Massa Mbappé per tan poca Polònia

L’exhibició de potència va quedar per més endavant, com si Kylian Mbappé decidís a consciència no desplegar totes les seves arts la mateixa jornada, no fos cas que se li gastin. I potser va fer bé. Era el dia per a la rematada violenta i l’assistència telescòpica, per a la fúria i la dolçor, per a un yin i un yang amb què n’hi va haver més que prou per desconcertar Polònia i fer-la descarrilar d’un Mundial que ja en la fase de grups havia notat caducat. Res va poder fer un impotent Lewandowski per mirar d’escriure un altre desenllaç.

França, en canvi, nota que el foc real encara no ha començat. Potser ho fa dissabte que ve contra Anglaterra o el Senegal. En realitat, la vigent campiona ofereix sempre la sensació de tenir un arsenal de revolucions superior al que mostra en els seus partits, generant l’expectativa que en algun moment es destaparà, rebentant el llum del sostre. Ho va fer fa quatre anys a Rússia i no existeix ara com ara una aspirant amb més mèrits exhibits per tornar a coronar-se a Doha el dia 18.

Tot és més senzill, és clar, amb aquest majúscul Mbappé, autor de dos gols i assistent del tercer. Aquesta França que un dia va ser de Griezmann i que va fer veure que era de Benzema, almenys en règim de copropietat, és avui seva per dret consuetudinari, sense hipoteca ni terminis i bitllo-bitllo. El del PSG és l’estrella que més brilla en aquest Mundial, amb cinc gols en quatre partits i la sensació que la festa només acaba de començar.

Per dalt, no

L’única cosa que li va costar lleugerament a la França de Mbappé aquest diumenge a l’estadi Al-Thumama va ser adaptar-se a l’escenari. La fisonomia natural de Polònia complicava a la campiona del món l’execució del seu pla de capçalera, consistent a penjar pilotes a l’àrea per generar segones jugades. Però els polonesos, tan alts, robustos i forts com els que més en aquesta Copa del Món, exigien a França avançar un bon grapat de pàgines del seu llibret futbolístic per trobar una recepta que fos veritablement efectiva.

La van acabar trobant quan el quart àrbitre ja preparava el marcador amb el temps afegit del primer temps. Mbappé, gairebé sense marge per galopar fins aleshores, va canviar la granota de pilotatge per l’esmòquing per entreveure una esquerda en la defensa polonesa. Giroud, tantes vegades assenyalat pel seu poc encert golejador amb França (acabava de fallar una ocasió claríssima després d’una passada de la mort de Dembélé), va recollir el regal i va superar Szczesny per avançar França i convertir-se de passada en el màxim golejador històric de la seva selecció, superant una llegenda com Henry.

Limitada Polònia

Fins aleshores, el combinat de Deschamps havia sigut superior, però sense haver aconseguit avançar-se, amb uns xuts sempre massa llunyans com per sorprendre Szczcesny. I Polònia, limitada en les seves virtuts però sempre amb coratge, havia tingut la seva ocasió, que van ser tres en cinc segons, una d’aquelles seqüències en què sembla impossible que el gol no acabi arribant abans dels títols de crèdit.

Polònia no només va perdre el valuós empat momentani amb aquest gol, sinó també una cosa molt més important: la fe en si mateixa. La selecció capitanejada per Lewandowski no es va creure en cap moment capaç de donar la sorpresa a través d’una remuntada. França, per la seva banda, controlava l’escenari amb una superioritat sorprenent i amb prou feines amb uns serveis mínims de futbol i intensitat. En tenia prou.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Va ser en el quart d’hora final quan va arribar el xou de Mbappé, amb dos gols de factura similar. El primer va néixer d’un rebuig de Griezmann a l’àrea pròpia, que va passar pels peus de Giroud i Dembélé abans d’arribar al receptor final. La defensa polonesa li va donar temps per pensar i el del PSG ho va agrair, com va tornar a fer en el temps de descompte per fer el tercer.

Un penal per mà, xiulat pel VAR, va permetre que Lewandowski eixugués les seves llàgrimes en l’instant que el partit moria. Lloris va aturar el primer intent, però estava molt avançat i l’àrbitre va ordenar repetir el llançament. A la segona, l’ariet del Barça sí que va aconseguir marcar un dels gols més amargs de la seva llarguíssima carrera. De poc va servir, ja que aquesta no era la seva tarda, sinó la de Mbappé.