Ansu, el patrimoni del Barça, escull el Brighton

En l’últim moment, i després d’un inesperat canvi d’idea, marxa Ansu Fati a la Premier. Marxa al Brighton, un equip modern i atractiu dirigit per un dels tècnics més atrevits del futbol mundial: l’italià Roberto de Zerbi.

No fa ni dos anys que el Barça li va entregar el ‘10’ que deixava lliure la forçada sortida de Messi al París SG. No fa ni una setmana que Xavi, el seu entrenador, el catalogava de «patrimoni de present i futur del club». Gestos i paraules que no han servit per garantir el seu futur perquè no s’han correspost, o això creu el jove jugador (20 anys), amb els fets. 

Se’n va perquè se sent l’últim davanter de la plantilla. O gairebé. Se’n va al Brighton perquè veu que no juga gairebé gens, eclipsat, a més, per la irrupció del fenomen Lamine Yamal. És ara el jove, de 16 anys, el que va ser Ansu en el seu moment.

Se’n va tot i que no volia anar-se’n a l’inici d’aquest convuls mercat en què ha acabat, el penúltim dia, amb les maletes fetes camí de Brighton, un club especialitzat en la formació de talent jove, que després ven a preu de megaestrella al ‘Big Six’ de la Premier.

A l’empara de De Zerbi

Un equip, el de De Zerbi, que ha tret el nas a l’elit a Anglaterra (jugarà l’Europa League) amb un futbol riquíssim de matisos tàctics, ple d’atreviment en el seu joc, on el lloc que podria ocupar Ansu està habitat ara per Kaoru Mitoma, un divertit davanter japonès de 26 anys.

Allà acaba cedit el «patrimoni» del Barça. Aquest futbolista amb qui, colpejat per les lesions (fins a quatre operacions al seu malmès genoll), no s’ha tingut la paciència que sí que ha exhibit la institució amb d’altres.

Ha suportat amb enorme dignitat Ansu el pes emocional de portar aquesta samarreta que va projectar Messi a la perfecció. Ell no volia, però al club li anava de meravella que acceptés portar-la.

Al club també li ve bé que surti ara cap a Anglaterra en un Erasmus inesperat perquè s’entenia que havia de ser pilar estructural del projecte. Així ho creia també ell. Però li han sigut suficients les tres primeres jornades per comprovar que les seves sensacions de la temporada passada (entenia que Xavi no comptava amb ell i fins i tot el seu pare, Boris, va esclatar) es confirmaven ara.

Tres partits de Lliga 23-24, tres suplències

«Ansu mereix jugar més», va proclamar Boris Fati a finals de març. Res ha canviat en aquest inici de temporada. Tres partits, tres suplències consecutives. Suplent va ser a Getafe (11 minuts va jugar), suplent a Montjuïc contra el Cadis (21) i suplent, per descomptat, a La Cerámica contra el Vila-real (14).

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Ni la sanció de Raphinha l’ha alliberat d’estar assegut a la banqueta perquè el tècnic ha preferit comptar amb Lamine Yamal. I li ha anat genial a Xavi. Per a Ansu la situació s’ha enquistat de tal manera que va cedir, finalment, a les pressions que rebia del seu entorn més pròxim, especialment del seu pare i de Jorge Mendes, el seu agent, per trencar definitivament la seva voluntat de quedar-se. I marxa, obrint l’escenari que li permetria al club portar Cancelo i Joao Félix, tots dos cedits. Els tres representats per Mendes.

«Això és el Barça, això no és una ONG», va arribar a proclamar Xavi a principis de juny en una entrevista que va concedir a Mundo Deportivo quan li van preguntar si podia garantir la seva continuïtat. Era quan el mercat encara no havia arrencat. Era juny quan encara Ansu desitjava continuar a Barcelona. A finals d’agost, va canviar d’idea i es dirigeix al sud d’Anglaterra a la recerca dels minuts que no va tenir. Viatja Ansu, en realitat, a la recerca de la millor versió d’Ansu.