Parlen els abonats del Barça: «Em fa molta pena, però no pujaré a Montjuïc»

Antònia Carbonell (68 anys)

«Em fa molta pena, perquè fa 50 anys que soc sòcia del Barça, però l’any que ve no aniré a Montjuïc», confessa Antònia Carbonell. «Una de les principals raons és que tots els partits ens els posen a les nou de la nit. Jo visc a la Sagrera, he d’agafar el metro fins a la plaça d’Espanya i allà el bus llançadora. I a saber com funcionen els autobusos. Serà una hecatombe», diu amb certa resignació.

L’Antònia també té al seu càrrec la seva mare, de 97 anys. «Si tingués 30 anys, no m’importaria pujar a l’Estadi Olímpic», explica. Anar al Camp Nou era més senzill, Montjuïc és «molt lluny». «Será molt trist. Primer ens van posar uns preus que... Déu n’hi do. I quan van veure que la gent no s’apuntava van haver de fer la rebaixa. Ells es pensaven que tindrien molta gent. I això que al Camp Nou cabien gairebé 100.000 espectadors, i a Montjuïc ni arriben a 50.000», afegeix.

El sentiment general és que el club s’ha oblidat del soci de sempre. «Han fastiguejat el soci de tota la vida. El que faré és que, si algun dia hi ha un partit atractiu, compraré entrades si les venen bé. I si no, no passa res», confessa l’Antònia, que ja té ganes que passi aquest any per tornar cada cap de setmana a la que ha sigut la seva segona casa.

Edu Boada (27 anys)

«No té sentit poder anar a veure el Barça i dir que no», sentencia Edu Boada, culer que té seient a l’Spotify Camp Nou des de la temporada 2015-2016, després de 10 anys en llista d’espera. «Podent permetre-m’ho, ¿per què no hi hauria d’anar? Vaig anar al concert de Coldplay fixant-me en com era la pujada. No és tan dramàtic com sembla. L’any abansr vaig ser fora tot l’any, però aquesta temporada em vaig prometre anar a tots els partits. He fet el ple de 25 partits», reconeix orgullós i reivindicatiu.

Boada admet que hi ha un punt de romanticisme en la seva decisió. «Jo visc a un carrer del Camp Nou. No he fet el ritual de desplaçar-me. Hi ha un punt de voler descobrir el que és anar a l’Estadi Olímpic, desplaçar-me. Té a veure amb el romanticisme, és el que em fa més il·lusió», reconeix. És més, ell vaticina una temporada única a Montjuïc vestit de culer. «La gent que voldrà anar fins allà serà la que vol anar a animar el Barça. No hi haurà tribuners. Tenir la pista d’atletisme serà duríssim. Però potser veiem una cosa especial i diferent de tot el que hem viscut al Camp Nou», apunta.

Joan Solé (33 anys)

100% d’assistència al Camp Nou. Joan Solé no s’ha perdut cap partit que s’hagi jugat l’última temporada al temple culer. Ara, amb el record del comiat al Camp Nou encara a la retina, mira cap a Montjuïc sense entusiasme. «El vincle que tenim amb l’estadi és molt fred. És un espai que et queda lluny i amb les pistes d’atletisme davant la grada encara et fa ser menys partícip», diu Solé, que va començar a anar al Camp Nou amb el seu pare i el seu avi.

Ha decidit que l’any que ve no pujarà a l’Estadi Olímpic, tot i que aquesta no era la seva intenció inicial. «Tenia decidit que aniria a Montjuïc, però quan van fer la roda de premsa i van dir que el preu triplicava la quota de l’abonament... [política després corregida per la directiva]. I a més suposava un pagament únic a l’agost. A més, em vaig fixar en els serveis que hi ha, i que el camp té pitjor visibilitat i menys accessibilitat», explica.

«La massa social del Barça, si la tractes com adulta, et respon. Quan el club està malament, volem que la directiva sigui clara: si em posen el preu més alt, que em diguin que és per fer una aportació. El meu avi la va fer fa anys: tu ajudaves el club i posaven el teu nom al camp. De vegades el meu avi em deia: ‘¡Anem amb la iaia!’. I anàvem a veure el nom».

Pol Alonso (21 anys)

Com Solé, Pol Alonso tampoc ocuparà un seient a l’Estadi Olímpic l’any que ve. «No m’agrada la decisió d’anar a Montjuïc, sobretot perquè va ser la casa de l’Espanyol molts anys», argumenta Alonso. «Entenc que tampoc hi havia gaires més opcions. Considero que s’ha d’intentar passar aquest tràmit el més ràpid possible per tornar com abans millor al nostre estadi. No aniré a Montjuïc, bàsicament, perquè està més mal comunicat que el Camp Nou. No se sap encara si et deixaran pujar amb moto fins dalt i, pels preus inicials que van posar, ja vam decidim que no hi anàvem. No és el nostre camp», argumenta.

Els primers preus dels abonaments marcats per la directiva van condicionar els socis culers per aconseguir un passi de temporada per a Montjuïc. Malgrat la rebaixa posterior, molts ja havien pres la decisió. «En cap moment em vaig tornar a plantejar anar-hi amb els segons preus. La decisió ja estava presa. Ja teníem molts dubtes. I després, quan vam veure aquella barbaritat, vam decidim que no hi aniríem», confessa.

Gerard Jordana (27 anys)

Hi ha qui ha pres la decisió d’anar a Montjuïc la temporada que ve com un exercici de responsabilitat amb l’entitat blaugrana. «He decidit pujar a l’Estadi Olímpic per responsabilitat amb la situació econòmica del club i com a vot de confiança a la junta», confessa Gerard Jordana. Seguint la línia d’Edu Boada, recolzar l’equip la temporada que ve sembla necessari. «En previsió que potser una part important de les persones assistents a l’estadi sigui públic menys habitual, com poden ser els turistes, crec que els socis i abonats que ens ho podem permetre tenim la responsabilitat de recolzar l’equip. És essencial per revertir la situació, i perquè l’equip funcioni i guanyi títols», afegeix.

«Des de molt petit vaig començar a anar a l’estadi, primer amb els meus avis i ara amb el meu germà. Després de l’any i mig que no hi vam poder anar per culpa de la pandèmia, no vull tornar a passar tant de temps sense veure el Barça en directe».

Joan Deixens (44 anys)

Les penyes blaugrana també han hagut de prendre una decisió difícil. La PeNYa Barcelonista de Benicarló ha decidit no renovar els seus abonaments de cara a la campanya que ve. «A la penya som uns 250 aficionats i tenim cinc carnets», explica Joan Deixens. «Hem decidit no anar-hi pels preus inicials que van posar, la incertesa sobre el sorteig dels seients i l’accessibilitat».

Notícies relacionades

María Pérez ja és l’atleta més premiada d’Espanya

Flick critica De la Fuente per tornar Lamine lesionat

«Vam fer una reunió. Ens vam plantejar agafar només dos o tres abonaments dels cinc. Però amb el sorteig pel mig, i no tenint accés al seient lliure, hi havia massa incertesa. Si hagués sigut d’una altra manera, hauríem reservat places per a Montjuïc», diu. En una temporada habitual al Camp Nou, des de la penya alliberaven el carnet el 40% dels partits.

En cada partit, els cinc escollits inverteixen tres hores a pujar fins a Barcelona i tres més a baixar. «Se suposa que amb autocar sí que pots arribar a Montjuïc, però amb el cotxe segur que no. Nosaltres sempre venim amb autobús. Cadascú paga 20 euros. Però si el bus no va ple, s’ha de pagar més».