Ara sí, alguna cosa es mou en la Premier

No hi ha res com que amenacin la independència d’un mateix per actuar. El pla del Govern del Regne Unit per regular el futbol anglès ha provocat que la Premier League emprengui gairebé de manera automàtica i immediata tota una sèrie de reformes que se li exigien des de fa molt temps. I no ha sigut fins que han vist que algú podia marcar-los les cartes que s’hi han posat. «Preferim implantar nosaltres els canvis que no pas que ens els imposin», va deixar caure ja fa diversos mesos el director general del campionat, Richard Masters, llavors referint-se als canvis en el format per adequar-se en cas de Superlliga.

Ara el focus està situat en la sostenibilitat econòmica de tot l’ecosistema del bressol del ‘football’. I per primera vegada, la Premier ha acceptat imposar límits a la despesa dels clubs, després de més de dues dècades en què la norma permetia pràcticament tots els desequilibris pressupostaris sempre que hi hagués un accionista disposat a cobrir aquest forat, com van fer Roman Abramovich al Chelsea FC, Abu Dhabi al Manchester City i molts altres inversors.

Números vermells

De moment només hi ha 11 equips que han presentat els seus comptes referents al curs 2021-2022 a la Premier League, i el forat d’aquests ja s’eleva a 400 milions de lliures (455 milions d’euros). A la Championship, 13 equips que ja han publicat els seus comptes van acumular uns números vermells de 127,5 milions de lliures (145 milions d’euros). I sembla que per fi han dit prou. Masters va anunciar que pròximament introduiran un control econòmic «àmpliament similar» al de la UEFA, en el qual la mesura estrella és que la massa salarial no superi el 70% dels ingressos. Avui, la mitjana d’aquesta ràtio a la Premier és del 84% i a la Championship escala al 132%.

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

Aquesta era la gran aspiració del regulador europeu del futbol, que la seva reforma per a clubs que competeixen a Europa anés replicant-se a nivell nacional en aquells països on la regulació és encara excessivament laxa, com França o Itàlia, amb dues competicions també absolutament desestructurades en l’aspecte econòmic i pocs casos de sostenibilitat.

I aquest límit a la despesa tindrà conseqüències directes al Vell Continent, a saber: més capacitat de retenció del talent per part de la resta de clubs, tot i que també una potencial caiguda d’ingressos rellevant en plusvàlues per traspassos. Només al mercat d’hivern, els clubs anglesos van pagar 898,6 milions de dòlars (837,3 milions d’euros) per la compra de jugadors d’altres països.