Entrevista a Patri Guijarro: «He necessitat ajuda psicològica per gestionar aquest estiu»

La temporada passada va ser la més atípica de la carrera futbolística de Patri Guijarro (Palma de Mallorca, 1998). Va prendre la decisió de renunciar a la selecció l’any més dolç de la seva carrera. Va necessitar ajuda psicològica per afrontar tot el que li va caure al damunt, però ara, un altre cop amb l’escut al pit, mira aquells mesos amb perspectiva. La migcampista culer se sincera amb EL PERIÓDICO.

Ha sigut un estiu complicat. ¿Com està? ¿Com veu el vestidor? 

Malgrat que ha sigut un estiu dur, el vestidor està bastant bé. De fet, en els entrenaments, jo crec que és dels millors inicis de temporada que hem tingut a nivell d’intensitat, a nivell de joc. M’esperava, suposo que pel Mundial, que tenim moltíssima gent que hi ha anat, potser més cansament i al contrari, la veritat és que hi ha una intensitat molt bona.

Va decidir no anar al Mundial. ¿Com ha sigut el seu estiu?

Ha sigut dur, però alhora m’he volgut evadir una mica del futbol, per això mateix, perquè no se’m fes més dur. He volgut aprofitar després de 10 anys sense estiu, traient la covid òbviament, per disfrutar-lo amb la meva família i aprofitar-ho. He seguit el Mundial el que he pogut, però mentalment m’he volgut evadir bastant. 

¿Com va gestionar mentalment tot aquest context? ¿Va necessitar ajuda professional?

No t’ho negaré, ha sigut dur. Hi havia situacions que eren més complicades i patia una davallada. Però sí que m’he deixat ajudar per una psicòloga, perquè òbviament es necessita. No només tampoc per aquesta situació, òbviament, però sí que és veritat que m’ha ajudat molt i al final m’he centrat molt en la meva decisió. Jo he sigut bastant clara, ho he tingut bastant clar i només per això he estat bastant tranquil·la. 

¿En quin moment se n’adona i demana ajuda psicològica?

Volia tenir una visió externa, que ho veiés tot amb uns altres ulls. La temporada passada m’havia deixat ajudar pels psicòlegs del Barça, però és veritat que ens havien canviat bastants psicòlegs durant l’any així que vaig decidir anar-me fora del club. Ara, tota aquesta situació amb la federació m’ha ajudat molt a focalitzar. La meva energia ha d’anar al que depèn de mi, al de fora no. Després de la meva decisió [de no anar a Mundial] jo havia d’estar tranquil·la i així he estat. No és una decisió fàcil, és clar. Al final et perds un Mundial, ¿com no ha de ser dur? 

¿Alguna vegada s’ha replantejat la seva decisió? ¿Abans o en l’última concentració en què decideix marxar?

He estat sempre tranquil·la. Al final estic lluitant per una cosa, no és perquè em doni a mi la gana.

¿Cansa molt que sempre us hàgiu d’explicar tantes vegades? ¿Que mai sigui suficient? 

Sí [riu], però ja sabem al que ens exposem. Sí que cansa, però en som conscients.

¿Es va sentir més acompanyada al cap i a la fi? ¿Creu que la gent, veient tot el que ha passat, les ha entès d’una vegada?

Primer em vaig sentir com quan et diuen que has dit una mentida i acaba sortint tota la veritat. Doncs el mateix, al final tot ha acabat sortint. La segona cosa que vaig pensar va ser: que trist que he de passar això. Són sentiments enfrontats. Em fa bastanta pena per les meves companyes i sobretot per la Jenni. És trist que hagi de passar això per poder fer canvis.

I d’una situació difícil i dura va sortir una cosa molt bonica que va ser el comunicat de 81 futbolistes, de diferents categories i generacions. 

Va ser un dia bastant dur, ja va ser un matí difícil i jo crec que ningú tenia cap dubte. Òbviament, estem amb la Jenni, però és que després d’aquell matí òbviament s’havia de fer alguna cosa. Que tantes jugadores estiguem tan unides, doncs la veritat que és per estar totes orgulloses.

S’han fet molts canvis en el futbol femení. Hi ha moltes realitats. Des del Barça l’aposta ha sigut sempre clara.

Hi ha bastanta diferència perquè està creixent tan ràpid... Pel que fa al club estan apostant molt, però és clar, en l’àmbit de la Lliga sí que és veritat que hi ha bastantes diferències. A escala de club està sent una passada tant al Camp Nou com ara que anirem a Montjuïc. És una cosa de valorar molt del club, nosaltres intentem respondre i crec que ho estem fent. El 19 de novembre [el clàssic], serà un dia molt, molt bonic.

