Markel Zubizarreta, arquitecte del Barça femení, va demanar anar-se’n abans de guanyar la Champions

La renúncia va ser comunicada a la directiva a l’avantsala de la final de la Champions, en què el Barça va aixecar el seu segon títol europeu. Des del club no la van acceptar i van instar el director esportiu a abonar una clàusula estipulada en el contracte, acordada en el seu moment per si no es complia la totalitat de l’acord. L’any de contracte, la clàusula de rescissió i la insitència de l’entitat per mantenir-lo en plantilla per assegurar-se un projecte guanyador han sigut claus perquè no s’hagi desvinculat del club.

Fonts del Barcelona confirmen que la decisió primera de Markel era abandonar l’entitat, però reforcen que han fet i faran el possible perquè l’ideòleg de l’equip que regna a Europa es quedi a les oficines de Sant Joan Despí.

Ingerències i retallades

Hi ha diferents situacions que van motivar la decisió de Zubizarreta. Les ingerències per part de la directiva del club i la incomoditat per la política de retallades imminent són peces clau per entendre la reflexió del mànager esportiu blaugrana. El femení no és aliè a la situació econòmica del club, tot i que el fet que sigui l’única secció autosuficient farà que els afectin les retallades de manera diferent: no s’hauran de reduir despeses, però tampoc les podran augmentar. Tasca àrdua tenint en compte que el 2024 finalitza contracte la columna vertebral de l’equip: Alexia Putellas, Patri Guijarro, Mariona Caldentey, Mapi León, Sandra Paños i Lucy Bronze, entre d’altres. Un total de 13 jugadores acaben contracte l’estiu que ve.

Un altre aspecte important en la tensa posició de Zubizarreta és l’interès per encapçalar un projecte de futbol masculí.

Aquesta no és la primera ocasió en què Markel Zubizarreta ha demanat sortir del Barcelona. Una situació semblant es va donar el juny del 2021. El màxim executiu del femení va informar l’entitat culer que, com que finalitzava el seu contracte aquell mateix mes, havia decidit marxar. No obstant, Markel va acabar no abandonant el Barça i va renovar per tres temporades.

Arquitecte d’un equip referent

La discreció ha sigut sempre un element clau per al treball de Markel. Sempre en un segona línia i més pendent dels despatxos que de les càmeres, no ha vist amb bons ulls el canvi que li demanaven des del club: convertir-se en un portaveu actiu de l’equip.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Markel Zubizarreta va iniciar la seva tasca com a director esportiu del Barcelona femení de futbol el 2017, quan un il·lustre de l’equip com Xavi Llorens va deixar la banqueta blaugrana. Des de la discreció i l’èxit ha marcat la seva feina als despatxos. El fitxatge de Lieke Martens, contractada abans de ser l’MVP de l’Eurocopa del 2017, va ser un missatge clar de tot allò a què podia aspirar el club. Va fitxar Mapi León, va propiciar la tornada de Jenni Hermoso i va seduir Caroline Graham Hansen perquè fitxés pel Barcelona. També porta la seva firma el traspàs més car de la història del futbol femení: Kheira Walsh, 400.000 euros l’estiu passat. Una contractació que va reduir les conseqüències esportives de la lesió de llarga durada d’Alexia Putellas. La seva última gran operació ha sigut la de tancar l’acord amb la lateral del Manchester United Ona Batlle, gran objectiu blaugrana des de fa temporades, i ha encaminat també la renovació de la capitana.

En la seva etapa al capdavant de l’equip, Zubizarreta ha aconseguit grans fites, com la creació i gestió d’un projecte que ha acabat sent intractable a Espanya i que en quatre dels últimes cinc anys s’ha plantat a la final de la Champions. Sota la seva tutela ha tingut quatre tècnics: Xavi Llorens (2006-2017), Fran Sánchez (2017-2019), Lluis Cortés (2019-2021) i Jonatan Giráldez (2021-actualitat).