Èxit en la ruïna, per Mónica Marchante

I, més enllà de les curiositats d’aconseguir-ho a Cornellà en el cas del primer equip masculí de futbol, o de fer-ho al Wizink en el cas del de bàsquet, amb un Mirotic estel·lar, o que el femení de futbol hagi aconseguit la Lliga i la Champions sense comptar amb Alexia Putellas durant gran part de la temporada, la gesta encara té més rellevància si posem en context la greu situació econòmica que travessa el club.

Fosa a negre

La fita dels sis títols seria la millor festassa esportiva per honrar Barça TV, que durant 27 anys ha retransmès, documentat i difós els èxits de les seccions del club i de cadascun dels seus esportistes, i alhora una dramàtica fosa a negre cruel per als seus treballadors i per a la difusió de la marca Barça.

La necessitat d’estalviar-se aquests 14 milions d’euros que costa el canal ha acabat justificant-ne el tancament, en un exemple més que el club fa piruetes per intentar evitar el que sembla una possibilitat cada vegada més real a mitjà termini: canviar a una fórmula de propietat mixta.

Panorama inquietant

La directiva ha de complir el compromís amb LaLiga de reduir massa salarial de manera dràstica, perquè, malgrat que dos anys enrere l’elevada fitxa de Messi, especialment, més d’altres que ja no estan semblaven ser les culpables del desastre, el cert és que en dos anys sense Leo, amb Piqué, Busquets i Alba ja fora, la retallada que es reconeix des del club és dels 708 milions que «van heretar» a l’arribar al compromís per a aquesta temporada de situar la despesa salarial en 528. Hi ha 180 milions d’estalvi...

Notícies relacionades

Flick, abans d’enfrontar-se al Getafe: «Lamine Yamal mai havia tingut una lesió muscular i ha d’aprendre a llegir el seu cos»

EL PERIÓDICO presenta el documental ‘La meta invisible': Com l'esport va ajudar una persona cega a recuperar la il·lusió

No són números tranquil·litzadors, i més tenint en compte la hipoteca a futur de 25 anys que suposen les palanques que ha necessitat el futbol per fitxar i així guanyar la Lliga, i el trasllat a Montjuïc, al qual de moment el soci està donant l’esquena.

Amb aquest panorama inquietant, els que continuen estirant el carro són ells, els esportistes que continuen desafiant retallades, ruïna i, fins i tot, insolències. L’únic motor que no s’ha gripat a Can Barça.