos electorals que incorporen càrrecs en funció pública», com alcaldes o regidors, «ni l’ha nomenat l’autoritat competent», previsió normativa que converteix en funcionaris «a efectes penals» els eventuals, interins i els contractats laborals i administratius.

I recalca que és el president de l’RFEF qui el nomena i que aquest no és autoritat «ja que no té comandament, això és, capacitat i coacció per fer complir allò manat». Per argumentar aquesta teoria, els advocats recullen una sentència del Tribunal Suprem en la qual es descarta que «el president de la federació esportiva tingui la condició de funcionari o d’assimilat». «Doncs bé, si no és el president, malament pot ser-ho qui d’ell depèn i a qui aquest nomena», concreta el recurs. Reconeix que malgrat que l’REFE pot exercir «funcions públiques de caràcter administratiu», entre les quals es troben la potestat disciplinària. No obstant, incideix que aquesta facultat es delimita «exclusivament» i de forma «residual i molt acotada» als «aspectes tècnics de l’actuació de col·legiats». I aquesta acció, remarca, «no és exercici de funció pública», ja que les conductes que sancionen no són ni a la llei de l’esport, ni al reglament de disciplina esportiva.