Aquestes diferències també estaven entre els motius que us va portar a la vaga en la primera jornada de Lliga. ¿Com a jugadora del Barça, com viu aquestes desigualtats, tenint en compte el lloc de privilegi que teniu? 

És frustració perquè al final nosaltres volem una Lliga competitiva. Volem que les nostres companyes també es dediquin per i per al futbol i que tinguin tots els mitjans possibles per poder-ho fer. En el tema de les instal·lacions ja vam veure un cas amb el Rayo fa uns anys que era una situació bastant, diguem-ne, pobre. Llavors volem que tots pugin, que siguin el més competitius possible, que no hi hagi tanta diferència. També pel que fa al tema mèdic, que estiguin cobertes, com ara amb els embarassos o les lesions. Tot això entra dins el conveni que s’està negociant des de fa un any i quan queden dues setmanes per a la Lliga la gent es queixa que fem vaga. És que fa un any que negociem això.

En clau Barça, el club ha perdut un dels seus màxims baluards com és Markel Zubizarreta. ¿Com se’n va assabentar de la seva sortida? ¿Què significava per al vestidor?

El Markel ha sigut una figura molt important per a nosaltres. Ho ha fet molt bé. De fet, jo l’any que vaig arribar ho vaig fer alhora que ell. Sempre he estat parlant amb ell i hi tenia confiança. He pogut, per sort, renovar amb ell i la veritat és que n’estic contenta. Se’n va una figura important. Òbviament espero que li vagi súper bé tot perquè és un gran treballador i una gran persona, però espero que qui vingui estigui també a l’altura. ¿El Markel què tenia de bo? Que ens coneixia molt bé, tant fora com dins el camp, i això era molt bo.

Ha sigut la primera a renovar aquesta temporada. ¿Què fa d’aquest projecte únic, a més dels títols?

És el millor equip pel que fa a títols. El joc del Barça és el meu joc i és el que em crida pel que fa al treball, el companyerisme, els valors. És un club on em sento valorada i em trobo molt acompanyada. M’han donat molt suport en situacions difícils, com per exemple aquest estiu. Són moltes coses i és una situació ideal.

Va acabar la temporada passada amb un dels moments més bonics de la seva carrera, tot i que es va fer costerut a l’inici. ¿Va notar que la gent ara la mira més, que la té més present? 

Sí. Potser pel rol de l’any passat, una mica més amunt i més ofensiva, havent acabat la temporada amb dos gols en la final, sí que és veritat que noto més els ulls a sobre. Amb la nominació [a la Pilota d’Or] també. Em va costar una mica començar. Òbviament havia d’adaptar-me a una posició nova i vaig començar frustrada de vegades. Després de Nadal em vaig començar a trobar millor. Vaig acabar la temporada amb els dos gols en la final i sentint-me molt més còmoda. Aquesta temporada em trobo igual, segueixo amb el mateix rol, el mateix paper i la mateixa mentalitat.

Sempre ha passat més desapercebuda, ¿com està gestionant les mirades? 

Ho porto com sempre. En general, aquests últims anys cada vegada s’han conegut més les jugadores i cada any m’han demanat més fotos, m’han reconegut més. Llavors jo crec que com que ho porto en progressió, ho porto bé. A més, que cada vegada se’ns conegui més a les jugadores i més al futbol femení, doncs és orgull per a nosaltres.

¿Encara l’impacta veure el seu nom a les samarretes dels aficionats? ¿O ja ho està començant a normalitzar? 

És per estar contentes, orgulloses, perquè hem unit el futbol femení. Ha sigut en poc temps i encara m’impacta. Em sorprèn i alhora m’alegra, perquè és clar, això és nou. Van a un partit masculí i porten samarretes d’Alexia, de Mapi i no només d’elles. Això és el que m’impacta, que no portin només la samarreta d’Alexia, que òbviament la coneixeran perquè ha guanyat dues Pilotes d’Or, o de Mapi, o d’Aitana o de Lucy que ha guanyat l’Eurocopa. Que els aficionats portin més samarretes de més jugadores impacta. Són jugadores de club, de La Masia i és una cosa bonica.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

El 30 d’octubre l’espera la seva primera gala de la Pilota d’Or. ¿Amb ganes?

Sí, sí, ¡moltes! [riu] Passar per l’alfombra vermella... Em va sorprendre la meva nominació, la veritat. Em va trucar la meva representant Carlota, la meva mare... Em va sorprendre, però molt contenta.