L’afició culer demana la dimissió de Rubiales en un Gamper de golejada (5-0)

L’estadi Johan Cruyff va dictar sentència. Davant un club que no s’ha posicionat públicament ni ha demanat la dimissió de Luis Rubiales ni ha defensat la que va ser la seva exjugadora durant cinc anys, l’afició culer va marcar des del primer instant la seva posició: «¡Rubiales, dimissió! ¡Rubiales, ves-te’n ja!», clamaven. La festa del Gamper era un festeig, sí, però també es va convertir en el lloc perfecte per posar les cartes sobre la taula. Els culers recolzen les seves futbolistes i retreuen al president de la federació els seus actes menyspreables.

La gent s’amuntegava a les portes per entrar-hi. Hi havia ganes de Johan, hi havia ganes de Barça i de futbol. Els culers, en el segon test de pretemporada, i en un escenari històric com és el Gamper, volien acompanyar el seu equip un dia que acostuma a ser una festa. Aquest any, no obstant, rebaixada sense l’habitual presentació de la plantilla, ja que la majoria de jugadores formen part de la selecció espanyola i encara estan de vacances. L’afició va utilitzar aquest Gamper una miqueta descafeïnat per reivindicar. Per denunciar i per demanar la dimissió de Rubiales.

Golejada sense sorpreses

Les temporades passen pel Johan Cruyff. Els partits i gols se succeeixen, els títols omplen les prestatgeries, i hi ha futbolistes que sempre hi són. Que brillen fins i tot en el partit més intranscendent. Que lluiten cada pilota tot i que es tracti de la festa del Gamper, contra una Juventus molt inferior, i sota una calor sufocant. Graham Hansen, la protegida de l’afició culer, va ser la que va fer sonar ‘Sweet Caroline’, de Neil Diamond, pels altaveus. La noruega va estrenar el marcador del torneig culer amb un cop amb l’esquerra de mitja volea a l’altura del punt de penal. Minut cinc de partit i el Barça ja ballava al so de Caroline Graham Hansen. Hi ha coses que mai canvien, per a la nostra sort.

El partit va ser molt plàcid per al Barça. Sense queixar-se, la Juventus va sucumbir al poder blaugrana, que va trigar ben poc a engreixar el marcador.

El Gamper va ser un dia de reivindicar. Fora la gespa, amb una afició entregada a defensar les seves futbolistes i demanant la dimissió de Rubiales a crits, i també sobre. Bruna Vilamala, en plena forma després d’una temporada dura, va tenir el dia perfecte per guanyar confiança per a una campanya on ha de despuntar. Fixa com a davanter centre, la de Sant Viçens de Torelló va amenaçar sense parar la porteria de les italianes. Fins que en el 33 va rematar al pal i després a la portera dins de l’àrea petita. Mentre es lamentava, la defensa de la Juve no va aconseguir rebutjar amb èxit i va enviar al fons de la seva pròpia xarxa l’esfèric.

Se li va quedar una espineta clavada i en la següent jugada Bruna es va revelar amb un autèntic golàs que va aixecar els 5.485 aficionats de les grades del Johan Cruyff. Després d’un centre de Lucia Corrales, jugadora del filial, Bruna va rematar a plaer per sumar el tercer gol culer. El quart va ser de Vicky López, en una nova mostra que la nova generació de culers demana pas.

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

I si algú havia d’aparèixer en escena era Mapi León. La central, que va renunciar al Mundial pels seus ideals i les seves conviccions respecte a la falta de professionalització de la federació, ha sigut la cara visible d’aquelles que van decidir plantar-se. Amb els últims esdeveniments queda ben clar que de «capritxoses» no en tenien més aviat res i un carro d’arguments. Aclamada pel públic, l’aragonesa va fer el cinquè i va desfermar l’alegria dels culers.

Festa i reivindicació. Talent i futbol. El Gamper, un escenari històric per als culers, va ser el lloc perfecte per disfrutar i reclamar. Per a l’afició blaugrana els valors són innegociables.