Mapa | Aquest és el recorregut de la Marató de Barcelona 2023

La Marató de Barcelona torna a la seva data habitual per a aquest 2023. La prova de més llarga distància que se celebra a la capital catalana se celebrarà diumenge que ve,19 de març, a partir de les 8.30 h.

La Marató mostra gran vàlua apostant només per una única distància per al dia de la carrera. Si el 2022 també es va celebrar una prova de 10 quilòmetres de distància amb vessant solidari dedicat a les víctimes de la guerra d’Ucraïna, aquest any estarà totalment enfocat a la prova reina de 42,195 quilòmetres, i es deixarà per a dissabte les habituals Breakfast Run –prova no competitiva que emula els últims quilòmetres de la marató dels Jocs Olímpics del 1992 amb meta a l’estadi Lluís Companys– i les carreres infantils.

La carrera començarà a partir a les 8.30 del matí de diumenge es donarà sortida als gairebé 15.000 corredors inscrits en diverses tandes fins a prop de les 9.00. Els corredors tenen un límit de sis hores per completar un circuit que mira d’equilibrar la vistositat passant per alguns dels emblemes arquitectònics de Barcelona, i la rapidesa –buscant el traçat més ràpid i ample possible en una ciutat amb bastants desnivells per esquivar.

Aquí et detallem el recorregut de la Marató de Barcelona

Sortida a km 5

El punt de sortida de la Marató de Barcelona està situat a la icònica avinguda Maria Cristina amb la Font màgica i el MNAC a l’esquena dels corredors i les torres venecianes i la plaça d’Espanya davant. Una postal que es completa amb la possibilitat de visualitzar molt al fons el Tibidabo.

A partir d’allà els participants s’encaminen pel carrer de Sants durant gairebé tres quilòmetres per després dirigir-se a travessera de les Corts, l’inici de la qual serà molt familiar per a la família culer... I és que allà està ubicat el Camp Nou.

Més enllà d’algun breu descans a l’altura de plaça de Sants, aquests primers 5 quilòmetres són en pujada i, per tant, toca no forçar el ritme més del compte per molt que en aquests primers compassos de la carrera ens notem en plenitud de forces.

Quilòmetre 5 a 8 (Dona i Ocells)

Tot el que anteriorment hem pujat, ara toca baixar-ho, i l’avinguda Sarrià i Tarragona es presten a això –fan baixada– tot i que no tant el tram que uneix el carrer París i Berlín –sector més sinuós–.

Les cames ens demanaran donar un punt més de gas, però en aquest moment de la carrera (ni una cinquena part completada) el més assenyat és no accelerar-se i recórrer aquest tram amb sensació que podríem donar un punt més de velocitat sense problemes.

Quilòmetre 8 a 11 (Casa Batlló)

Ens endinsem per les grans avingudes cèntriques de Barcelona i el que notarem és la calor de la gent als laterals del circuit, des del Centre Comercial les Arenas, circulant per la sinuosa Gran Via i pujant per passeig de Gràcia fins a arribar al carrer Menorca.

Aquest sector, a més, està esquitxat d’alguns dels edificis més icònics com la Casa Batlló, la Fundació Antoni Tàpies o, vista de lluny, la mítica Pedrera. Més enllà dels edificis de ‘guia turística’, el passeig de Gràcia guarda moltes més joies de gran valor arquitectònic que podem anar baixant disfrutant sempre una mica el ritme, que en pujada es paga car els excessos.

Quilòmetre 11 a 15 (Sagrada Família)

Avançant pel carrer de Mallorca, els corredors també podran veure la Sagrada Família. És un tram totalment rectilini, dels denominats com ‘de transició’: monòton si no fos per la fastuositat de la gran obra d’Antoni Gaudí.

Així que la idea aquí és mantenir un ritme estable i controlat i no saltar-se l’avituallament situat sobre el quilòmetre 12.

Quilòmetre 15 a 22 (parc de Can Dragó)

Un dels ‘cocos’ de la carrera el tenim en aquest interminable tram d’anada i tornada per la Meridiana que fins a arribar a l’altura de l’estació de Sant Andreu és vistós i animat, però que després quan ja s’estén fins a gairebé tocar el passeig Santa Coloma, es torna bastant tediós.

En aquest tram s’ha d’anar amb la mentalitat que l’anada pica lleugerament per amunt i no toca fer esforços. La tornada, salvant els primers metres on cal esquivar un exigent repetjó, són en suau i ràpida baixada. O sigui, que el plantejament és buscar un ritme com més còmode millor ja d’inici i no embrancar-se en batalles a la tornada, i més si comença a bufar el vent.

Quilòmetre 22 a 25,5 (pont de Calatrava)

Després de disfrutar dels ànims dels veïns i coneguts amuntegats al final del tram de Meridiana toca afrontar un tram de connexió, que ens porta a nivell del mar, però que en absolut és en baixada.

