El Mundial posa a prova Jorge Vilda: «En el futbol cal renovar-se»

El seleccionador espanyol va començar la seva trajectòria a les banquetes el 2010 de la mà de la federació i al costat del seu pare, Ángel Vilda, preparador físic del Barça en l’època del Dream Team de Johan Cruyff i que posteriorment va passar a ser entrenador absolut en la Federació Espanyola de Futbol en diferents categories. Sense experiència en el futbol de clubs, Jorge Vilda va començar d’ajudant en la femenina sub-17 del seu pare, a qui acabaria substituint un any després. El mateix guió es va repetir en la sub-19 el 2014, un any abans que fos designat el 2015 seleccionador absolut després de la sortida d’Ignacio Quereda del combinat nacional, després de 27 anys en el càrrec, després d’una rebel·lió de les jugadores davant els seus mètodes.

Des d’aleshores, Vilda ha fet de la selecció la seva casa. De fet, el seleccionador també ostenta el càrrec de director tècnic de l’equip femení en la federació, és a dir, és el seu propi cap. Per sobre té pocs càrrecs i ell ret comptes directament al president de la federació, Luis Rubiales, que sempre li ha mostrat el seu suport infrangible en públic, malgrat que en els set anys que fa que és al seient noble de la banqueta de la selecció no ha aixecat cap títol.

A mesura que han passat els anys, les crítiques cap al paper de seleccionador han anat en augment, i van arribar al seu màxim exponent arran del cas de ‘les 15’. L’estructura poc professionalitzada i el seu immobilisme davant els canvis l’han portat a viure un dels anys més complicats de la seva carrera. Això, acompanyat dels mals resultats a la passada Eurocopa d’Anglaterra, fa d’aquest Mundial un moment clau en el futur de l’entrenador madrileny.

¿Com és Vilda com a seleccionador?

Un element clau per a Vilda és el seu ‘staff’. «És molt fidel als seus. És cert, no obstant, que sempre s’ha envoltat de gent amb menys coneixements, però que li és fidel. És la seva manera de protegir-se i mantenir-se. De fet, les jugadores han demanat millores al cos tècnic, però ell és reticent per no deixar a la vista les seves carències. Això té coses bones, perquè ell cuida la seva gent, però no li permet millorar», mantenen fonts pròximes al vestidor. «És controlador. Ell mateix ha de tenir-ho tot sempre controlat», afegeix la mateixa font.

El seu cos tècnic s’ha reforçat per a aquest Mundial. De cara a la cita d’Austràlia i Nova Zelanda, la federació ha incorporat més professionals i ja arriba a la trentena d’efectius. Entre les novetats per a la cita mundialista hi ha la incorporació per primera vegada d’un nutricionista de les jugadores i la presència de quatre fisioterapeutes, un més que a l’Eurocopa, segons va donar a conèixer la Federació abans del Mundial. En termes de comunicació, també s’ha reforçat l’equip de cara a la cita.

Però ¿a què juga l’Espanya de Vilda? «Doncs la veritat és que no sabria dir-ho», relata una persona coneixedora de la metodologia aplicada en la selecció. «És un problema clar quan fa molts anys que ets en un equip i la gent encara no sap identificar a què vols jugar», afegeix.

Malgrat la pobra imatge mostrada en l’eliminació en la passada Eurocopa, els últims resultats permeten a la selecció arribar amb bones sensacions al debut contra Costa Rica d’aquest divendres. Les victòries davant la totpoderosa Estats Units i contra Noruega fa uns mesos i la golejada contra el Vietnam porten enlaire una selecció que espera rescabalar-se en aquest Mundial i aconseguir per primera vegada en la seva història el pas de vuitens de final.

La plantilla d’Espanya és de les millors en els últims anys. Malgrat tenir baixes sensibles com Mapi León, Patri Guijarro i Claudia Pina, que han decidit no tornar a la selecció, els trofeus no han acabat arribant. Una de les claus, segons les fonts consultades, és la preparació de l’equip. De fet, aquesta ha sigut una de les queixes de les futbolistes en la seva reclamació de millores abans del Mundial i dels clubs en els últims temps.

«La preparació física no era l’adequada», explica una altra font, exmembre de l’estructura de la selecció espanyola. «Estàs parlant de jugadores professionals, que als seus clubs tenen grans professionals, i tu els repeties el mateix des de les etapes formatives. La metodologia havia quedat obsoleta. En el futbol cal renovar-se. Utilitzava una metodologia que ningú em va explicar mai. Ningú t’explicava com calia treballar ni què calia fer. No hi havia directrius, no hi havia un full de ruta ni una metodologia. Tenia quatre exercicis, i habitualment eren els mateixos per a les jugadores», diu.

Notícies relacionades

La Vuelta sobreviu a Valladolid

Martí Perarnau: "En aquest Barça han deixat enrere el caràcter poruc del català"

De cara als partits, «li costa atrevir-se en els plantejaments, a l’hora de fer canvis. Li costa ser intervencionista i tenir iniciativa. És veritat que li és més fàcil fer-ho contra equips menors. Caldrà veure com es desenvolupa al Mundial», explica una de les fonts consultades per EL PERIÓDICO.

Espanya s’estrena aquest divendres amb la intenció de començar una nova era. Canviar la dinàmica, sumar els partits per victòries i arribar al més lluny possible en un Mundial que pot sentenciar o fer renéixer Jorge Vilda.