Entrevista a Ona Batlle: «Hi ha converses amb el Barça, però encara no he decidit»

«Hi ha converses amb el Barça, com amb altres equips ‘top’ d’Europa, amb el Manchester United... Tinc diferents ofertes, però encara no he decidit. Escolliré el que sigui millor per al meu futur». Ara mateix, la catalana té tres ofertes de grans clubseuropeus sobre la taula i els pròxims dies es faran les reunions finals en què decidirà el seu pròxim destí.

«Ara encara estic prenent decisions per al futur. Ara mateix estic en un moment d’aturada, en què la meva ment necessita desconnectar i no pensar en el futbol. D’aquí a unes setmana decidiré i anunciaré el que hagi d’anunciar. En el dia d’avui, la gent parla, però no tinc res fet», recalca Ona Batlle, una de les favorites del Barça per reforçar la plantilla que ha aixecat fa pocs dies la Champions.

View this post on Instagram

A post shared by O N A B A T L L E (@ona.batlle)

La de Vilassar de Mar admet que en la seva decisió pesarà molt les opcions de poder guanyar el títol europeu, competició que ella no ha disputat mai. «L’any que ve vull ser en un equip que jugui Champions. I ja no penso només a jugar-la, sinó a guanyar-la. És cert que és un aspecte important per prendre la decisió. Vull ser a Champions tant sí com no i lluitar per arribar a la final», admet.

Manchester i l’Eurocopa: els punts d’inflexió.

Batlle va prendre la decisió de fitxar per al United amb llàgrimes als ulls. «Va ser la millor decisió que he pres en la meva vida. I mira que quan vaig prendre la decisió estava plorant, però vaig ser molt valenta. Quan realment sé que una decisió em farà ser millor persona, créixer i viure noves experiències, la prenc. Ha sigut la millor decisió que podria haver pres i ara a Manchester estic com a casa», assenyala. Allà se sent feliç, però hi ha una cosa que li falta: el mar. Per això, tot just acabar la temporada va marxar uns dies sola a l’illa grega de Santorini per reflexionar i desconnectar.

«El meu primer any a Manchester va ser molt dur. No sabia anglès, era en plena Covid i no podia ni quedar amb les companyes... Estava gairebé 100% sola. Era jo contra el món. Va ser molt ‘heavy’ viure una cosa així», recorda d’un dels pitjors anys de la seva vida. Quan va aconseguir adaptar-se tot va començar a sortir rodat fins que va arribar l’Eurocopa de l’estiu passat a Anglaterra. «Va ser un punt d’inflexió per a mi: per explotar i creure’m el que realment vull i crec que puc arribar a ser com a futbolista. Ara tinc una mentalitat que fa dos anys no tenia. Vull ser la millor en tot en la meva posició, vull menjar-me el món».

View this post on Instagram

A post shared by O N A B A T L L E (@ona.batlle)

La professionalització real a Anglaterra

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Des que va arribar a Manchester, ha vist com a Anglaterra l’aposta per professionalitzar el futbol femení va molts passos per davant d’Espanya. «Crec que en l’actualitat una lliga no té res a veure amb l’altra. Fa anys que tenen un pla per invertir i arribar al moment on són. Espanya és al mateix lloc. Aquí tots els clubs fan força per tenir una lliga professional i competitiva el 100%. La Premier és una lliga que sí que està sent professional i es nota la diferència».

El salari mínim de les futbolistes a Anglaterra és aproximadament d’uns 30.000 euros anuals. Aquí a Espanya, la lliga proposa que es marqui en 16.000 euros. «És que a mi per exemple que les àrbitres cobrin més que les jugadores, que tinguin un salari mínim més alt, em sembla una bogeria. No pot ser, però la gran diferència entre la lliga espanyola i l’anglesa són les infraestructures. Jugar a Anglaterra és un plaer. Qualsevol estadi saps que estarà mínimament bé, que tindrà gespa natural. Cosa que hauria de ser un requisit per ser a Primera Divisió».