Llevat de Rambla Prim –amb pendent favorable de principi a final–, la resta és una combinació de trams plans, amb algun carrer en suau baixada i un parell de repetjons curts i exigents. El vent pot fer de nou acte de presència per Gran Via i tocarà modelar el nostre ritme perquè no ens afecti més del compte.

Quilòmetre 25,5 a 31 (Torre Glòries)

El segon gran tram d’anada i tornada ja arriba en un moment crític de la prova, quan ja es comença a notar la fatiga a les cames i els ànims no són tan eufòrics com en els primers quilòmetres.

Igual com en el sector de Meridiana, aquí el que prima és mantenir la ment freda i no ensorrar-se en l’etern tram d’anada que ens porta fins a gairebé l’altura de la Torre Glòries, punt on vindrem una mica amunt gràcies als ànims de tots els congregats en aquest mateix punt, per després tornar sense aclaparaments i esquivar el fals pla de passeig Taulat sense que ens deixi seqüeles.

L’objectiu és marcar-se un ritme còmode que no ens generi més cansament ni càstig muscular i disfrutar saludant la resta de companys que van i venen per un i altre costat de Diagonal Mar.

Quilòmetre 31 a 34 (Torre Mapfre i Hotel Arts)

Un dels trams més bonics, però també el més exposat al vent. Aquí és on es comença a pagar car els excessos anteriors, per això és tan important arribar a l’inici del passeig de Garcia Faria –que fa una mica de baixada– amb bones cames i ànims.

Tindrem un avituallament molt animat en el quilòmetre 32, que serà l’avantsala d’un curt però molt dur repetjó que esquiva la Ronda Litoral.

L’estratègia més intel·ligent aquí és buscar ens amb què muntar una grupeta i tapar-se uns a altres del vent i, per descomptat, adaptar el nostre ritme a si aquest bufa de cara o d’esquena.

Quilòmetre 34 a 37 (Arc de Triomf)

Deixem enrere tot el tram més marítim de la Marató i ens encaminem al més animat i cèntric. Primer tocarà passar per sota del mateix Arc de Triomf tot i que abans s’han de recórrer dues llarguíssimes rectes: Marina –que comença baixant i després pica per amunt– i Pujades –totalment plana–.

El pas pel passeig Lluís Companys, tot i que fa mal a les cames perquè té pendent positiu, és dels més icònics de la carrera i allà és el punt d’inici d’un dels trams amb més gent aplaudint els corredors.

Sempre s’ha dit que qui arriba a plaça Catalunya ja té la Marató a la butxaca, ja que aquí el corredor la té després del martiritzant però espectacularment efusiu tram de ronda Sant Pere.

Quilòmetre 37 a 39 (Catedral, estàtua Colom)

Dos quilòmetres favorables en els quals només el vent i la possible calor es presenten com a únics elements per fastiguejar un tram que serveix per recuperar una mica de cames i alè abans d’afrontar l’últim ‘os’ de la Marató.

Via Laietana és en baixada i ens permet divisar molt d’amagatotis la Catedral –la tindran els corredors a la seva dreta– i el fabulós Mercat de Santa Caterina –a l’esquerra–. Passeig de Colom és, no obstant, totalment pla i es fa més llarg del que realment és. Per ajudar a sufocar la possible calor l’organització instal·la un punt de dutxes perquè els corredors es refresquin.

Quilòmetre 39 a 42 (Mercat de Sant Antoni)

A només tres quilòmetres de meta... Però menuts tres quilòmetres. I això que de bones a primeres no ho sembla perquè aquest ascens a plaça Espanya comença per un Paral·lel sense gairebé desnivell.

Però és ja quan prenem ronda Sant Pau que es nota realment que el pendent comença a picar, una cosa que s’accentua al dur repetjó final d’un carrer Sepúlveda on es concentren tots els familiars, amics i companys dels corredors per animar-los en aquests últims metres cap a la glòria esportiva –a nivell popular, és clar–.

Aquí s’ha d’assumir que la Marató ja no se’ns escapa i que ben aviat disfrutarem joiosos de portar penjada la bonica medalla de la prova, així que toca prémer les dents, però sense necessitat de forçar el ritme més del compte.

Quilòmetre 42 a 42,195 (Mercat de Sant Antoni)

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Últims 200 metres i ja veiem l’arc de meta en una recta final esplendorosa presidida per la Font Màgica i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquests 200 metres, que piquen lleugerament per amunt, són el regal que els corredors s’ho han de prendre com un autèntic gaudi ambiental... sempre que el teu objectiu no estigui marcat per un crono concret, perquè en aquest cas és on has de fer l’esprint final per certificar una Marató impecable.