La crònica del Granada-Barça: un punt car per al campió

No perd, però empata, és la tercera igualada en la Lliga (Getafe, Mallorca i Granada). No cau, però no avança. No claudica el campió, però no evoluciona ni transmet la fiabilitat que se li suposava a qui defensa la corona. El Barça va rescatar un punt de la caòtica nit que va viure al Nuevo Los Cármenes, retrat de les contradiccions que desprèn el seu futbol.

Va encaixar dos gols en una imperdonable mitja hora, va reaccionar, guiat pel cor, xutant més que mai (22 xuts, 10 a porteria), amb un punt que li costa car. No va saber guanyar el penúltim classificat de la Lliga, a més de perdre pel camí dues peces claus per lesió: Koundé i Lamine Yamal. 

És un nen, però juga com els àngels. És un nen que fa un any estava a la Segona RFEF. És, en realitat, un dimoni. Per si no el coneixia, el Barça ja el coneix. És un noi del carrer. Malagueny, criat al Conejito de la capital de la Costa del Sol, a qui Granada li prova de meravella. I la ciutat està encantada amb Bryan Zaragoza, un jove que va desconnectar l’equip de Xavi en una mitja hora sublim.

L’empipada de Xavi

Sublim per ell i caòtica per als blaugranes, incapaços d’entrar en el partit amb la intensitat que es mereixia. En mitja hora ja perdia 2-0. En mitja hora, Xavi treia foc per la boca. En mitja hora, Bryan es va organitzar una festa en la calorosa nit (23 graus) granadina. I tenia tanta pressa per convidar els seus amics que als 18 segons de partit ja va marcar el seu primer gol, pròleg d’una meravella que es recordarà pels segles dels segles als peus de Sierra Nevada.

En l’1-0 va quedar retratats tothom. Des de Christensen, i la seva tímida passada per iniciar la jugada des d’enrere, fins a Ter Stegen, la mà del qual va ser de mantega. També van aparèixer en aquest catàleg d’horrors Gavi, la pèrdua del qual en el centre del camp va resultar ser l’origen del primer gol andalús, a què va contribuir la desídia defensiva de Gündogan, que va semblar estar prenent un cafè a l’Alhambra.

Pressió inexistent

Sense sortir del vestidor el Barça ja estava perdent i això va fer enfurismar, ¡i de quina manera!, Xavi. El pitjor encara havia d’arribar. O el millor per al Granada, que estava a punt de completar una mitja hora impecable deixant una jugada ‘messiànica’ el dimoni vestit de vermell i blanc.

La pressió del Barça era inexistent per la qual cosa Gumbau va tenir temps d’aixecar el cap i descobrir la diminuta figura de Bryan, que es va colar entre el lateral dret –Cancelo estava ocupat amb la vigilància de Boyé– i el central dret: Jules Koundé. Un dels defenses més prestigiosos d’Europa. Un jugador amb ofici i coneixement. Però de res li va servir davant el dimoni, que el va guanyar en totes les facetes del joc.

Primer va aconseguir l’espai, arrabassant-l’hi al francès, després va córrer més que ell amb un control exquisit que el va col·locar a l’aparador, just abans de deixar un parell de gestos, perdó van ser tres, per firmar un monumental gol. Era el 2-0. Dos regats, tots dos ben bonics, amb l'atreviment de la inconsciència, van marejar Koundé de tal manera que li van fer perdre el sentit de l’orientació. No sabia on era.

L’històric gol de Lamine Yamal

Faltava encara el tercer i últim gest tècnic que va fer posar dret el Nuevo Los Cármenes. Un xut amb l’exterior que va deixar petrificat Ter Stegen, mentre Koundé intentava aixecar-se, encara marejat. Per a la seva desgràcia, el francès va abandonar minuts després lesionat l’estadi quan Gavi li va caure sobre el genoll esquerre.  

I el Barça va quedar també atordit per tantes males notícies fins que Lamine Yamal va recollir, ja amb el cronòmetre arribant al minut 45 de la primera meitat, una pilota que deambulava sense amo per l’àrea petita andalusa.

Un gol per a la història. Ningú tan jove com ell (16 anys i 87 dies) ha marcat un gol en la Lliga espanyola. Seu és el registre. Així, en l’últim sospir de la primera fase, es va enganxar el Barça al partit quan n’estava més fora. I ho va aprofitar després del descans quan, per fi, van trobar Lamine Yamal, un jugador que, sovint, és ignorat pels seus companys. Se suposa que no per voluntat pròpia. Però sí que és obvi que no entra en joc amb la freqüència que tocaria. I exigeix el mateix Xavi.

Araujo per a tot

Tot va canviar després del descans, augmentant, alhora, la presència de Gündogan. Tampoc era difícil perquè fins aleshores havia tingut poc pes en un partit que va entrar en combustió amb Araujo encenent la flama. Tan aviat era central corrector, el seu treball rutinari, que extrem dret –¡sí, extrem!–, deixant una centrada perillosa i va acabar de ‘9’ amb una jugada digna de Lewandowski, amb una poderosa rematada amb la cama dreta després d’un gir extraordinari que va raspar el pal esquerre d’André Ferreira, convertit en l’altre heroi del Granada. El primer va ser Bryan, és clar.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Enmig del desordre, el Barça va empatar amb una acció per la banda esquerra després d’una centrada de Balde (lateral esquerre) rematat dins l’àrea petita per Sergi Roberto (lateral dret) perquè la lesió de Lamine Yamal havia provocat que Cancelo avancés la seva posició fins a exercir d’extrem. 

No hi havia treva. Ni control. Amb el 2-2, un cop fet el més difícil, el Barça es va enredar en un error que gairebé va tornar a castigar Bryan. El seu xut amb la dreta va topar amb el pal esquerre de Ter Stegen per deslligar el volcà que tenia al seu interior, i exterior, Xavi. El Nuevo Los Cármenes va recórrer llavors al seu crit preferit: «¡¡Negreira, Negreira, Negreira!!». El públic andalús entenia que el col·legiat Soto Grado havia ajudat el Barcelona en el gol de l’empat, preàmbul del gol anul·lat a João Félix ja en el temps afegit al verificar que hi havia interferència de Ferran Torres en la jugada. Ja era tard. Massa tard. Té el Madrid líder i a tres punts. I el Girona de Míchel és segon, amb un punt més que el Barça de Xavi.