Contra Rubiales i la desatenció

L’amarga queixa de María Pérez i Álvaro Martín després dels històrics quatre ors

«El petó de Rubiales s’ha fet molt viral i diumenge les del futbol van ser campiones del món. Però nosaltres hem hagut de fer dues vegades el mateix perquè la gent ens estimi», es lamenten els campions de 20 i 35 km marxa

María Pérez i Álvaro Martín entren a la història de l’atletisme amb un altre or

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El cap de setmana passat es va produir una d’aquestes paradoxes que comprometen tant la cobertura esportiva com l’atenció d’un país. Mentre que la selecció femenina de futbol disputava, i també guanyava, per primera vegada un Mundial de futbol, dos marxadors, també espanyols, es penjaven ors en els Mundials de Budapest sense que ningú reparés gaire en la gesta.

De fet, ni tan sols Televisió Espanyola va poder captar en directe el triomf d’Álvaro Martín en els 20 km marxa de dissabte a l’estar condemnada a dependre del senyal internacional. Mentre que María Pérez, que va sortir també campiona diumenge en la mateixa prova, va quedar desdibuixada davant l’èxit futbolístic a Sydney. I per descomptat davant el comportament del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, tant a la llotja com en la celebració, especialment amb el petó a la jugadora Jenni Hermoso.

Aquest dijous, després que Álvaro Martín i María Pérez hagin conquerit una gesta mai abans vista en l’atletisme espanyol, repetir l’or en el Mundial, aquesta vegada en la prova de 35 km marxa, el lament davant la desatenció ha sigut del tot inevitable.

Després de plorar, d’alçar els braços, i de mirar de recompondre’s davant el tremend esforç, María Pérez ha reclamat l’atenció. I no ha tingut inconvenient d’expressar el seu lament: «Faig una reflexió, i la faig molt bonica. Diumenge vaig ser campiona del món. L’Álvaro ho va ser dissabte. Però diumenge van ser 24 les campiones del món. Perquè les del futbol van guanyar. I tot i que el petó de Rubiales s’ha fet molt viral... Demà nosaltres serem portada. Perquè hem hagut de fer el mateix que vam fer dissabte, i diumenge, perquè la gent ens estimi una mica.»

Notícies relacionades

Una reflexió que atenia l’atleta extremeny Álvaro Martín, que l’aprovava mentre acompanyava pels carrers de Budapest la granadina María Pérez.

La marxa, una de les disciplines posades en dubte els últims anys pels capitostos de l’atletisme al considerar-la poc espectacular, continua sent un motiu d’orgull per a una Espanya que, malgrat tot, continua girant-li l’esquena.

Temes:

Atletisme