Insults racistes, puntades de peu, burles... ¿Per què hi ha tant d’odi envers Vinícius? «El mateix futbol s’està carregant el futbol»

L’ocorregut a Son Moix al voltant de Vinícius, amb burles dels rivals i fins a deu faltes comeses sobre el brasiler, ha generat un soroll eixordador que ha posat el focus en el jugador i ha transcendit al món del futbol. L’entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, va denunciar que «no tot és culpa del jugador» i el seu company Nacho va voler posar alguna cosa de sentit comú a l’advertir que «s’està creant un ambient que no afavoreix ningú: ni a ell ni als aficionats que es fiquen amb el xaval. Disfrutem del futbol i deixem les tonteries de banda».

L’exjugador del Reial Madrid i comentarista Álvaro Benito també es va referir als gestos que van intercanviar Vinícius, Maffeo i Raíllo: «Cal felicitar el brasiler per no atendre cap de les provocacions. Les coses se n’han anat de mare; és un dia per a la reflexió. Avui s’ha traspassat el límit i això no beneficia ningú. El culpable no és únicament Vinícius, però ell hi ha posat també el seu gra de sorra responent a les provocacions perquè la consigna als vestidors i entre els defensors rivals sigui: ‘senyors, a aquest l’hem de treure el partit sigui com sigui’».

Sorpresa i preocupació

El Reial Madrid està sorprès perquè l’àrbitre no mediés en el que va passar a Son Moix entre els defensors i el brasiler, i està molt preocupat pel que està passant cada vegada a més camps, on el futbolista rep insults racistes des de la grada, com a Mallorca, on un aficionat li va cridar: «¡Ets un mico, ets un puto mico!». Fets que denunciarà LaLiga per identificar-ne l’autor i que se’l castigui. És la quarta vegada que Vinícius és objecte d’aquest tipus d’insults xenòfobs, cosa que s’està convertint en un costum lamentable.

Per David Moscoso, sociòleg i professor de la Universitat de Còrdova, «aquests gestos i indicis de racisme que s’expressen a través del futbol no són aliens als valors de la societat. L’esport no és aliè a la realitat social; és un mirall al qual es reflecteix la realitat. I al futbol sembla que tristament hi ha més acceptació social amb aquest tipus de conductes. Entorn del futbol han existit sempre fets relacionats amb la violència, com el fenomen dels ‘hooligans’. Una cosa que no ocorre ni es tolera en altres àmbits de la vida. Sembla, fins i tot, que hem assumit amb normalitat que la gent vagi al camp de futbol a desfogar-se, a insultar l’àrbitre, els jugadors...».

La figura del brasiler del Reial Madrid està acaparant aquests insults racistes al nostre país, tot i que Moscoso recorda que, «tot i ser un cas cridaner, no és únic. Hi ha molts casos oberts a Europa amb jugadors que n’han estat objecte, com Jadon Sancho o Marcus Rashford». La diferència és que a Anglaterra o Alemanya s’actua amb més determinació per castigar aquestes conductes, mentre que a Espanya s’han arxivat diversos episodis d’aquest tipus.

El sociòleg afirma que «aquest tipus de gestos no tenen res a veure amb l’esport. Existeix una ideologia que és un caldo de cultiu per a aquesta intolerància, la de l’extrema dreta. El futbol és l’escenari al qual projectem els nostres valors, els bons i els dolents. I allà és on es veu el que som». Moscoso afegeix que, «per aquest tipus d’incidents, la imatge d’Espanya a l’exterior és molt qüestionada i genera molta desconfiança. Em van trucar d’un mitjà estranger i es van interessar per saber si a Espanya, arran d’aquests actes, encara predomina una ideologia franquista». És preocupant i el futbol és el millor escenari per projectar-los, perquè els organismes del futbol i els governamentals no estan sent taxatius a l’hora de frenar-ho».

Es parla molt sobre si Vinícius és culpable o víctima per la seva actitud al camp. Moscoso és categòric: «No entro si hi ha actitud provocadora del jugador o no, però, tot i haver-ne, no es pot justificar cap comportament racista. «El problema és que abordar políticament el racisme a Espanya és un tema tabú i això exposa davant la imatge pública que Espanya no és un país tolerant, no fa bé les coses en temes d’igualtat i de la lluita contra la xenofòbia. Al futbol predominen els grups ultres i no se’ls vol molestar, no s’hi vol litigar. L’Atlètic de Madrid n’és un exemple clar. Al futbol es traspassen els límits de les normes de convivència social i els drets. I això al primer que no beneficia és al futbol, i per això se l’estan carregant».

El professor de la Universitat de Còrdova adverteix que «cada vegada hi ha més gent a qui no li agrada el futbol, que no el practica perquè rep aquesta imatge de la realitat del futbol. A l’estadística oficial de l’Estat, a l’Enquesta d’Hàbits Esportius, s’ha passat de 5,5 milions de practicants el 1990 a 4 el 2020. S’està deteriorant la imatge del futbol i això s’està produint amb actituds que genera el mateix futbol». El futbol i la política

S’està deteriorant la imatge del futbol i això s’està produint amb actituds que genera el mateix futbol». El futbol i la políticaEl soroll que genera el periodisme esportiu també ajuda que «es produeixi aquesta desafecció. Vist des de fora, al periodisme s’aprecien estratègies més polítiques que d’esports, i s’arriben a utilitzar eines per influir o condicionar els partits i els àrbitres. Això també repercuteix en els jugadors, perquè es posa el focus sobre ells, com el cas de Vinícius, i suporten més pressió».

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Moscoso creu que «el periodisme esportiu està generant molta desafecció cap al futbol amb tanta polèmica, controvèrsia, baralla, amb la salsa rosa que acudeix a l’àmbit personal i s’allunya de l’esport. És una cosa que se circumscriu al futbol, perquè en altres esports no passa. Crec que requereix una reflexió sobre on cal posar la mirada . Més encara en qüestions que generen danys morals, com els insults racistes, en els quals hi hauria d’haver un posicionament ferm del periodisme i no embolicar les coses en falses polèmiques. Es troba a faltar una declaració en contra del racisme sense dilació».

El sociòleg acaba amb una reflexió molt reveladora: «Al futbol li està passant el mateix que a la política: tot aquest soroll i aquesta polèmica al final generen la desafecció de la societat. La teatralització i les polèmiques forçades dels polítics provoquen que al final la gent no se senti representada per aquests i no vulgui votar. La gent es cansa ¡fins i tot del futbol!».